29-JUNY Manifest per l’aprovació de la llei trans

(val)    Quan parlem de la nova llei trans, que suposadament s’aprovarà el dia 29 de juny, podem abordar-la des de molts fronts. Segur que esteu esperant escoltar un contraatac morbós cap a uns certs sectors del discurs d’odi, però no nomenarem aquelles i aquells que bastant protagonisme es guanyen ja a la nostra costa mentre ens ataquen i amenacen social i personalment a través de xarxes i vida privada. Malgrat que tracten d’usar-nos per a guanyar espai en els mitjans, en l’àmbit públic i polític, acumulant poder a costa del nostre sofriment, de les nostres vides i sentirs, hui lis protagonistes som lis trans!

Perquè ser trans no té una definició lineal, és una diversitat de persones, de vides. I bastant dura és la realitat del dia a dia com per a què altres decidisquen exercir violència generant discursos d’odi i guanyar adeptes.

Pel que fa a la llei trans presentada pel PSOE, només podem dir que no són més que «migajas», una estratègia política més per a ser guai en temps estranys. Que aquesta llei planteja l’autodeterminació de gènere, sí, però amb proves que avalen que eres una persona trans, segons paraules de la senyora Calvo. Només canvia les nostres vides en què si arriba a ser llei no haurem de presentar un informe: ni que estem malites del cap ni del cos.

Volem recalcar que, actualment, una persona neurodivergent o amb un diagnòstic de malalta mental no té accés a una transició de gènere institucional. I això la proposta de llei segueix sense contemplar-ho.

Igual que tampoc es parla de les persones majors, ni dels protocols de transició per a ellis ni de l’acceptació i integració en residències. Osiga que no s’abasta dins de la llei de protecció a les persones grans trans.

Amb relació a les persones migrants, si de per si ja viuen una situació difícil de regular, la nova llei tampoc lis dóna molts drets, continuen tenint les mateixes traves burocràtiques i, fins i tot, més.

Tampoc es parla d’una flexibilització en l’asil polític per identitat de gènere.

Quant als menors, proposa alguns canvis, com que a partir dels 16 anys no es necessita el consentiment de lis tutoris per al trànsit. Però es queda curta, ja que deixa sense cap mena de cobertura ni poder a les persones menors de 16: a la mercè de les seues famílies i de lis sanitaris mèdics que els toquen. No proposa cap alternativa en el cas de que s’oposen a acompanyar i facilitar el seu procés.

Així que exigim que la transfòbia s’extingisca!!

No se’ns obliden les persones intersex, potser estaria interessant debatre la possibilitat de deixar el gènere en blanc en el registre de naixement o el DNI.

I per a rematar un altre “dels grans canvis”, és que per a les persones no binàries, la senyora Montero ha contractat una empresa automobilista que investigue aquest “tercer gènere” (com ellis li criden), invertint en aquesta investigació ingents quantitats de diners. No ens oblidem de la part de l’esport, o el tema penitenciari. Però com hem dit aquesta llei poc canvia la realitat.

Si aprovar la proposta de llei del govern ja està portant tràfec i polèmica, quan en realitat no canvia res, imagineu la proposta presentada pels col·lectius LGTBIQ+. Seguim esperant a que es parle d’ella en el congrés després de la passada vaga de fam de març, després d’anys de treball i lluita col·lectiva. Hem d’entendre que la realitat trans no ha canviat, ni ha canviat res. Per això LLEI TRANS COM A MÍNIM!, però la proposta pels col·lectius.

El propòsit d’aquestes paraules és crear consciència: de què serveix una llei, o una declaració d’intencions si realment no es duen a terme els canvis necessaris. I que la llei trans és només un inici, però es queda molt arrere en la cobertura mínima de les nostres necessitats. Volem que els nostres drets no cobrisquen únicament i, amb prou faenes, la nostra supervivència, sinó que tinguem l’oportunitat de desitjar i créixer.

