11-JUL Manifest contra les agressions lgtbiq+fòbiques i la repressió policial

(val)    Davant l’odi i les violències en contra del nostre col·lectiu, suport mutu, acció directa i organització.

Davant la lgtbiq+fòbia, l’eina més potent que tenim i sempre hem tingut és estar juntis, lluitar juntis, cuidar-nos entre nosaltres i, sobretot, organitzar-nos. Organitzar-nos i cuidar-nos en instituts, barris, associacions de veïnat, col·lectius, en el nostre treball, universitats, sindicats i en definitiva al carrer. Ens cuiden lis nostris amiguis, no la policia.

Cap agressió sense resposta. Volem acabar amb l’Estat, amb el feixisme, que encara perdura, que continua present, perquè mai va morir. És la repressió que exerceixen els cossos de seguretat, el sistema judicial, el govern.

Aquesta setmana s’està jutjant a València a les persones que van plantar cara a l’autobús de “hazte oir”. S’està jutjant a lis compis per delicte d’odi, per assenyalar la transfòbia i el masclisme, per combatre el feixisme. Sí, a lis que van defensar els nostres drets davant la violència que l’extrema dreta exerceix constantment cap als nostres cossos i identitats. És delicte d’odi respondre davant missatges que invaliden la nostra existència, però en canvi, es posa en dubte que l’assassinat de Samuel al crit de maricó ho fóra.

Repetim: ens cuiden lis nostris amiguis, no la policia.

Totis juntis som més que ells, juntis som més fortis i entre totis eixirem d’això. Cremarem el CIStema!

Sobrevivim a les fogueres de la inquisició, a la caça de bruixes, al nazisme, al feixisme i als seus camps de concentració per a «vagos i maleantes», sobrevivim i continuem sobrevivint al DSM, als psiquiàtrics i a les presons, sobrevivim i combatem tot tipus d’opressió, com ho van fer lis compis «chaperas», trans, putes, bolleres, migres, mariques en la revolta de Stonewall.

La teua transfòbia, la teua lgtbiq+fòbia ens mata! De les pallisses i els insults no solament són culpables qui ens posa la mà damunt i qui ens vexa en el metro o als parcs, té exactament la mateixa culpa qui està incitant, reproduint, permetent els discursos d’odi i blanquejant el feixisme. El feixisme i el capitalisme, amiguis, són dues cares de la mateixa moneda.

Els mitjans de comunicació i els polítics són còmplices i tenen la mateixa responsabilitat que qui exerceix la violència física ja que la violència institucional és la que cala, la que arriba i la que legitima totes les altres violències.

Discursos com el de les Terfs, que reflecteixen el seu odi qüestionant les nostres identitats i senyalant-nos com persones violadores i depredadores sexuals, són violència.

Dir que abans se’ns donaven pallisses i ara ens donen drets, és violència i és lgtbiq+fòbia. Demanar-nos o donar per sentat que ens conformarem amb les «migajes» és violència.

Dubtar si un assassinat al crit de maricó és odi o casualitat, és VIOLÈNCIA.

Davant tota violència, davant tant d’odi, ens tenim lis unis a lis altris. Toca organitzar-se, toca respondre i destruir el CIStema, que oprimeix i violenta a les dissidències. És el CIStema el que ens assassina, a Samuel, a Sonia Rescalvo, a Federico García Lorca, a Lucrecia Pérez i a totes les persones que ja no estan i els assassinats de les quals van ser considerats casos aïllats. NO són casos aïllats. És el cisheteropatriarcat blanc, recte i alçat, cuerdista. És l’Estat feixista disfressat de progressisme, el mateix que es lucra el dia de l’orgull i trau profit del turisme i el capitalisme rosa, el que no ens deixa existir.

Així que, davant la violència de l’Estat, de l’home cis, heterosexual, blanc, cuerdo i alçat, davant els CIES, les Presons, Hospitals, Psiquiàtrics, davant el CIStema, davant tot allò concebut com l’UN, nosaltres, l’ALTRE, responem i ens organitzem.

I com va dir Manuela Trasobares “ENS HEM D’UNIR TOTES I HEM DE SER FORTES”

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!!!!!!
Que creme el cisheteropatriarcat, que cremen els CIES, que creme el CIStema!

També voldríem visibilitzar les agressions que han ocorregut en esta mateix ciutat les passades setmanes. I recordar que no és un cas aïllat ni una agressió casual justificada per les drogues o per provocacions, perquè quan maten o agredeixen a una persona a crit de maricó res justifica que no siga odi cap a la nostra existència.

– Dia 23 de juny en la plaça Hondures, xic de 17 anys agredit per un grup d’homes que increparen a ell i a un amic al crit de maricó, propinant colps al cos i la cara i robant-li el mòbil abans de marxar.

– Dia 3 de juliol, també en plaça Hondures, Alejandro i un amic seu estaven prenent algo quan l’agressor es va arrimar a demanar-lis diners i al negar-se aquest va començar a insultar-los al crit de maricó, i va tornar amb una desena de persones que els colpejaren amb crits homofòbics i a un d’ells també li robaren el telèfon.

