17-DES Manifest contra la violència a les treballadores sexuals

(val)   Des de l’any 2003, el 17 de desembre es reivindica el Dia internacional per a posar fi a la violència contra les treballadores sexuals.

Originalment, aquest dia va ser concebut com un dia en memòria de les dones assassinades als crims ocorreguts a Seattle, entre els anys 80 i 90, perpetrats per l’assassí de Green River. Aquest home va ser empresonat per assassinar 49 dones que exercien la prostitució. Complint condemna va afirmar, que en realitat, havia matat almenys a 71 companyes i que la motivació dels seus assassinats era el seu desig de netejar els carrers
de la ciutat, matant el nombre més gran de prostitutes possible.

Actualment, aquest dia s’utilitza cada cop a més parts del món per a denunciar la violència específica que rebem les treballadores sexuals.
Els assassinats a les nostres companyes són per desgràcia massa freqüents, però no són l’única violència que patim com a col·lectiu.

A València hem vist créixer el temor entre les companyes a causa de diversos assassinats que han tingut lloc al nostre territori en els darrers anys.

Però les nostres pors no només provenen de la possibilitat que ens maltracten i assassinen, sinó que també, i cada vegada més, ens veiem agredides i amenaçades per part de l’Estat i la Generalitat, a través de lleis, com la de Només sí és sí , que criminalitzen la nostra feina i ens deixen sense eines per dur-ho a terme de forma segura.

Si veiem un client i ens acompanya una amiga, aquesta amiga pot ser acusada de proxeneta. Si veiem un client a casa nostra de lloguer, li nostri caseri pot ser acusadi de proxeneta i així una llarga llista d’exemples.

També ens veiem estigmatitzades i expulsades dels carrers, a través de les Ordenances Municipals -més de 50 ciutats de l’estat tenen ordenances específiques per a perseguir la prostitució-, com la d’Albal, que utilitza com a excusa els assassinats de dues companyes al seu terme municipal , per a pujar el cost de les sancions a clients; o la d’Alacant, en la que es prohibeix la mendicitat i prostitució per garantir el civisme al veïnat. Una veritable vergonya.

Les Ordenances Municipals decideixen i decreten com i quina és la forma correcta i cristiana d’ocupar la via pública, precaritzant les nostres condicions de treball i obligant-nos a treballar a llocs remots, aïllats i molt més insegurs, posant en risc la nostra integritat física.
Tot i que les Ordenances Municipals asseguren que les sancions no van dirigides a lis treballadoris sexuals, això és una veritat relativa, ja que sí que som multades sota la Llei Mordassa. A les persones treballadores se’ns denuncia sota termes arcaics i misògins, com ara “exhibicionisme obscé” i “incitació a l’acte sexual”. Com se suposa que fem això? Per portar una falda curta? Podem dir que això és masclisme, com a mínim.

Entre el 2015 i el 2020 es van imposar almenys 2.060 sancions a TS i als seus clients. A més, d’aquestes sancions, la gran majoria no van ser imposades a clients, sinó que van caure directament sobre lis putis. Només amb el primer any de l’aprovació de la Llei Mordassa, l’Estat es va embutxacar 54.000 euros en multes que va imposar a treballadores sexuals.

Des que va començar la pandèmia les preocupants notícies per al col·lectiu no han aturat. Les abolicionistes, els sectors del feminisme ranci i punitivista I ESPECIALMENT ALGUNS GRUPS DEL PSOE han iniciat una guerra contra nosaltres. Ens trobem davant de les portes de possibles canvis importants en el sentit legislatiu, que criminalitzaran i dificultaran encara més la nostra forma d’organitzar-nos i treballar. El PSOE va prometre al seu 40é congrés celebrat recentment a València, una llei per abolir la prostitució aquesta legislatura. De moment, falta suport per a l’afany socialista de criminalitzar els nostres entorns, però temem el que puga passar amb els articles relatius a la prostitució a la Llei del només Sí és Sí.

Per sort, a València durant aquests darrers anys s’han dut a terme accions i manifestacions que comencen a donar els seus fruits. Ens alegra veure que s’està generant una xarxa prodrets transfeminista en lluita i disposada a combatre i a denunciar l’auge de la putofòbia institucional què patim. Ens trobem en un moment decisiu per al futur de lis companyis. És el moment d’unir-nos, de córrer la veu i fer força perquè no arribem a una situació com la que viuen les persones TS a Argentina.

És per això que necessitem organitzar-nos i cuidar-nos entre nosaltres. Necessitem ser resistència i lluita contra la violència institucional i social que vivim cada dia. Necessitem generar xarxes, recolzar-nos entre nosaltres i lluitar juntis contra la putofòbia, contra l’estigma puta, contra la transfòbia, contra la norma, allò normal, la família i contra tots els mecanismes de control de l’Estat que cada dia ens fan la vida més difícil.

Calem foc al CIS-TEMA!!!!

(cas)    Desde el año 2003, el 17 de diciembre se reivindica el Día internacional para poner fin a la
violencia contra las trabajadoras sexuales.

