Des de l’Orgull Crític València volem denunciar la situació actual de pèrdua de drets i seguretat de les persones del col·lectiu de sexualitats i gèneres dissidents. Veiem urgent que lis integrants d’aquest col·lectiu formem xarxes afectives i aliances entre nosaltres, prenguem els carrers, reivindiquem la nostra presència i identitat, i teixim llaços per a resistir a la constant pressió de violència que ens assetja i ens fa sentir inseguris.
Volem també analitzar la similitud del punt de partida de les violències contra el col·lectiu, en paral·lel amb les violències misògines que continuen perpetuant-se per tot el món. Per això, les xarxes d’aliances feministes i transfeministes sempre seran compis de lluita, ja que el patriarcat fa servir les seues armes per a desvincular-nos i traçar barreres de separació, sent així més fàcil controlar-nos i oprimir-nos. Des d’ací, volem denunciar la situació de la creadora activista Pamela Palenciano Jodar, que porta anys visibilitzant l’estructura de relacions de maltractament des del seu monòleg “No solo duelen los golpes”, aportant llum i perspectiva feminista a vivències personals i ajudant a trobar els punts en comú des de la política. Després d’haver salvat vides a través del seu art i de compartir les seues experiències personals durant anys, creant llaços d’afecte i resistència a la violència masclista en diferents països de parla hispana, ha sigut recentment denunciada per l’Associació d’homes maltractats per “crims d’odi”, querella que ha sigut acollida i que serà portada a judici pels tribunals de justícia. A més d’amenaces contra ella i la seua família. És vergonyós que els tribunals de justícia accepten querelles de caràcter tan feixista i allunyades de la realitat estructural com aquesta. Exigim lleis que protegisquen col·lectius oprimits, en lloc de persones privilegiades. És completament vomitiu que els instruments de poder punitivista, jutges i altres es troben tan allunyats de la realitat social, i que una artista i activista es veja en risc de pena de presó per compartir la seua experiència de maltractament perquè altres persones puguen aprendre d’ella. Que passe el govern puga arribar a aprofitar-se de l’etiqueta “feminista” ens asqueja seriosament.
Ens sentim en la necessitat de remarcar que la violència que patim no és una cosa puntual, no és un cas aïllat d’una persona apallissada al carrer els últims temps, sinó que és una violència estructural i sistèmica, teixida en un munt de microviolències interconnectades, diàries, administratives, burocràtiques, polítiques. Violències que acaben amb vides de maneres més indirectes, com la d’Ekai a Biscaia el 2018, que amb tan sols 16 anys d’edat es va arrabassar la vida al no poder suportar més la pressió trànsfoba estructural, administrativa i burocràtica. El personal mèdic -carregat de transfòbia- que li acompanyava no tenia les eines, o no va voler responsabilitzar-se prou per a cuidar i acompanyar un sensible procés de la manera adequada, i aquesta falta de responsabilitat va posar fi a la vida del xic.
Davant tota violència: resistència, resilencia. Cap atac, assassinat, ni discurs neofeixista pot fer-nos desaparéixer, ni a les nostres identitats ni a les nostres relacions i afectes.
Perquè quan una persona és assassinada al ben mig del carrer per la seua sexualitat, com Samuel a A Corunya, a totis se’ns posen els pèls de punta, sentint que podíem haver sigut nosaltres, recordant els colps i els insults en el col·legi, en el treball, sentint aqueix rebuig i odi que algunis ens remarquen des de la seua actitud quotidiana i discurs polític.
Perquè no és una qüestió de simple ideologia política el fet que sectors de l’extrema dreta manifesten discursos basats en retallar, desnaturalitzar, criminalitzar, i posar en dubte un dret tan bàsic com és la sexualitat o el gènere identitari. Els discursos polítics d’odi contra el col·lectiu han d’acabar JA, perquè són la cúpula i atmosfera idònia per a generar una manifestació homòfoba, feixista, racista i amb convocatòria COMPLETAMENT LEGAL a plena llum del dia pel barri de Chueca, referent de convivència LGTBIQA+ en l’estat Español. Sentim absoluta vergonya aliena davant semblant acte, pels integrants i pel govern hipòcrita que ho ha permés, amb una falta de coherència. Sentim un fàstic brutal davant la seua rentada de cara. Volem repercussions JA! Volem deixar de sentir que creix la sensació d’inseguretat JA! Vergonya davant el simple dubte del delicte d’odi clar esdevingut en el barri madrileny.
