Manifest de l’Orgull Crític 2024

[val]

El passat 1 de Juny  a l’Orgull Crític vam publicar un manifest denunciant com la directiva de Lambda, l’organització que convoca la manifestació multitudinària que ix de l’Alameda cada any, s’aprofita de la lluita LGTBI per fer negocis i  aconseguir favoritismes institucionals. No donem suport a un moviment transmaricabibollo que no siga interseccional i que es ven per tan poc.

Enguany més que mai hem de denunciar el genocidi que pateix la població de Gaza des d’octubre. És el nostre deure com a transmaricabibollos anticapitalistes rebutjar que s’instrumentalitzen les nostres identitats per a justificar l’assassinat de milers de persones pel fet de ser palestines, com a part del projecte «civilitzador» occidental de catalogar LGTBIfòbics a tots els pobles que s’oposen als seus interessos colonials, dels quals l’estat d’Israel n’és la mà executora a l’Orient Mitjà.

Per tant, ens oposem al discurs d’associar el món àrab i l’islam amb la LGTBIfòbia, que invisibilitza i perjudica la lluita de lis nostris companyis de Palestina i altres territoris de la zona, i que homogeneïtza eixes societats per a evitar la nostra solidaritat. A més, ens intenten vendre aquest discurs mentre al «gayfriendly» Occident l’odi contra la nostra comunitat creix perillosament cada dia i es materialitza en mesures legals i atacs físics.

També denunciem la complicitat d’institucions, partits i de col·lectius LGTBI valencians en relació amb el genocidi a Palestina, proposant i recolzant durant anys la candidatura dels Gay Games a València. A banda de ser un esdeveniment esportiu que fomenta la turistificació i la normativitat gai masculina, compta amb el finançament de l’empresa estatunidenca General Electric, que fabrica components per als míssils que el govern israelià llança contra Gaza. Ara que el PP a l’Ajuntament ha fet fora algunes d’aquestes entitats de la gestió dels Gay Games, hem sentit la crítica d’aquestes associacions LGTBI, les quals abans no tenien cap problema a ser còmplices del pinkwashing de General Electric i de reforçar així l’aparell sionista d’extermini.

Per totes aquestes raons, a l’Orgull Crític un any més ens distanciem de l’activisme LGTBI oficial, ja que volem un orgull lliure de tota opressió. Un Orgull que faça front al capitalisme, el turisme i l’especulació immobiliària, encara que es pinten de rosa. I, sobretot, un Orgull oposat a prendre part contra el colonialisme, i que recolze al poble palestí en la lluita per la seua llibertat. Un Orgull obertament posicionat contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.

Per altra banda, ací, al nostre territori, ens estan fent fora dels nostres barris. D’acord amb l’Informe de Turisme Municipal, els habitatges turístics han augmentat més del 33% respecte a l’any passat a València. Volen convertir la ciutat en un balneari on l’única dissidència sexual que es permet és aquella que atrau més turistes. Als especuladors només els interessa que la cultura valenciana es puga representar i vendre com si fora un souvenir. Els especuladors volen immigrants, sí, però prefereixen lis que arriben amb les butxaques plenes de diners y blanques. Als especuladors només els interessa les expressions dissidents amb el gènere que no plantegen incomoditats en les vacances familiars. Als especuladors només els interessa les persones pobres que puguen explotar a l’hoteleria.

Des de l’Orgull Crític lluitem contra la turistificació, perquè és la que fomenta un estil de vida on les dissidències no cabem. Denunciem tant als fons voltor com Promontoria Coliseum com a l’Ajuntament. Aquest últim ha implementat recentment algunes restriccions a les llicències d’apartaments turístics, però de res serveix això si no es posen mesures a les pujades de lloguers, o a les alternatives al comerç de l’habitatge com l’okupació se les persegueix amb antiavalots o amb els nazis de Desokupa, com els que han atacat fa poc a lis nostris companyis del CSN. Un any més, ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

Un any més hem de reivindicar que el treball sexual és treball. Contra el punitivisme, la violència institucional, la putofòbia i el feminisme neoliberal que, lluny de donar-nos suport, ens castiga i ens vol arrossegar, cada vegada més, a la clandestinitat. Un any més estem amb lis nostris companyis putis i també som lis putis.