– Dia 8 de juliol, al jardins del Turia, home de 32 anys mentre besava a altre home va ser agredit a crits de «maricons de merda, a Espanya no es fan aquestes coses» tirant-lo a terra i provocant-li lesions.

Aquests són alguns dels molts casos de violència que continuem rebent les persones LGTBIQ+ pel fet d’existir, i molts altres casos que no es mediatitzen i que no es denuncien per la desconfiança en un sistema policial i judicial que és tan còmplice com els agressors, al posar-nos traves al denunciar i negar la causa de les agressions.
Perquè em cuiden les amigues i no la policia.

També hem vist l’augment de casos de transfòbia promolguda per unes institucions que debaten la nostra existència i promouen unes lleis insuficients.

Per tot això, unim-nos i cuidem-nos, visibilitzem i assenyalem les violències que rebem. No ens callaran!!!!

(cas)    Ante el odio y las violencias en contra de nuestro colectivo, apoyo mutuo, acción directa y organización. Ante la lgtbifóbia, la herramienta más potente que tenemos y siempre hemos tenido es estar juntes, luchar juntes, cuidarnos entre nosotres y sobre todo organizarnos. Organizarnos y cuidarnos en institutos, barrios, asociaciones de vecinos, colectivos, en nuestro trabajo, universidades, sindicatos y en definitiva en la calle. Nos cuidan nuestres amigues, no la policía.

Ninguna agresión sin respuesta. Queremos acabar con el Estado, con el fascismo, que aún perdura, que sigue presente, porque nunca murió. Es la represión que ejercen los cuerpos de seguridad, el sistema judicial, el gobierno.

Esta semana se está juzgando en Valencia a las personas que plantaron cara al autobús de “hazte oír”. Se está juzgando a nuestres compas por delito de odio, por señalarles como transfobos y machistas, por combatir el fascismo. Sí, a les compañeres que defendieron nuestros derechos ante la violencia que la extrema derecha ejerce constantemente hacia nuestros cuerpos e identidades. Es delito de odio responder ante mensajes que invalidan nuestra existencia, pero se pone en duda que el asesinato de Samuel al grito de maricón lo fuera.

Repetimos: nos cuidan nuestres amigues, no la policía.

Y que todes juntes somos más que ellos, juntes somos más fuertes y entre todes saldremos de esto. Vamos a quemar el CIStema!

Sobrevivimos a las hogueras de la inquisición, a la caza de brujas, al nazismo, al fascismo y a sus campos de concentración para vagos y maleantes, sobrevivimos y continuamos sobreviviendo al DSM, a los psiquiátricos y a las cárceles, sobrevivimos y combatimos todo tipo de opresión, como lo hicieron las compas chaperas, trans, putas, bolleras, migras, mariconas en la revuelta de Stonewall.

Tu transfobia, tu lgtbifobia nos mata! De las palizas y los insultos no solamente son culpables quienes nos ponen la mano encima y quienes nos vejan en el metro o en los parques, tienen exactamente la misma culpa quienes están incitando, reproduciendo, permitiendo los discursos de odio y blanqueando el fascismo. El fascismo y el capitalismo, amigues, son dos caras de la misma moneda.

Los medios de comunicación y los políticos son cómplices y tienen la misma responsabilidad que quien ejerce la violencia física ya que la violencia institucional es la que cala, la que llega y la que legitima todas las demás violencias.

Discursos como el de las Terfs, que reflejan su odio cuestionando nuestras identidades y tachándonos de violadorxs y depredadorxs sexuales, son violencia.

Decir que antes se nos daban palizas y ahora nos dan derechos, es violencia y es lgtbifobia. Pedirnos o dar por hecho que nos conformaremos con las migajas es violencia.

Dudar si un asesinato al grito de maricón es odio o casualidad, es VIOLENCIA.

Ante toda violencia, ante tanto odio, nos tenemos les unes a les otres. Toca organizarse, toca responder y destruir el CIStema, que oprime y violenta a las disidencias. Es el CIStema el que nos asesina, a Samuel, a Sonia Rescalvo, a Federico García Lorca, a Lucrecia Pérez y a todes les que ya no están y cuyo asesinato fue considerado un caso aislado. No son casos aislados. Es el Cisheteropatriarcado blanco, erguido, cuerdo. Es el Estado fascista disfrazado de progresismo, el mismo que se lucra el día del orgullo y saca provecho del turismo y el capitalismo rosa, el que no nos deja existir.

Así que, ante la violencia del Estado, del hombre cis, heterosexual, blanco, cuerdo y erguido, ante los CIES, las Cárceles, Hospitales, Psiquiátricos, ante el CIStema, ante todo aquello concebido como lo UNO, nosotres, lo OTRO, respondemos y nos organizamos.

Y como dijo Manuela Trasobares “NOS TENEMOS QUE UNIR TODAS Y HEMOS DE SER FUERTES”

NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA!!!!!!

Que arda el cisheteropatriarcado, que ardan los CIES, que arda el CIStema!

Esta entrada ha sido publicada en Manifest y etiquetada como , . Guarda el enlace permanente.