Desde l’Orgull Crític València queremos denunciar la situación actual de pérdida de derechos y seguridad de las personas del colectivo de sexualidades y géneros disidentes. Vemos urgente que les integrantes de este colectivo formemos redes afectivas y alianzas entre nosotres, tomemos las calles, reivindiquemos nuestra presencia e identidad, y tejamos lazos para resistir a la constante presión de violencia que nos acosa y nos hace sentir insegures.
Queremos también analizar la similitud del punto de partida de las violencias contra el colectivo, en paralelo con las violencias misóginas que continúan perpetuándose por todo el mundo. Por eso, las redes de alianzas feministas y transfeministas siempre serán nuestres compis de lucha, puesto que el patriarcado se vale de sus armas para desvincularnos y trazar barreras de separación, siendo así más fácil controlarnos y oprimirnos. Desde ahí, queremos denunciar la situación de la creadora activista Pamela Palenciano Jodar, que lleva años visibilizando la estructura de relaciones de maltrato desde su monólogo “No solo duelen los golpes”, aportando luz y perspectiva feminista a vivencias personales y ayudando a encontrar los puntos en común desde la política. Tras haber salvado vidas a través de su arte y de compartir sus experiencias personales durante años, creando lazos de afecto y resistencia a la violencia machista en diferentes países de habla hispana, ha sido recientemente denunciada por la Asociación de hombres maltratados por “crímenes de odio”, querella que ha sido acogida y que será llevada a juicio por los tribunales de justicia. Además de amenazas contra ella y su familia. Es vergonzoso que los tribunales de justicia acepten querellas de carácter tan fascista y alejadas de la realidad estructural como esta, y exigimos leyes que protejan a colectivos oprimidos, en lugar de personas privilegiadas. Es completamente vomitivo que los instrumentos de poder punitivista, jueces y demás, se encuentren tan alejados de la realidad social, y que una artista y activista se vea en riesgo de pena de cárcel por compartir su experiencia de maltrato para que otras personas puedan aprender de ella. Que ocurra en el marco de un país cuyo gobierno pueda llegar a aprovecharse de la etiqueta “feminista” nos asquea seriamente.
Nos sentimos en la necesidad de remarcar que la violencia que sufrimos no es algo puntual, de algune apalizade en la calle los últimos tiempos, sino que es algo estructural y sistémico, algo tejido en un montón de microviolencias interconectadas, diarias, administrativas, burocráticas, políticas. Violencias que acaban con vidas de modos más indirectos, como la de Ekai en Vizcaya el 2018, que con tan solo 16 años de edad se arrebató la vida al no poder soportar más la presión tránsfoba estructural, administrativa y burocrática. El personal médico cargado de transfobia que le acompañaba no tenía las herramientas, o no quiso responsabilizarse lo suficiente para cuidar y acompañar un sensible proceso del modo adecuado, y esta falta de responsabilidad acabó con la vida del chico.
Ante toda violencia: resistencia, resilencia. Ningún ataque, asesinato, ni discurso neofascista puede hacernos desaparecer, ni a nuestras identidades ni a nuestras relaciones y afectos.
Porque cuando una persona es asesinada en plena calle por su sexualidad, como Samuel en A Coruña, a todes se nos ponen los pelos de punta, sintiendo que podíamos haber sido nosotres, recordando los golpes y los insultos en el colegio, en el trabajo, sintiendo ese rechazo y odio que algunes nos remarcan desde su actitud cotidiana y discurso político.
Porque no es una cuestión de simple ideología política el hecho de que sectores de la extrema derecha manifiesten discursos basados en recortar, desnaturalizar, criminalizar, y poner en duda un derecho tan básico como es la sexualidad o el género identitario. Los discursos políticos de odio contra el colectivo deben acabar YA, porque son la cúpula y atmósfera idónea para generar una manifestación homófoba, fascista, racista y con convocatoria COMPLETAMENTE LEGAL a plena luz del día por el barrio de Chueca, referente de convivencia LGTBIQA+ en el estado Español. Sentimos absoluta vergüenza ajena ante semejante acto, por parte de lOs integrantes, entre los que incluímos al gobierno hipócrita que lo ha permitido, con una falta de coherencia, y un asco brutal ante su lavada de cara. Queremos repercusiones YA! Queremos dejar de sentir que crece la sensación de inseguridad YA! Vergüenza ante la simple duda del delito de odio claro acontecido en el barrio madrileño.