El punitivisme de les institucions contra el treball sexual no s’acaba. Aquest any, a les Corts Valencianes, el debat sobre la Llei d’espectacles públics y la Llei de carreteres han comptat amb veus provinents d’entitats amb marcat caràcter punitivista, com el Front Abolicionista, on estan Rosa Cobos i Amelia Tiganus. Però, i les nostres veus? On queden les veus de lis putis a l’hora de poder defensar els nostres drets? Una vegada més lis putis ens quedem al marge i continuem veient-nos abocades a la clandestinitat, i li sumem la inseguretat de moltis companyis en situació administrativa irregular. La persecució del treball sexual i de lis nostris companyis per part, tant de l’antic govern com del nou, deixa clar que nosaltris lluitem contra el seu cistema putofòbic.

Les institucions valencianes volen que la legislació autonòmica siga precedent per fer una llei estatal abolicionista. La legislació espanyola i els discursos abolicionistes ens converteixen en víctimes, en persones sense agència i contemplen el treball sexual com una relació heterosexual i cisnormativa, esborrant les nostres dissidències sexuals i de gènere una vegada més.

Les identitats trans seguim enfrontar-nos en el dia a dia a una societat que nega la nostra identitat. Una societat que, emparant-se en les institucions mèdica i jurídica, es veu amb la potestat de decidir sobre les nostres vides i cossos.

Un any després de l’aprovació de la llei trans estatal, continuem sent una moneda de canvi per a les institucions, posant les nostres identitats al debat públic i mediàtic i el que se’ns exposa a múltiples violències. I a pesar de tot el soroll mediàtic, aquesta és una llei insuficient. Deixa darrere les infàncies trans, les persones no binàries i les persones trans migrants, a les quals no se’ls dona la condició d’asil polític.

Per altra banda, ací al País Valencià la llei trans aprovada el 2017 continua sense complir-se respecte a l’atenció sanitària. Encara se’ns obliga a acudir a sexologia per poder accedir a endocrinologia. En les consultes del sexòleg Felipe Hurtado, responsable de la creació de la Unitat d’Identitat de Genère, sistemàticament les persones trans hem rebut violència mèdica, especialment les persones no-binàries. Sembla que aquest sexòleg el que pretén és diagnosticar-nos, però les persones trans no estem malaltis.

Un any més eixim des del CIE de Sapadors com espai de la memòria viva migrant, i com a reconeixement de la doble criminalització sobre les persones cuirs migrants.

Aquest any farà 55 anys de la revolta de Stonewall, una insurrecció de putes, travestis, marikes, marimatxes, racialitzades i pobres que s’enfrontaren durant cinc dies amb la policia. La mateixa policia i polítics que avui en dia donen suport obertament a polítiques de fronteres i racisme institucional. Recordem també la massacre de Melilla, quatre dies abans de la nostra data fa ara dos anys, que va intentar ser tapada i que no ha tingut conseqüències malgrat la provada participació d’efectius policials espanyols. Continuem veient com el racisme campa lliurement pels nostres carrers de la mà de les institucions.

L’homofòbia, la serofòbia i el transtortamarikabipanodi venen històricament de la mà de l’occidentalització. Cal considerar que al sud global les persones no hetero-cis són violentades en un major grau que a Europa és una pràctica colonialista. Així, es reforça la supremacia blanca en assumir que solament les formes de lluita occidentals són vàlides.

Aquest any també hem decidit que una part de la nostra manifestació serà silenciosa, és a dir, sense càntics, megàfons, batucades ni música alta. Denunciem així la falta d’espais segurs per a les persones neurodivergents, i la invisibilització sistemàtica que patim totis aquellis que no podem ocupar els espais com ens demanda el capitalisme neoliberal. La sensibilitat als sorolls forts, la incomoditat en les aglomeracions i en espais on hi ha massa estímuls converteixen les manifestacions en llocs on no podem estar. Necessitem espais accessibles per a totis: lis diskas, lis autistes, lis neurodivergents, lis malaltis cròniquis. Necessitem cuidar-nos entre nosaltres. I per això vos incitem a portar pancartes, rètols, banderes, pintura de pell, roba i altres formes d’expressió que no necessiten fer soroll per fer del tram silenciós igual de reivindicatiu que la resta de la manifestació.