També volem plasmar que encara que es facen lleis que puguen ajudar-nos, aquestes tampoc ens serveixen de res si les persones que les executen són trànsfobes o realment no tenen empatia ni capacitats.

Com està ocorrent a la ciutat de València en el jutjat n.2, on si presentes els papers per a un canvi de gènere, ni tan sols te’ls tramiten. Penseu que tant l’informe psicològic com el mèdic són necessaris per a aquest tràmit burocràtic i, damunt, caduquen als tres mesos. Això significa que a moltis compis els posen mil traves i ni tan sols li’ls tramiten, a pesar d’haver lluitat i exigit a lis funcionaris de torn que complisquen la llei i recullen els formularis que tant van costar d’aconseguir. O la unitat de gènere quant a persones trans es refereix, on l’atenció és mínima, i es coneixen casos de mala praxi en temes d’hormonació, o el cas d’anar per un tema mèdic i que el tracte sanitari continue sent sota el gènere que posa en el teu DNI. Tampoc serveix de molt la nova llei trans de la Comunitat Valenciana si la teua targeta trans només et serveix en els centres públics que tu proposes, ja que no han fet una actualització de dades en anys, ni tampoc han informat i format al personal públic.

No ens conformem amb una proposta laboral que consistisca a ensenyar-nos a fer currículums, perquè la gent TRANS volem treball! Si no aconseguim treball és perquè les empreses es basen en el binomi i la transfòbia, no perquè siguem necessàriament analfabetes. L’ajuda per a la integració laboral ha d’imposar-se sobre les persones trànsfobes, no sobre el col·lectiu en exclusió!

Exigim respecte!
Amb respecte ens referim al fet que l’estat no substituïsca els nostres tractaments hormonals per anticonceptius, només perquè les farmacèutiques no obtinguen els beneficis suficients dels tractaments hormonals.

No volem ser objecte d’estudi ni de crítica política. Nosaltres necessitem que els nostres drets es vegen legitimats.

Per això, LLEI TRANS PROPOSTA PELS COL·LECTIUS JA COM A MÍNIM!

(cas)    Cuando hablamos de la nueva ley trans, que supuestamente se aprobará el día 29 de junio, podemos abordarla desde muchos frentes. Seguro que estáis esperando escuchar un contraataque morboso hacia ciertos sectores del discurso de odio, pero no vamos a nombrar a aquellas y aquellos que bastante protagonismo se ganan ya a nuestra costa mientras nos atacan y amenazan social y personalmente a través de redes y vida privada. Pese a que traten de usarnos para ganar espacio en los medios, en el ámbito público y político, acumulando poder a costa de nuestro sufrimiento, de nuestras vidas y sentires, hoy les protagonistas somos Les trans!

Porque ser trans no tiene una definición lineal, es una diversidad de personas, de vidas. Y bastante dura es la realidad del día a día para que otres decidan ejercer violencia generando discursos de odio y ganar adeptos.

En lo que se refiere a la ley trans presentada por el PSOE, solo podemos decir que no son más que migajas, una estrategia política más para ser guay en tiempos extraños. Que esta ley plantea la autodeterminación de género, sí, pero con pruebas que avalen que eres una persona trans, según palabras de la señora Calvo. Solo cambia nuestras vidas en que si llega a ser ley no tendremos que presentar un informe: ni de que estamos malites de la cabeza ni del cuerpo. Queremos recalcar que, actualmente, una persona neurodivergente o con un diagnóstico de enferma mental no tiene acceso a una transición de género institucional. Y esto la propuesta de ley sigue sin contemplarlo. Al igual que no se habla de las personas mayores, ni de los protocolos de transición para elles, o de aceptación e integración en residencias. Osea que no se abarca dentro de la ley de protección a las personas mayores trans.

