Manifest 2019

valencià:
PER QUÈ ORGULL CRÍTIC:
        Volem recuperar la revolta!! Ens apropiem de l’espai públic, l’okupem i busquem retornar el dia de l’Orgull a la seua data original, a 50 anys de la revolta d’Stonewall i 40 de la primera mani a València. El “Pride” o “Orgull Gai” és la mercantilització i colonització de les nostres identitats. El PRIDE tracta d’emmotllar les nostres lluites a les dinàmiques de consum.
        Stonewall fou una insurrecció de putes, traves, marikes, marimatxes, racialitzades i pobras que s’enfrontaren DURANT TRES DIES a rajolaes i botellaes al carrer amb la policia. Hui en dia, a Gales, directament es cobra entrada al Pride. A València hem vist les banderes de l’orgull a les lleteres (camions que empra la poli per portar-nos preses). Són més benvinguts a la marxa de l’orgull els polítics de dreta (com Ciudadanos participant amb una carrossa per diverses ciutats) que les marikes migrants amb pluma. Els mateixos polítics que recolzen obertament polítiques de fronteres i racisme institucional a les tanques de Ceuta.
        El Pride o Orgull Gai convertit en festa ha obert la veda al lucre de les empreses privades i la casta política, i s’insereix perfectament dins dels plans de turistificació. Estem fartes de que la inclusió només es done mitjançant el consum. Nostres barris són arrasats per la gentrificació, determinats cossos són expulsats perquè uns altres puguen vindre a consumir. Ja no hi ha okupes al barri del Carme, però sí edificaran un hotel “gay friendly” a un edifici buit.
        Volem festa, sí, però no la festa del capitalisme, no els seus referents musicals de la indústria mainstream, no els seus codis estètics, ni els seus desitjos normatius. Les pràctiques sexeafectives construïdes des del capitalisme, l’heterosexualitat i la família nuclear estan invisibilitzant la nostra àmplia diversitat a nivells com l’organització política, la jerarquització dels nostres afectes i la legitimitat dels nostres sentirs. Rebutgem adaptar el nostre món sexeafectiu a les dinàmiques del mercat. La instrumentalització de les revindicacions LGTB és un exemple perfecte de com el mercat vol integrar aquest col·lectiu en la seua concepció de progrés capitalista.
        L’homofòbia, la serofòbia i el transtortamarikabipanodi venen històricament junt amb l’occidentalització. És una pràctica colonialista considerar que en altres comunitats del món, les persones no hetero-cis són violentades en un major grau que al “primer món”. També és reforçar la supremacia blanca assumir que solament les formes de lluita occidentals són vàlides.
        La lluita antirracista i la lluita migrant estan totalment excloses del Pride, mentre que és una necessitat de moltes de nosaltres, que vivim a cossos racialitzats i també sofrim el transtortamarikabipanodi.
Tenim el privilegi d’okupar l’espai públic, però no podem fer-ho sense portar amb nosaltres a les companyes privades de la seua “llibertat” o restringides en la seua mobilitat. Busquem fugar-nos dels espais de tancament. L’“homosexualitat”, la “transexualitat”, l’”hermafroditisme” foren creades com a patologies, enfermetats, malalties diagnosticades i tractades per la clínica. Des d’ací, volem traçar pont amb col·lectives com l’Orgull Boig, les persones amb diversitat funcional, les disques, tullides, neurodiverses, boges. Històricament els espais de tancament estan destinats a contindre i castigar aquestes poblacions, tot grup que, d’alguna manera, no genere consum i/o no siga productive en la dinàmica capitalista. Volem l’abolició del sistema carcelari, junt amb el tancament de tots els altres espais que ens priven de la llibertat, començant pels CIEs i els psiquiàtrics. L’exercici de la violència en alguns d’aquests llocs arriba a extrems com el de realitzar mutil·lacions genitals a persones intersexuals només nàixer o aplicar electroshocks a persones que els habiten, per mencionar només un parell d’exemples.
        No té cap sentit la lluita dels nostres propis drets com a persones capaces d’alçar la veu i lluitar gràcies a la lluita d’altres, sense pensar en les éssers no humanes, completament explotades pel capitalisme en benefici de les elits i corporacions mitjançant productes de procedència animal i la destrucció de la terra.
        Denunciem el corrent del feminisme punitivista que s’ha apropiat del terme“abolicionisme”. L’únic que s’ha d’abolir és la tortura sistemàtica, les fronteres, la Llei d’Estrangeria. Nostres identitats i formes de treball existeixen, encara que a d’algunes no els hi vinga bé. Nosaltres estem amb les putes i som les putes. No tolerem que feministes pertanyents a diversos partits polítics, com el PSOE, de clara corrent neoliberal, s’autoproclamen abolicionistes i, al mateix temps, diguen: “el meu cos és meu”. Ja sabem el que vol dir això per a elles: “el meu cos és meu, sempre que les meues pràctiques siguen les de la família burgesa”.
La nostra intenció és establir una alternativa a l’homonormativitat hegemònica. Estem cansades de que allò masculí siga el desitjable, estem cansades de que allò masculí siga considerat “neutre”. Les persones no binàries existim; i vivim i ens mostrem de diverses maneres.
Ens vinculem entre nosaltres perquè som “l’altre”, allò estrany, deforme. Hi volem traure el glamour del fem. Si l’home blanc cis erguit i sa de classe mitjana capitalista és l’Un (igual que l’hetero), nosaltres seguim sent l’Altre.
________________________________________________________
castellano:
Por qué el Orgullo Crítico
  