Ens veiem el divendres 28 de juny davant del CIE de Sapadors a les 19h.

Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.

Ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

______________________________________________

______________________________________________

[cast]

El pasado 1 de junio en Orgull Crític publicamos un manifiesto denunciando como la directiva de Lambda, la organización que convoca la manifestación multitudinaria que sale desde Alameda todos los años, se aprovecha de la lucha LGTBI para hacer negocio y conseguir favoritismos institucionales. No damos nuestro apoyo a un movimiento transmaricabibollo que no sea interseccional y que se vende por tan poco.  ​​​​​​​

Este año más que nunca hay que denunciar el genocidio continuo que sufre la población de Gaza desde octubre. Es nuestro deber como transmaricabibollos anticapitalistas repudiar que se instrumentalicen nuestras identidades para justificar el asesinato de miles de personas por solo ser palestinas. Es parte del proyecto «civilizador» occidental de catalogar LGTBIfóbicos a todos los pueblos que se opongan a sus intereses coloniales, de los cuales el estado de Israel es la mano ejecutora en Oriente Medio.

Por tanto, nos oponemos al discurso de asociar el mundo árabe y el islam con la LGTBIfóbia, que invisibiliza y perjudica la lucha de nuestres compañeres en Palestina y otros territorios de la zona, y que homogeniza estas sociedades para evitar nuestra solidaridad. Es más, nos intentan vender este discurso mientras que en el Occidente «gayfriendly»  el odio contra nuestras comunidades crecen peligrosamente cada día que se materializa en medidas legales y ataques físicos.

También denunciamos la complicidad de instituciones, partidos y de colectivos LGTBI valencianos en relación con el genocidio en Palestina, proponiendo y apoyando durante años la candidatura de los Gay Games en Valencia. Aparte de ser un evento deportivo que fomenta la turistificación y la normatividad gay masculina, cuenta con el financiamiento de la empresa estadounidense General Electric, que fabrica componentes para los misiles que el gobierno israelí lanza contra Gaza. Ahora que el PP está en el Ayuntamiento y ha retirado a algunas de estas entidades de la gestión de los Gay Games, hemos escuchado la crítica de estas asociaciones LGTBI, las cuales antes no tenían ningún problema en ser cómplices del pinkwashing de General Electric y de reforzar así el aparato sionista de exterminio.

Por todas estas razones, Orgull Crític un año más nos distanciamos del activismo LGTBI oficial, ya que queremos un orgullo libre de toda opresión. Un Orgull que haga frente al capitalismo, el turismo y a la especulación inmobiliaria. Y, sobre todo, un Orgull en contra de formar parte del colonialismo, y que apoye al pueblo palestino en la lucha por su libertad. Un Orgull abiertamente posicionado contra el pinkwashing y el apartheid israelí.

Además, aquí, en nuestro territorio, nos están echando de nuestros barrios. Según el Informe de Turismo Municipal, las viviendas turísticas han aumentado más del 33% respecto al año pasado en Valencia. Quieren convertir la ciudad en un balneario donde la única disidéncia sexual que se permita es aquella que atraiga más turistas. A los especuladores les interesa la cultura valenciana que se pueda representar y vender como un souvenir. A los especuladores les interesan los inmigrantes, sí,pero prefieren aquellos que lleguen con los bolsillos llenos de dinero y sin son blanques mejor. A los especuladores les interesa las expresiones disidentes con el género que no planteen incomodidades en las vacaciones familiares. A los especuladores les interesa la gente pobre que puedan explotar en la hostelería.

Desde Orgull Crític luchamos contra la turistificación, porque es la que fomenta un estilo de vida donde las disidencias no tenemos lugar. Denunciamos tanto a los fondos buitre como Promontoria Coliseum como al Ayuntamiento. Este último ha implementado recientemente algunas restricciones a las licencias para construir nuevos apartamentos turísticos, pero de nada sirve si no se ponen medidas a las subidas de alquileres, o si a las alternativas al comercio de la vivienda como la okupación se les persigue con antidisturbios o con los nazis de Desokupa, como los que han atacado hace poco a nuestres compañeres del CSN. Un año más, ni marikas sin casas; ni casas sin marikas.

