Valencià
Aquest 2025 no tenim un tema per a l’Orgull Crític com els altres anys, ja que no hem pogut prioritzar unes lluites sobre altres amb tot el que està passant.
Un any més tornem a eixir des del CIE de Sapadors, com a resposta a la repressió i a la doble criminalització que sofreixen les persones cuir migrants. Buscant la reflexió col·lectiva sobre la permanència del colonialisme, el racisme estructural i la neutralitat estandarditzada. Mantenir-se neutral davant el racisme és ser còmplices i legitimar l’opressió sistemàtica.
És per això que aquest any, amb més ràbia que mai, comencem el manifest denunciant les qüestions racials que encapçalen la crisi humanitària que vivim. Es compleixen 77 anys de l’inici de l’apartheid i l’ocupació israeliana del poble palestí, amb quasi dos anys de genocidi retransmés en directe. 29 anys de genocidi silenciat al Congo. 11 del genocidi al Iemen. I el passat dimarts va fer 3 anys de la massacre de Melilla. El que està passant a Palestina no és un conflicte, és un genocidi televisat i sostingut globalment, no únicament per Estats Units, sinó també Alemanya, el Regne Unit i França. Es financia amb l’economia global, amb els bancs, amb els comerços, les xarxes socials, la publicitat i l’oci d’Occident. Mentrestant, se’ns inunda amb desinformació fins a saturar-nos, i la impotència es normalitza.
La dominació colonial es manté en les polítiques migratòries, però també en els nostres moviments socials. No hem de perdre el focus en manifestar-nos, però tampoc en el nostre dia a dia; cal qüestionar els nostres espais, la nostra forma de comunicar-nos, de relacionar-nos, i replantejar tot allò que estiga en les nostres mans. En qüestionar la islamofòbia reconeixem les eines que instrumentalitzen la por, que reforcen les polítiques del genocidi i naturalitzen la violència al Sud Global. Així, es reforcen les fronteres, tant físiques com simbòliques, i es manté com a norma la reacció generalitzada de neutralitat davant la deshumanització. A més a més, ens posiciona del costat de la sistemàtica occidental, com si ací no es portaren a terme pràctiques que ataquen els drets humans, i que persegueixen a les persones per raó d’ètnia i d’identitat de gènere. Hem de reflexionar sobre l’extrema necessitat d’autoorganització, de boicotejar la mediatització, les fonts d’informació, el comerç i el consum. Deixar d’acceptar les coses tal com se’ns mostren, incomodar allò establert i organitzar-nos en col·lectiu.
Una forma de posicionar-nos davant tot això és atacar els interessos d’aquellis que es nodreixen amb el genocidi i d’aquellis que faciliten estos processos. Per això, un any més, volem recordar que en 2026 tindrem a València els Gay Games, que compten amb el finançament d’una empresa armamentística que ven a Israel els components dels míssils que destrueixen Gaza. També els que fan explotar pobles i aldees al Iemen, i els que llança Turquia contra el Kurdistan lliure en el nord de Síria. I molt probablement, són els que ara mateix està llançant Estats Units contra l’Iran en la seua nova creuada per alterar l’ordre polític de la regió per a benefici propi i d’Israel, amb interessos molt allunyats de combatre violència cisheteropatriarcal i l’autoritarisme religiós del seu règim.
El Col·lectiu Lambda i altres associacions van ocultar aquest finançament, i han desviat el debat polític a què els Gay Games han estat segrestats pel PP municipal. Tanmateix, això és només un motiu més per a oposar-nos a un esdeveniment que des del principi és rebutjable per fer una rentada de cara a genocides, per turistificador i per promoure la normativitat gai.
Ha passat un any des que vam denunciar el maltractament laboral exercit pel Col·lectiu Lambda des de 2021. Lambda ha perdut tots els judicis laborals, però persisteix en portar als tribunals a una ex-treballadora, a dos integrants d’Orgull Crític i a una ràdio lliure per tractar-ho setmanes abans en antena. Se’ls hi demanen penen de presó i 240.000 € de responsabilitat civil. Pel que sabem, ja han emprat més de 100.000€ en indemnitzacions i costos judicials, uns diners que podrien haver-se emprat en favor de la comunitat.