En cuanto a les migrantes, si de normal ya viven una situación difícil de regular, la nueva ley tampoco les da muchos derechos, siguen teniendo las mismas trabas burocráticas e incluso más. Tampoco se habla de una flexibilización en el asilo político por identidad de género. En cuanto a les menores propone algunos cambios, como que a partir de los 16 no se necesita consentimiento de les tutores para el tránsito; pero la ley se queda escueta y deja sin ningún tipo de cobertura ni poder a les menores de 16, a merced de sus familias y les médiques que les toquen: no propone ningún tipo de alternativa a aquelles cuyos progenitores y sanitarios se opongan a acompañar y facilitar su proceso.

Así que exijimos que la transfobia se extinga.

No se nos olvidan las personas intersex, quizá debatir la posibilidad de dejar el género en blanco en el registro de nacimiento o el DNI. Y para rematar otro de “los grandes cambios”, es que para las personas no binarias, la señora Montero ha contratado una empresa de automovilista que investigue este “tercer género” (como elles le llaman), invirtiendo en dicha investigación ingentes cantidades de dinero. No nos olvidamos de la parte del deporte, o el tema penitenciario. Pero como hemos dicho esta ley poco cambia la realidad.

Si aprobar la propuesta de ley del gobierno ya está trayendo trajín y polémica, cuando en realidad no cambia nada, imaginad la propuesta presentada por los colectivos LGTBIQ+, que está esperando que se hable de ella en el congreso despues de la pasada huelga de hambre de marzo, tras años de trabajo y lucha colectiva. Tenemos que entender que la realidad trans no ha cambiado, ni tampoco ha cambiado nada. Por ello ¡LEY TRANS COMO MÍNIMO!, pero la propuesta por los colectivos.

El propósito de estas palabras es crear consciencia: de qué sirve una ley, o una declaración de intenciones si realmente no se llevan a cabo los cambios necesarios. Y que la ley trans es solo un inicio, pero se queda muy atrás en la cobertura mínima de nuestras necesidades. Queremos que nuestros derechos no cubran únicamente y, a duras penas, nuestra supervivencia, sino que tengamos la oportunidad de desear y crecer.

También queremos plasmar que aunque se hagan leyes que puedan ayudarnos, estas tampoco nos sirven de nada si las personas que las ejecutan son tránsfobas o realmente no tienen empatía ni capacidades. Como está ocurriendo en la ciudad de Valencia en el juzgado n.2, donde si presentas los papeles para un cambio de género, ni siquiera te los tramitan. Pensad que los informes psicológico y médico necesarios para este trámite burocrático caducan a los tres meses; pues a muches compis, tras luchar y exigir a les funcionaries de turno que cumplan la ley y recojan los formularios que tanto tuvieron que luchar para conseguir, les ponen mil trabas y ni siquiera se los tramitan.

O como en la unidad de género en cuanto a personas trans se refiere, donde la atención es mínima, y se conocen casos de mala praxis en temas de hormonación, o el caso de ir por un tema médico y que el trato sanitario siga siendo bajo el género que pone en tu DNI.

Tampoco sirve de mucho la nueva ley trans de la Comunidad Valenciana si al darte tu tarjeta trans, solo te sirve en los centros públicos que tú propones, ya que no han hecho una actualización de datos en años, ni tampoco han informado y formado al personal público.

No nos conformamos con una propuesta laboral que consista en enseñarnos a hacer currículums, porque la gente TRANS queremos trabajo! Si no conseguimos trabajo es porque las empresas se basan en el binomio y la transfobia, no porque seamos necesariamente analfabetes. La ayuda para la integración laboral debe imponerse sobre les tránsfobes, no sobre el colectivo en exclusión!

Exigimos respeto! Y con respeto nos referimos a que el estado no sustituya nuestros tratamientos hormonales por anticonceptivos solo por que las farmacéuticas no obtengan el beneficio suficiente de los tratamientos hormonales.

No queremos ser objeto de estudio, ni de crítica política. Nosotres necesitamos que nuestros derechos se vean legitimados.

Por eso, LEY TRANS PROPUESTA POR LOS COLECTIVOS YA COMO MÍNIMO!

Esta entrada ha sido publicada en Manifest y etiquetada como , . Guarda el enlace permanente.