Un año más tenemos que reivindicar que el trabajo sexual es trabajo. Contra el punitivismo, la violencia institucional, la putofobia y el feminismo neoliberal que, lejos de darnos apoyo, nos castiga y nos quiere arrinconar, cada vez más, en la clandestinidad. Un año más estamos con nuestres compañes putes y también somos les putes.

El punitivismo de las instituciones contra el trabajo sexual no termina. Este año, en Les Corts Valencianes, el debate sobre la Ley de espectáculos públicos y la Ley de carreteras ha contado con voces provinientes de entidades con un marcado carácter punitivista, como el Frente Abolicionista, donde están Rosa Cobos y Amelia Tiganus. Pero, ¿y nuestras voces? ¿Dónde quedan las voces de les putes en el momento de poder defender nuestros derechos? Una vez más les putes nos quedamos al margen y continuamos viéndonos arrojadas a la clandestinidad, que se le suma la inseguridad de nuestres compañeres en situación administrativa irregular. La persecución del trabajo sexual, tanto del anterior gobierno como del nuevo, deja claro que nosotres luchamos contra su sistema putofóbico.

Las instituciones valencianas quieren que la legislación autonómica sea precedente para una ley estatal abolicionista. La legislación española y los discursos abolicionistas nos convierten en víctimas, en personas sin agencia y contemplan el trabajo sexual como una relación heterosexual y cisnormativa, borrando otra vez nuestras disidencias sexuales y de género.

Las identidades trans seguimos enfrentándonos en el día a día a una sociedad que niega nuestra identidad. Una sociedad que, amparándose en las instituciones médicas y jurídicas, se ve con la potestad de decidir sobre nuestras vidas y cuerpos.

Un año después de la aprobación de la Ley Trans estatal, continuamos siendo una moneda de cambio para las instituciones, poniendo nuestras identidades al debate público y mediático y en el que se nos expone a múltiples violéncias. Y a pesar de todo el ruido mediático, es una Ley insuficiente. Deja atrás las infancias trans, las personas no binaries y las personas trans migrantes, a las cuáles no se les da la condición de asilo político.

Por otro lado, al País Valencià la Ley Trans aprobada en el 2017 continúa sin cumplirse respecto a la atención sanitaria. Aún se nos obliga a acudir a sexología para poder acceder a endocrinología. En las consultas del sexólogo Felipe Hurtado, responsable de la creación de la Unidad de Identidad de Género, sistemáticamente hemos recibido violencia médica, especialmente las personas no bináries. Pero que este sexólogo lo que pretende es diagnosticarnos, pero las personas trans no estamos enfermas.

Un año más salimos desde el CIE de Sapadors como espacio de la memoria viva inmigrante, y como reconocimiento de la doble criminalización de las personas cuirs migrantes.

Este año hará 55 años de las revueltas de Stonewall, una insurrección de putes, travestis, marikes, marimaches, racializades y pobres que se enfrentaron durante cinco días con la policía. La misma policía y políticos que a día de hoy dan su apoyo abierto a políticas de fronteras y racismo institucional. Recordamos la masacre de Melilla, cuatro días antes de esta fecha ya hace dos años, que intentó ser tapada y que no ha tenido consecuencias a pesar de la ya probada participación de efectivos policiales españoles. Continuamos viendo como el racismo campa libremente por nuestras calles de la mano de las instituciones.

La homofobia, la serofobia y el transtortamarikabipanodio vienen históricamente de la mano de la occidentalización. Considerar que en el sur global las personas no hetero-cis son violentadas en un mayor grado que en Europa es una práctica colonialista. Así, se refuerza la supremacía blanca en asumir que únicamente las formas de lucha occidentales son válidas.

Este año también hemos decidido que una parte de nuestra manifestación será silenciosa, es decir: sin cánticos, megáfonos, batucadas ni música alta. Denunciamos así la falta de espacios seguros para las personas neurodivergentes, y la invisibilización sistemática que sufrimos todes aquelles que no podemos ocupar los espacios como nos demanda el capitalismo neoliberal. La sensibilidad a los ruidos fuertes, la incomodidad en las aglomeraciones y en espacios donde hay demasiados estímulos convierten las manifestaciones en lugares donde no podemos estar. Necesitamos espacios accesibles para todes: les diskes, les autistes, les neurodivergentes, les enfermes cróniques. Necesitamos cuidarnos entre nosotres y por eso os incitamos a llevar pancartas, rótulos, banderas, ropa y otras formas de expresión que no necesitan hacer ruido para que el tramo silencioso sea igual de reivindicativo que el resto de la manifestación.