Lluny de reparar el dany comés, Lambda participa enguany en un orgull més dretitzat i comercial que mai, amb un ajuntament del PP entregant 20.000 € a la patronal gai valenciana (AVEGAL) i patrocinant una festa que compta amb empreses hoteleres darrere. Lambda s’ha desmarcat públicament, però per conveni mb *AVEGAL s’emporta un percentatge de les barres. Alhora, estrenya llaços amb el PSOE per optar a càrrecs o finançament institucional, encara que això implique tindre com a convidat d’honor a l’Orgull 2024 al Ministre d’Interior Grande-Marlaska. Malgrat ser co-responsable de la Massacre de Melilla del 2022, de les infiltracions policials en moviments socials -una de les quals va ser a Benimaclet-, de la persecució a grups ecologistes i de lluita per l’habitatge… I de les batudes homofòbiques contra els locals d’ambient i de la persecució per Grindr amb l’excusa de les drogues que fa anys que sofreixen a Madrid. Davant de tot això, s’ha negat a obrir una investigació. Aquella fotografia en la capçalera de la mani passarà a la història com una de les majors infàmies portades a terme pel Col·lectiu Lambda.
La celebració dels 20 anys del matrimoni homosexual s’ha vist embrutada amb el descobriment d’un nou macro-cas de corrupció en el PSOE. Hi està involucrat Ábalos, qui sent ministre fa 4 anys es va oposar a la Llei Trans, i qui va emparar a Isabel García, la trànsfoba del Ministeri d’Igualtat que va dimitir fa un any arran d’una altra trama de corrupció. Aquesta persona tenia bones relacions amb Lambda i el seu actual coordinador quan era diputada a Les Corts. I podríem seguir. Nosaltris pensem que la corrupció és endèmica al règim polític actual, i més concretament al binomi PP-PSOE. Quant més s’hi acosten les associacions LGTBI, més copien les seues lògiques de poder, les seues xarxes clientelars, les seues portes giratòries i corrupteles. I només se’n beneficien unes poques persones, perjudicant la resta de la comunitat.
Parlar dels Gay Games és parlar de pinkwashing, és a dir, d’una rentada de les nostres identitats, d’una homogeneïtzació del col·lectiu reduint la seua multiplicitat al perfil de l’home gai, cis, blanc i ric. Una figura que resulta fàcilment convertible en un producte i un atractiu turístic. Motiu pel qual les empreses ho utilitzen, especialment durant el mes de juny, com una manera de promocionar-se com a tolerants, inclusives i diverses. Així proliferen locals d’ambient destinats únicament a aquesta idea del que volen fer creure que és el col·lectiu, marginant a la resta d’identitats per resultar incòmodes i desviades de la norma.
Aquesta imposició hegemònica patriarcal i blanca marca l’ordre de l’espai urbà, la qual cosa ha donat com a resultat la construcció de barris adaptats a aquest grup social concret d’alt de poder adquisitiu. El cas de Chueca a Madrid resulta un exemple evident, però ací a València està succeint el mateix en zones com Russafa, on als carrers només hi ha bars de preus impossibles, discoteques suposadament destinades i segures per al col·lectiu o botigues fatxendes de roba de segona mà. Amb plantilla laboral principalment LGTBIAQ+ i on sovint les condicions laborals són horribles.
Però tot això no es redueix al centre, sinó que la turistificació i la gentrificació s’han estés per tota la ciutat. Això es veu reflectit tant en la innombrable aparició de cafés d’especialitat, establiments de bicicletes de lloguer o menús escrits en anglés, com en la pujada dels lloguers. Una pujada tan acusada que no fa falta fixar-se en cap estudi, si no en totes aquelles persones que es veuen obligades cada dia a marxar-se dels seus pisos. D’aquesta manera, l’abús per part de propietariis, empreses i inmobiliàries està espentant cada vegada més a la classe treballadora, migrant, dissident, precarizada i vulnerable cap als marges. Ens estan expulsant!
La situació de l’habitatge a València és cada vegada més greu. Els desnonaments s’estan multiplicant, agreujats per l’adquisició d’edificis sencers per fons d’inversió per a convertir-los en complexos hotelers o en apartaments turístics. A això se li suma la proliferació, sense cap mena de regulació, ni de cura pels habitants de la ciutat, de pisos turístics. Tendències que, a costa de les necessitats de lis veïnis, exploten al màxim el turisme com a principal font econòmica per a la ciutat emparades pel poder polític . Ens trobem, per tant, davant un model de ciutat mercantilitzada que expulsa a lis veïnis i que explota els nostres barris apropiant-se dels espais comuns.