Originalmente este día fue concebido como un día en memoria de las mujeres asesinadas en los crímenes ocurridos en Seattle, entre los años 80 y 90, perpetrados por el asesino de Green River. Este hombre fue encarcelado por asesinar a 49 mujeres que ejercían la prostitución. Cumpliendo condena afirmó, que en realidad, había matado al menos a 71 compañeras y qué la motivación de sus asesinatos era su deseo de limpiar las calles de la ciudad, matando al mayor número de prostitutas posible.

Actualmente este día se utiliza cada vez en más partes del mundo para denunciar la violencia específica que recibimos las trabajadoras sexuales.

Los asesinatos a nuestras compañeras, son por desgracia demasiado frecuentes, pero no son la única violencia que sufrimos como colectivo.

En Valencia hemos visto crecer el temor entre las compañeras a causa de varios asesinatos que han tenido lugar en nuestro territorio en los últimos años. Pero nuestros miedos no sólo provienen de la posibilidad de que nos agredan y asesinen, sino que también, y cada vez más, nos vemos agredidas y amenazadas por parte del Estado y la Generalitat, a través de leyes, como la de Sólo sí es sí, que criminalizan nuestro trabajo y nos dejan sin herramientas para llevarlo a cabo de forma segura. Si vamos a ver a un cliente y nos acompaña una amiga, esa amiga puede ser acusada de proxeneta. Si vemos un cliente en nuestra casa de alquiler, nuestre casere puede ser acusade de proxeneta y así una larga lista de ejemplos.

También nos vemos estigmatizades y expulsades de las calles, a través de las Ordenanzas Municipales -más de 50 ciudades del estado tienen ordenanzas específicas para perseguir la prostitución- , como la de Albal, que utiliza como excusa los asesinatos a dos compañeras en su término municipal, para subir el coste de las sanciones a clientes; o la de Alicante, en la que se prohibe la “mendicidad y prostitución” para garantizar el civismo en el vecindario. Una verdadera vergüenza.

Las Ordenanzas Municipales deciden y decretan cómo y cuál es la forma correcta y cristiana de ocupar la vía pública, precarizando nuestras condiciones de trabajo y obligándonos a trabajar en lugares remotos, aislados y mucho más inseguros, poniendo en riesgo nuestra integridad física.

Pese a que las Ordenanzas Municipales aseguran que las sanciones no van dirigidas a les trabajadores sexuales, esto es una verdad relativa, ya que sí somos multadas bajo la Ley Mordaza. A las personas trabajadoras se nos denuncia bajo términos arcaicos y misóginos, como “exhibicionismo obsceno” e “incitación al acto sexual”. ¿Cómo se supone que hacemos esto? ¿Por llevar una falda corta? Podemos decir que esto es machismo, como mínimo.

Entre 2015 y 2020 se impusieron al menos 2.060 sanciones a TS y sus clientes. Además, de estas sanciones, la gran mayoría no fueron impuestas hacia clientes, sino que cayeron directamente sobre les putes.

En tan sólo el primer año de la aprobación de la Ley Mordaza, el Estado se embolsó 54.000 euros en multas que impuso trabajadoras sexuales.

Desde que empezó la pandemia las noticias preocupantes para el colectivo no han cesado. Las abolicionistas, los sectores del feminismo rancio y punitivista Y ESPECIALMENTE ALGUNOS GRUPOS DEL PSOE han iniciado una guerra contra nosotres. Nos encontramos ante las puertas de posibles cambios importantes en el sentido legislativo, que van a criminalizar y dificultar aún más nuestra forma de organizarnos y trabajar. El PSOE prometió en su 40º congreso celebrado recientemente en Valencia, una ley para abolir la prostitución esta legislatura. Por el momento, hay falta de apoyo para el empeño socialista de criminalizar nuestros entornos, pero tememos lo que pueda pasar con los artículos relativos a la prostitución en la Ley del solo Sí es Sí.

Por suerte, en Valencia durante estos últimos años se han llevado a cabo acciones y manifestaciones que empiezan a dar sus frutos. Nos alegra ver que se está generando una
red proderechos transfeminista en lucha y dispuesta a combatir y denunciar el auge de la
putofobia institucional que sufrimos. Nos encontramos en un momento decisivo para el
porvenir de les compañeres. Es el momento de unirnos, de correr la voz y hacer fuerza
para que no lleguemos a una situación como la que viven las personas TS en Argentina

Es por esto que necesitamos organizarnos y cuidarnos entre nosotres. Necesitamos ser resistencia y lucha contra la violencia institucional y social que vivimos cada día.

Necesitamos generar redes y afectarnos entre compañeres y aliades, necesitamos apoyarnos entre nosotres y luchar juntes contra la putofobia, contra el estigma puta, contra la transfobia, contra la norma, lo normal, la familia, contra todos los mecanismos de control del Estado que cada día nos hacen la vida más difícil.

Que arda el CIS-TEMA!!!!

Esta entrada ha sido publicada en Manifest y etiquetada como , . Guarda el enlace permanente.