Nos vemos el viernes 28 de junio ante el CIE de Sapadors a las 19 h.

Contra el pinkwashing y  el apartheid israelí.

Ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en Manifest de l’Orgull Crític 2024

Pinkwashing israelià i claus històriques i actuals de les resistències LGTBIQ a Palestina i a l’Estat espanyol + taller de pancartes i formació de cordó de seguretat

✨🪷Amoooooorchis🪷✨

Ja s’acosta el nostre dia! (parlem del 28, no de la mort) I com ens agrada fer-ho tot entre amiguis, perquè ens sembla la millor manera de fer les coses, vos proposem un taller de pancartes col·lectiu el dia anterior.

🍉 Aquest any anem a tractar de donar visibilitat i pes en la nostra mani a la lluita del poble palestí. Ens oposem també a l’instrumentalitazció que fa Israel de les nostres lluites per al blanquejament dels seus interessos polítics. Aquestes reivindicacions es sumen a l’altre eix que travessa la programació d’enguany: les problemàtiques al voltant de la vivenda i l’habitatge. Allò queer és i sempre serà interseccional i anticapitalista, i si no, no és el nostre orgull. 🔥🔥

Així, els eslògans d’enguany seran: “ni mariques sense casa, ni cases sense mariques”, i “contra el pinkwashing i l’apartheid israelià”.

Vos proposem per tant una vesprada de compartir rotuladors, chismorreos i militància.

👉🏼Després del taller de pancartes farem una petita formació per a qui vulgui participar al nostre grup de protocols per a la mani, en el que portem treballant des de l’any passat i que creiem molt necessari. Si no vas a poder vindre i t’interessa participar-hi, dis-nos-ho i vos ficarem en contacte!

🍉 La jornada finalitzarà amb una xerrada del BDS: “Pinkwashing israelià, claus històriques i catuals de les resistències LGTBIQ+ a Palestina i a l’Estat Espanyol”

📆 Dijous 27 de Juny
🕐17H taller
//Formació de protocols//
🕐19:30 xerrada
CSN (Carrer Cadirers, 2)
🍌Hi haurà llimonada, sucs i picoteo

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Pinkwashing israelià i claus històriques i actuals de les resistències LGTBIQ a Palestina i a l’Estat espanyol + taller de pancartes i formació de cordó de seguretat

Presentació: Cuir Zine II. Imaginario Cuir + Sopador a càrrec de Tofuria

Estàs a Tofuuuuuuuuria!! 🧨✨

Som el programa de ràdio més mamarratxo i travestí de la ciutat de València. Si no heu escoltat cap dels nostres programes on divaguem, parlem de transfeminisme, alliberament animal, posem música xuli i disociem, feu-ho JA! Però sobre tot veniu a vore’ns els dia  25 (por el c*lo hehehe) al meravellós sopador on podreu donar suport al nostre projecte i ajudar-nos a pagar el que costa mantenir-nos a Ràdio Malva, la millor ràdio lliure dels Poblats Marítims.

A més, recordeu que en la Mandra també hi ha una llibreria? 🙈 Doncs preneu nota perquè abans del sopador a les 19h vindrà @la.erreria a presentar el seu nou Cuir Zine II: Imaginaris Queer a la @lamandragora 📚🔥 Si no vens a les dues coses, has perdut el joc i eres cishetero 🫢

És possible que portem una gravadora i vos preguntem què opineu de… bé, ja ho voreu!!

Menjarem:

🥙  Transpenade d’olives i tàperes.

🥦  Sopeta freda de llençolada.

💞 Chili de Carmx amb arròs.

🦄 Sensual sensacional macedònia audiència nacional.