Un habitatge digne no pot ser un dret només per a un sector concret i tancat de la societat, així que fins que no tinguem accés a ella seguirem okupant edificis buits i organitzant-nos des de l’autogestió i les cures. No volem bars “gais”, ni discoteques, ni festivals, ni Gay Games que pugen els lloguers i facen inhabitables els barris; volem espais segurs on poder relacionar-nos i expressar-nos lliurement. Espais on poder crear comunitat i teixir xarxes de col·laboració i suport mutu.
Si parlem d’habitatge, no ens podem oblidar de totes les víctimes i afectadis per la DANA, de totes aquelles persones que han perdut la seua llar, els seus carrers, el seu poble. La riuada es va endur al seu pas vides i records, espais que no tornaran a ser el que eren en dècades i que encara queda un llarg camí fins a la reconstrucció.
Malgrat situacions emocionants com l’onada de solidaritat, el compromís social i el suport mutu des de la base, la DANA va traure a llum infinitat de problemes estructurals: el racisme institucional, l’especulació immobiliària, les falles de l’urbanisme convencional… També va deixar patent el poc que importa la seguretat de les persones als governs, en aquest cas al PP, i el perill real que suposa que els discursos negacionistes del canvi climàtic arriben a les institucions.
Volem recordar que s’han patit situacions de violència estructural LGTBIAQ+fòbica durant la catàstrofe. I que dia de hui continuen sense tramitar-se ajudes a molta població migrant, continua havent-hi persones discapacitades que porten des d’octubre sense eixir al carrer perquè l’ascensor del seu edifici continua trencat, i el sistema sanitari públic no té fons per a fer-se càrrec de tots els problemes de salut mental que deriven una situació tan traumàtica. Com exigeixen associacions, comités i col·lectius de la zona afectada, el primer pas per a la reparació col·lectiva és el cessament de Mazón i l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de la Generalitat.
MAZÓN DIMISSIÓ!!!
La falta de legitimitat en la qual ha quedat el govern criminal del PP li ha fet tornar a acostar-se a Vox, i ha tingut com a conseqüència la reforma la Llei Trans valenciana com a condició per a aprovar els pressupostos el mes passat. Aquestes modificacions deixen diversos articles ambigus que dificultaran la prevalença de diversos drets ja guanyats, en el relatiu principalment a infància i tràmits institucionals.
El nostre rebuig a aquesta reforma és total, però no caurem en el parany de desitjar el dolent davant una alternativa pitjor. La Llei Trans valenciana li ha servit a moltes persones trans en el quotidià, però ha deixat al marge, com la llei estatal, a les persones no binàries i a les persones trans migrants. En molts casos no s’ha aplicat, com en els protocols de multitud de conselleries. I, com hem denunciat repetidament, s’ha estat forçant a persones trans a hormonar-se per a accedir a drets sanitaris quan la llei no ho contemplava com a obligatori. Una il·legalitat en la qual PSOE i PP al capdavant de Sanitat com el Col·lectiu Lambda a l’hora d’assessorar persones trans han estat incorrent repetidament. El sexòleg Felipe Hurtado, que ha violentat a infinitat de persones trans, segueix en el seu lloc després de les reiterades denúncies públiques dels delictes que comet, i Lambda continua donant la cara per ell.
Aquesta reforma és, en realitat, un atac als drets trans enmig de la guerra cultural que mantenen PP i Vox contra tot el col·lectiu LGTBIAQ+, i la falsa defensa de la llei per part d’organitzacions que exerceixen transfòbia documentada, com el PSOE o Lambda, té més a veure amb accedir als llocs de poder que ara ocupa la dreta que amb el que els importen les persones trans. Front això, apostem per l’autoorganització de les persones trans i la lluita des del carrer, confluint amb altres moviments socials com en la passada vaga general del 29M, o fent front directament a les agressions trànsfobes com en la manifestació de l’estiu passat en Russafa.
Volem acabar remarcant les lluites que hem tingut enguany presents sense haver pogut triar una com a tema principal:
Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.
Solidaritat amb les persones violentades i denunciades pel Col·lectiu Lambda.
Ni marikes sense cases, ni cases sense marikes.
Contra el govern criminal, resistència trans.
Assemblea de l’Orgull Crític Vlc 2025.