  ¡¡Queremos recuperar la revuelta!! Nos apropiamos del espacio público, lo okupamos y buscamos devolver el día del Orgullo a su fecha original, a 50 años de la revuelta de Stonewall y 40 de la primera mani en Valencia. El “Pride” u “Orgullo gay” es la mercantilización y colonización de nuestras identidades. El PRIDE trata de amoldar nuestras luchas a las dinámicas de consumo. Stonewall fue una insurrección de putas, travas, marikas, marimachos, racializadas y pobras que se enfrentaron DURANTE 3 DÍAS a ladrillazos y botellazos en la calle con la policía. Hoy en día en Gales directamente se cobra entrada para el Pride. En Valencia hemos visto las banderas del orgullo en las lecheras (camiones que utiliza la poli para llevarnos presas). Son más bienvenidos a la marcha del orgullo los políticos de derechas (como Ciudadanos participando con una carroza en varias ciudades) que las marikas migrantes con pluma. Los mismos políticos que respaldan abiertamente políticas de fronteras y racismo institucional en las vallas de Ceuta.
   
    El Pride u Orgullo Gay convertido en una fiesta ha abierto la veda al lucro de empresas privadas y la casta política, y se inserta perfectamente en los planes de turistificación. Estamos hartes de que la inclusión ocurra sólo a través del consumo. Nuestros barrios están siendo arrasados por la gentrificación, determinados cuerpos son expulsados para que otros puedan venir a consumir. Ya no hay okupas en el Carmen, pero van a construir un hotel “gay friendly” en un edificio vacío.
 
     Queremos fiesta, sí, pero no la fiesta del capitalismo, no sus referentes musicales de la industria mainstream, no sus códigos estéticos ni sus deseos normativos. Las prácticas sexoafectivas construidas desde el capitalismo, la heterosexualidad y la familia nuclear están invisibilizando nuestra amplia diversidad a nivel de organización política, de la jerarquización de nuestros afectos y de la legitimidad de nuestros sentires. Rechazamos adaptar nuestro mundo sexoafectivo a las dinámicas de mercado. La instrumentalización de las reivindicaciones LGTB es un ejemplo perfecto de cómo el mercado quiere integrar a este colectivo en su concepción de progreso capitalista. 
     
     La homofobia, la serofobia y el transtortamarikabipanodio vienen históricamente junto con la occidentalización. Es una práctica colonialista considerar que en otras comunidades del mundo las personas no heterocis son violentadas en mayor grado que en “el primer mundo”. También es reforzar la supremacía blanca asumir que sólo las formas occidentales de lucha son válidas.
       La lucha antirracista y la lucha migrante están totalmente excluidas del Pride, mientras es una necesidad para muchxs de nosotras que vivimos con cuerpos racializados y también sufrimos el transtortamaribipanodio.
     
     Tenemos el privilegio de okupar el espacio público y no podemos hacerlo sin traer con nosotras a quienes están privades de su “libertad” o restringidos en su movilidad. Buscamos fugarnos de los espacios de encierro. La “homosexualidad”, la “transexualidad” y el “hermafroditismo”  fueron creadas como patologías, enfermedades, diagnosticadas y tratadas por la clínica. Desde aquí hacemos puente con colectivos como el “Orgullo loco”, las personas con diversidad funcional, las discas, tullidas, neurodiversas, locas. Históricamente los espacios de encierro están destinados a contener y castigar estas poblaciones, a todo grupo que de alguna manera no genere consumo y/o no sea productivo en una dinámica capitalista. Queremos la abolición del sistema carcelario junto con el cierre de todos los demás espacios que nos privan de la libertad empezando por los CIEs y los psiquiátricos. El ejercicio de la violencia en algunos de estos lugares llega a los extremos de realizar mutilaciones genitales en personas intersexuales recién nacidas y aplicar electroshocks en personas que los habitan, por mencionar sólo un par de ejemplos.
     
No tiene sentido la lucha de nuestros derechos propios como personas que somos capaces de alzar la voz y luchar gracias a la lucha de otres, sin pensar en los seres no humanos completamente explotades por el capitalismo en beneficio de las elites y corporaciones a través de productos de procedencia animal, y la destrucción de la tierra.
     
    Denunciamos a la corriente del feminismo punitivista que se ha apropiado del término “abolicionismo”. Lo único que hay por abolir es la tortura sistemática. Nuestras identidades y formas de trabajo existen aunque a algunes no les venga bien. Nosotras estamos con las putas y somos las putas. No toleramos que feministas pertenecientes a diferentes partidos políticos como el PSOE, de clara corriente neoliberal, se llamen a sí mismas abolicionistas y a la vez digan ‘mi cuerpo es mío’. Ya sabemos lo que significa esto para ellas: ‘mi cuerpo es mío siempre que mis prácticas sean las de la familia burguesa.
        
        Nuestra intención es establecer una alternativa a la homonormatividad hegemónica. Estamos cansadxs de que lo masculino sea lo deseable, estamos cansadxs de que lo masculino sea lo considerado “neutro”. Las personas no binarias existimos; y vivimos y nos mostramos de diferentes maneras.
        Nos vinculamos entre nosotres porque somos “lo otro”, lo raro, lo deforme. Vamos a sacar el glamour de la basura. Si el varón blanco gay cis erguido y sano de clase media capitalista es lo Uno (igual que el hetero), nosotras seguimos siendo lo otro.