Com sempre, dos torns (21h i 22.30). Les reserves al 685771991 ✨ Ja sabeu, allista’t en la marica 🫡 👠

 

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Presentació: Cuir Zine II. Imaginario Cuir + Sopador a càrrec de Tofuria

JORNADES ANTI-TURISTIFICACIÓ

 

🏠 Enguany, hem tractat de ficar el focus en els problemes relacionats amb la vivenda, l’habitatge, i les diferents lluites que s’estan desenvolupant al voltant d’aquestes qüestions. Gentrificació,
turistificació, desallotjaments, desokupacions… Tractarem de donar
compte de totes aquestes realitats i de trobar solucions de manera
col·lectiva 🫂.

Però no només això! També hi hauran tallers d’ungles, teatre, menjar, música… ✨

Les jornades seran divendres i dissabte al Centre Social Okupat CSN (Carrer Cadirers n.2), el nou espai alliberat a Ciutat Vella. Recentment el centre es va veure assetjat pel grup Desokupa 😡(una colla de nazis que sovint actuen amb el vist i plau de la policia), i creiem necessari informar a tothom pel que pogués passar si aquesta gentola es tornés a presentar. A l’última imatge del carrusel d’aquest post, podeu trobar més info al respecte 🤔.

*Divendres 21:*

– 17H Presentació de les jornades
– 17:30-19H Conversatori: Mataobras, Seguirem Okupant i EntreBarris
– 19:30-21H Xerrada: “El derecho a la vivienda y las necesidades de las
trabajadoras sexuales.”
– 21:30 “CASA” Una representació del Teatre de los possibles

*Dissabte 22:*

– 12H Xarrada: “Locura y vivienda: les loques también tenemos derecho a
un hogar seguro”, Orgullo Loco
– 13:30 Dinar + sesta
– 15H Taller d’ungles de gel 💅🏼
– 16:30 Documental sobre estructures de convivència dissidents “Dónde
están les gates”
– 18H Xarrada “Más allà de los límites establecidos: la queerificación
de lo cotidiano como herramienta para poner patas arriba todo lo
conocido” Andrew Gartzea i Rosa María García
– 19:30H Gala de premis “Cinco” 🏆
– 21H Sopar
– Punxades: 🎵
Kanno (hardcore techno)

❗ Si podeu, dugueu-se gots de plàstic de casa, i així ens estalvieu feina!!
❗ No fer fotos! Espai okupat
📖 Podreu trobar tota la info necessària a la guia d’accessibilitat, i si
teniu cap dubte, pregunteu-nos!!
✨✨✨✨✨

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en JORNADES ANTI-TURISTIFICACIÓ

Cinefòrum: ‘Drool’

Continuem amb els cinefórums de l’Orgull Crític, aquesta vegada en @el_bac_valencia amb «Drool», una comèdia indie bibollo dels 2000. 👩‍❤️‍👩✨

📆 Dimarts 18 de juny
🕐17.30, comencem als 18.
📍 Al BAC, C/Metge Esteve 13, La Raïosa
🍿 Borletes i llimonada

Anora Fleece ho té cru, la seva família la menysprea i viu enmig del no-res, però tot canviarà quan conegui a la seva nova veïna, la divertida i maca venedora de maquillatge a domicili Imogen Cochran… «Drool» és una comèdia independent dels 2000 amb tot el que això comporta, en alguns aspectes ha envellit de manera qüestionable però continua representant un tipus de feminisme i unes realitats que conformen qui som ara. A més ens vam posar en contacte amb la pròpia directora de la pel·lícula per a que ens enviés una còpia per a poder projectar-la! (De debò) Que més voleu, mary kongs? Us esperem 💋💫

Durada: 85 min.
Avís de contingut: Vi*lència domèstica, m*sclisme, r*cisme.

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Cinefòrum: ‘Drool’

Cinefòrum ‘Cruising’

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Cinefòrum ‘Cruising’

Programació Orgull Crític 2024

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Programació Orgull Crític 2024

Programa especial de TOFURIA sobre l’Orgull Crític a la Fira Alternativa

🌺🌺🌺Holiiiii amorxis 🌺🌺🌺

Aquest Diumenge Tofuria, el programa de radio més xulo del món farà un programa en directe a la Fira Alternativa de València dedicat a l’Orgull Crític. Parlarem de la nostra col·lectiva i bé, marjarem a toti aquelli que s’acoste a nosaltris. Si vols participar-hi acosta’t i au ✨✨✨

El programa es farà a la caseta de Radio Malva. Búscala o pregunta!