___________________________________________________________________________
Castellano
Este 2025 no tenemos un tema para el Orgull Crític como otros años, porque no hemos podido priorizar unas luchas sobre otras entre todo lo que está pasando.
Un año más volvemos a salir desde el CIE de Zapadores, como respuesta a la represión y a la doble criminalización que sufren las personas cuir migrantes. Buscando la reflexión colectiva sobre la pervivencia del colonialismo, el racismo estructural y la neutralidad estandarizada. Mantenerse neutral ante el racismo es ser cómplice y legitimar la opresión sistemática.
Es por esto que este año, con más rabia que nunca, empezamos el manifiesto denunciando las cuestiones raciales que encabezan la crisis humanitaria que estamos viviendo. Se cumplen 77 años del inicio del Apartheid y la ocupación israelí del pueblo Palestino, siendo ya casi 2 años de genocidio retransmitido. 29 años del genocidio silenciado en el Congo. 11 años del genocidio en Yemen. Y el martes hicieron 3 años de la masacre de Melilla. Lo que está ocurriendo en Palestina no es un conflicto, es un genocidio televisado y sustentado globalmente, no únicamente por Estados Unidos, si no también por Alemania, Reino Unido y Francia. Se financia con la economía global, con los bancos, con los comercios, con las redes sociales, con la publicidad y con el ocio de Occidente. Mientras, se nos inunda con desinformación hasta la saturación, y la impotencia se normaliza.
La dominación colonial se mantiene en las políticas migratorias, pero también en nuestros movimientos sociales. No debemos perder el foco al manifestarnos, pero tampoco en nuestro día a día; y cuestionar nuestros espacios, nuestra forma de comunicarnos, de relacionarnos, y replantear todo lo que esté en nuestra mano. Al cuestionar la islamofobia reconocemos las herramientas que instrumentalizan el miedo, que refuerzan las políticas del genocidio y naturalizan la violencia en el sur global. Así, se refuerzan fronteras, tanto físicas como simbólicas, y se mantiene como norma la reacción generalizada de neutralidad ante la deshumanizacion. Además, nos posiciona del lado de la sistemática occidental, como si aquí no se hicieran prácticas que atacaran los derechos humanos, y que persigan a las personas por su etnia y por su identidad de género. Debemos reflexionar sobre la extrema necesidad de autoorganización, de boicotear la mediatización, las fuentes de información, el comercio y el consumo; dejar de aceptar las cosas tal y como se nos muestran, incomodar lo establecido y organizarnos en colectivo.
Una forma de posicionarse contra todo esto es atacar los intereses de quienes se nutren con el genocidio y de quienes facilitan estos procesos. Por ello un año más queremos recordar que en 2026 tendremos en Valencia los Gay Games, que cuentan con la financiación de una empresa armamentística que vende a Israel los componentes de misiles que destruyen Gaza. También los que hacen explotar pueblos y aldeas en Yemen, y que lanza Turquía contra el Kurdistán libre en el norte de Siria. Y muy probablemente son los que ahora mismo está lanzando EEUU contra Irán en su nueva cruzada por alterar el orden político en la región en su beneficio y en el de Israel, con intereses muy alejados de combatir violencia cisheteropatriarcal y el autoritarismo religioso de su régimen.
El Col·lectiu Lambda y otras asociaciones ocultaron esta financiación, y han desviado el debate político a que los Gay Games han sido secuestrados por el PP municipal. Sin embargo, esto es sólo un motivo más para oponernos a un evento que desde el principio es rechazable por lavar la cara a genocidas, por turistificador y por promover la normatividad gay.
Ha pasado un año desde que denunciamos el maltrato laboral ejercido por el Col·lectiu Lambda desde 2021. Lambda ha perdido todos los juicios laborales, pero persiste en llevar a los tribunales a una-extrabajadora, a dos integrantes de Orgull Crític y a una radio libre por tratarlo semanas antes en antena. Les solicita penas de prisión y 240.000 € de responsabilidad civil. Que sepamos ya se han gastado más de 100.000 € en indemnizaciones y costas judiciales, un dinero que podía haberse empleado en favor de la comunidad.
Lejos de reparar el daño causado, Lambda participa este año en un orgullo más derechizado y comercial que nunca, con un ayuntamiento del PP entregando 20.000 € a la patronal gay valenciana (AVEGAL) y patrocinando una fiesta que cuenta con empresas hoteleprasdetrás . Lambda se ha desmarcado públicamente, pero por un convenio con AVEGAL se lleva un porcentaje de las barras. A la vez, estrecha lazos con el PSOE para optar a cargos o a financiación institucional, aunque ello implique tener como invitado de honor al Orgullo 2024 al ministro del Interior Marlaska. Pese a ser co-responsable de la Masacre de Melilla de 2022, de las infiltraciones policiales en movimientos sociales -una de las cuales fue en Benimaclet-, de la persecución a grupos ecologistas y de lucha por la vivienda… Y de las redadas homofóbicas contra locales de ambiente y de la persecución por Grindr bajo la excusa de las drogas que llevan años padeciendo en Madrid. Ante lo cual se ha negado a abrir una investigación. Aquella fotografía de Marlaska en la cabecera pasará a la historia como una de las mayores infamias llevadas a cabo por el Col·lectiu Lambda.
La celebración de los 20 años de matrimonio homosexual se ha visto empañada con la salida a la luz de un nuevo macrocaso de corrupción en el PSOE. En él está envuelto Ábalos, quien siendo ministro hace 4 años se opuso a la Ley Trans, y quien apadrinó a Isabel García, la tránsfoba del Ministerio de Igualdad que dimitió hace un año tras otra trama de corrupción. La cual tenía buenas relaciones con Lambda y con su actual coordinador cuando era diputada en Les Corts. Y podríamos seguir. Nosotres pensamos que la corrupción es endémica al régimen político actual, y más concretamente al binomio PP-PSOE. Cuanto más se acercan a él las asociaciones LGTBI, más copian sus lógicas de poder, sus redes clientelares, sus puertas giratorias y corruptelas. Y sólo se benefician unas pocas personas, perjudicando al resto de la comunidad.
Hablar de los Gay Games es hablar de pinkwashing, es decir, de un lavado de nuestras identidades, de una homogeneización del colectivo reduciendo su multiplicidad al perfil del hombre gay cis blanco y rico. Una figura que resulta fácilmente convertible en un producto y un atractivo turístico. Por lo que las empresas lo utilizan, especialmente durante el mes de junio, como una manera de promocionarse como tolerantes, inclusives y diverses. Así proliferan locales de ambiente destinados únicamente a esta idea de lo que quieren hacer creer que es el colectivo, marginando al resto de identidades por resultar incómodas y desviadas de la norma.
Esta imposición hegemónica patriarcal y blanca marca el orden del espacio urbano, lo que ha resultado en la construcción de barrios adaptados a este grupo social concreto de alto de poder adquisitivo. El caso de Chueca en Madrid resulta un ejemplo evidente, pero aquí en Valencia está sucediendo lo mismo en zonas como Ruzafa, donde en las calles sólo hay bares de precios imposibles, discotecas supuestamente destinadas y seguras para el colectivo o tiendas pijas de ropa de segunda mano. Con plantilla laboral principalmente LGTBIAQ+ y donde a menudo las condiciones laborales son horribles.
Pero todo esto no se reduce al centro, sino que la turistificación y la gentrificación se han extendido por toda la ciudad. Esto se ve reflejado tanto en la innumerable aparición de cafés de especialidad, establecimientos de bicicletas de alquiler o menús escritos en inglés, como en la subida de los alquileres. Una subida tan acusada que no hace falta fijarse en ningún estudio, si no en todas aquellas personas que se ven obligadas cada día a marcharse de sus pisos. De esta manera, el abuso por parte de caserxs, propietarixs, empresas e immobiliarias está empujando cada vez más a la clase trabajadora, migrante, disidente, precarizada y vulnerable hacia los márgenes. ¡Nos están expulsando!
La situación de la vivienda en València es cada vez más grave. Los desahucios se están multiplicando agravados por la adquisición de edificios enteros por fondos de inversión para convertirlos en complejos hoteleros o en apartamentos turísticos. A esto se le suma la proliferación, sin ningún tipo de regulación ni de cuidado por les habitantes de la ciudad, de pisos turísticos. Tendencias que, a costa de las necesidades de les veci,nes explotan al máximo el turismo como principal fuente económica para la ciudad amparadas por el poder político. Nos encontramos, por tan o,tante un modelo de ciudad mercantilizada que expulsa a les vecines y que explota nuestros barrios apropiándose de los espacios comunes.