📆 Diumenge 9 de Juny
🕐17:30
📍 Caseta de Radio Malva a la Fira alternativa de València (al llit del Túria, al costat del pont de Calatrava.)

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Programa especial de TOFURIA sobre l’Orgull Crític a la Fira Alternativa

Homenaje a Francis

 

Aquest proper dilluns 10 de Juny anirem d’excursió al cementeri
parroquial de Torrent per fer un homenatge a Francis, 45 anys després de la seva mort.

Francis va ser una coneguda travesti que actuava per sales i locals de diverses ciutats de l’estat. Els seus primers espectacles van ser a
Valencia, ja que es va criar a Torrent. La seua família va emigrar ací
des de la seua localitat d’orige, Lopera (Jaén). El 10 de juny de 1979 va ser assassinada amb un tret a la cara per un policia 😡.
La seva mort va generar una onada de protestes socials a Guipúscoa, violentament reprimides, que van ser conegudes com al «Stonewall basc». També va augmentar enormement el moviment d’alliberament gai a Euskal Herria, el qual arriba fins l’actualitat.

A l’homenatge parlarem de la seva història, per tal d’acostar-nos un poc a la seva figura i així conèixer un poc més les nostres genealogies.

Com es tracta d’un homentage, vos animem a portat tot allò que vulgueu per recordar-li o donar-li caliu: floretes, objectes, etc. 💐🪻🪷

Quedarem a la parada del metro de Torrent (no confundre amb Torrent Avinguda) per a anar totis juntis fins al cementeri, però si vols, pots acudir directament; està propet de l’estació i no te pèrdua, però a més també es pot accedir en cotxe. 🚶🏼🚗

☀️ Com que es estiu i ja fa caloreta, vos animem a portar-vos aigua i
protecció per al sol (gorres, ulleres, etc)!!!!

Podeu consultar ací la guia d’accesibilitat.

📍 Cementeri parroquial de Torrent
📆 Dilluns 10 de Juny
🕐17H (a les 16.30 a l’estacio de metro de Torrent)
Porteu aigua!! 💧

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Homenaje a Francis

“SOLO SE QUEJA LAMBDA”?

 

[val]

Per què enguany hi haurà dos manifestacions el 28 de juny

El passat 15 de maig el Col·lectiu Lambda va anunciar que aquest any la seua manifestació pel Dia de l’Orgull no comptarà amb festa final, i que acabarà amb una concentració per reivindicar la pèrdua de drets del col·lectiu LGTBI. Per primera vegada en la seua història, no han convocat la manifestació en dissabte (exceptuant durant la COVID-19), si no que serà el divendres 28 de juny.

(salt de línia) Des d’Orgull Crític portem des del 2018 organitzant anualment una manifestació el dia 28 de juny. Com tothom, també ens vam assabentar de la convocatòria de Lambda per les seues xarxes socials.

Normalment Lambda prioritza que l’acte siga en dissabte i no en el dia que correspon. Això es deu als interessos econòmics, empresarials i polítics que implica cada any la marxa de l’Orgull. Amb l’arribada als governs local i autonòmic de Compromís i PSPV, van augmentar les facilitats i subvencions que permeteren a Lambda organitzar una festa gran en la Plaça de l’Ajuntament, comptar amb un subvenció específica de gestió de l’Orgull per part de l’Ajuntament, amplificar el tamany de la seua entitat, i de la seua plantilla laboral.

Lambda està fent servir un discurs d’unitat LGTBI front a la dreta i ultradreta, per imposar-se com l’única opció viable per defensar els drets de les persones del col·lectiu. La seua estratègia pot resumir-se en «ve el feixisme, així que vota/segueix l’opció menys dolenta». Entenem que algunes associacions compren aquest discurs, però nosaltres no ens l’empassem. Les retallades en drets són un motiu per mobilitzar-nos, i cal estar lluitant contra aquestes, però, en aquesta ocasió, les raons de Lambda per actuar d’aquesta manera no són tant per defensar drets, sinó per defensar els privilegis que poden perdre després de vuit anys en els que han governat les seues amistats polítiques de PSPV i Compromís. I tot això amb unes eleccions europees imminents.