Una vivienda digna no puede ser un derecho sólo para un sector concreto y cerrado de la sociedad, así que hasta que no tengamos acceso a ella seguiremos okupando edificios vacíos y organizándonos desde la autogestión y los cuidados. No queremos bares “gays”, ni discotecas, ni festivales, ni Gay Games que suban los alquileres y hagan inhabitables los barrios; queremos espacios seguros donde poder relacionarnos y expresarnos libremente. Espacios donde poder crear comunidad y tejer redes de colaboración y apoyo mutuo.
Si hablamos de vivienda, no nos podemos olvidar de todas las víctimas y afectades por la DANA, de todas aquellas personas que han perdido su hogar, sus calles, su pueblo. La riada se llevó a su paso vidas y recuerdos, espacios que no volverán a ser el que eran en décadas y que todavía queda un largo camino hasta la reconstrucción.
Pese a situaciones emocionantes como la oleada de solidaridad, el compromiso social y el apoyo mutuo desde la base, la DANA sacó a luz infinidad de problemas estructurales: el racismo institucional, la especulación inmobiliaria, los fallos del urbanismo convencional… También dejó patente lo poco que importa la seguridad de las personas a los gobiernos, en este caso al PP, y el peligro real que supone que los discursos negacionistas del cambio climático lleguen a las instituciones.
Queremos recordar que se han sufrido situaciones de violencia estructural LGTBIAQ+fóbica durante la catástrofe. Y que día de hoy siguen sin tramitarse ayudas a mucha población migrante, sigue habiendo personas discapacitadas que llevan desde octubre sin salir a la calle porque el ascensor de su edificio sigue roto, y el sistema sanitario público no tiene fondos para hacerse cargo de todos los problemas de salud mental que derivan una situación tan traumática. Como exigen asociaciones, comités y colectivos de la zona afectada, el primer paso para la reparación colectiva es el cese de Mazón y la asunción de responsabilidades políticas por parte de la Generalitat.
¡MAZÓN DIMISIÓN!
La falta de legitimidad en la que ha quedado el gobierno criminal del PP le ha hecho volver a acercarse a Vox, y ha tenido como consecuencia la reforma la Ley Trans valenciana como condición para aprobar los presupuestos el mes pasado. Estas modificaciones dejan diversos artículos ambiguos que dificultarán la prevalencia de varios derechos ya ganados, en lo relativo principalmente a infancia y trámites institucionales.
Nuestro rechazo a esta reforma es total, pero no vamos a caer en la trampa de desear lo malo ante una alternativa peor. La Ley Trans valenciana le ha servido a muchas personas trans en lo cotidiano, pero ha dejado al margen, como la ley estatal, a las personas no binarias y a las personas trans migrantes. En muchos casos no se ha aplicado, como en los protocolos de multitud de consejerías. Y, como hemos denunciado repetidamente, se ha estado forzando a personas trans a hormonarse para acceder a derechos sanitarios cuando la ley no lo contemplaba como obligatorio. Una ilegalidad en la que PSOE y PP al frente de Sanidad como el Col·lectiu Lambda a la hora de asesorar a personas trans han estado incurriendo repetidamente. El sexólogo Felipe Hurtado, que ha violentado a infinidad de personas trans, sigue en su puesto tras las reiteradas denuncias públicas de los delitos que comete, y Lambda sigue dando la cara por él.
Esta reforma es en realidad un ataque a los derechos trans en medio de la guerra cultural que mantienen PP y Vox contra todo el colectivo LGTBIAQ+, y la falsa defensa de la ley por parte de organizaciones que ejercen probada transfobia como el PSOE o Lambda tiene más que ver con acceder a los puestos de poder que ahora ocupa la derecha que con que les importen las personas trans. Frente a esto, apostamos por la autoorganización de las personas trans y la lucha desde la calle, confluyendo con otros movimientos sociales como en la pasada huelga general del 29M, o haciendo frente directamente a las agresiones tránsfobas como en la manifestación del verano pasado en Ruzafa.
Queremos acabar remarcando las luchas que hemos tenido este año presentes sin haber podido elegir una como tema principal:
Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.
Solidaritat amb les persones violentades i denunciades pel Col·lectiu Lambda.
Ni marikes sense cases, ni cases sense marikes.
Contra el govern criminal, resistència trans.
Asamblea de l’Orgull Crític Vlc 2025.