Açò és el que hi ha darrere d’aquest gir de guió i que Lambda no està contant: (salt de línia)

Fa uns mesos, Stephane Soriano, ex-regidor del PP i actual Director General de Diversitat de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, va convocar en una reunió a associacions LGTBI de València. Se’ls va proposar organitzar l’Orgull de València amb diverses festes, comptant amb entitats empresarials implicades, i portar a terme la manifestació convocada entre totes les associacions i no únicament per Lambda. Tot això acompanyat de subvencions institucionals i facilitats en els permisos, que facilitarien tant a associacions com a l’empresariat gai. És a dir, instaurar un model molt paregut al instal·lat a la Comunitat de Madrid des de fa dos dècades pel PP, un model que intercanvia drets per negocis.

D’aquesta manera, es va generar un conflicte d’interessos: Lambda és l’única entitat que convoca la marxa de l’Orgull a València des de fa 25 anys, el que dona molt de poder a l’entitat. Lambda decideix qui participa i qui no (en el passat ha exclòs carosses per rivalitats de diversos tipus), i amb això rep quantioses retribucions polítiques i econòmiques. Per exemple, Lambda exigeix un donatiu econòmic a totes les associacions, partits, pubs i discoteques que vulguen portar carrossa a l’Orgull institucional. Això provoca una situació de vassallatge i autoritarisme des de Lambda cap a la resta del teixit associatiu valencià que evidentment genera controvèrsia i incomoditat, i és ací on Stephane Soriano va veure una oportunitat. La Conselleria, en mans del PP, té un clar interès en llevar a Lambda el monopoli de l’organització de l’Orgull oficial, ja que percep a Lambda com una sucursal de l’esquerra institucional, que a la pràctica és totalment cert. Així, de pas, el PP valencià es distancia de Vox i no sembla tant d’ultradreta, dins de l’estratègia del PP d’acollir gent «moderada» i gent neofeixista per aconseguir el major número de vots possible. Que siga un càrrec del PP, partit considerat per una sentència judicial com «organització criminal» fruit de tota la seua corrupció endèmica, qui haja intentat acabar amb aquesta situació en els últims anys ens ensenya el nivell de clientelisme i putrefacció de l’oficialisme LGTBI valencià. Els models unitaris de convocar l’Orgull mitjançant coordinadores de col·lectius o «Comissions Unitàries 28 de Juny», porten anys existint en diverses de les grans ciutats de l’estat, però ací Lambda mai s’ha oferit a treballar baix un model similar. Quan Lambda demana unitat, busca una unitat només baix la seua tutel·la. Només per algunis.

Lambda i AVEGAL (la principal associació empresarial LGTBI valenciana) porten anys col·laborant conjuntament, per exemple, en l’organització de la festa que fa AVEGAL després de la manifestació de Lambda. Mitjançant un conveni, Lambda obté d’AVEGAL un percentatge dels beneficis de les barres de la festa posterior a la manifestació. L’any passat Lambda va exigir a AVEGAL la creació d’una zona VIP davant de l’escenari destinada a la directiva de Lambda.

Lambda y AVEGAL van arribar a alguns acords amb Stephane Soriano, com que les associacions -Lambda inclosa- organitzaren la seua manifestació el dissabte 22 de juny i que AVEGAL s’encarregara també de la festa en la plaça de l’Ajuntament. Ens ha arribat informació que Lambda està negant aquest fet, però diverses associacions van ser testimoni, i així ens ho han fet arribar.

Dies després de l’acord, Lambda i AVEGAL decideixen desdir-se’n i convocar «un orgull més reivindicatiu si fos possible», en format manifestació el dia 28, i concentrar-se al final d’aquesta en protestat davant de l’Ajuntament pels retalls en els drets LGTBI. La Generalitat ha començat ja a retirar suport institucional a actes LGTBI que l’havien tingut prèviament, i ha anomenat a dit a polítics del PP en càrrecs que afecten a la comunitat LGTBI, com s’ha denunciat des de multitud d’associacions del País Valencià. Però, fa poques setmanes, Lambda i AVEGAL acordaven l’Orgull d’aquest any amb el PP, sense que aquestes retallades i nomenaments foren un impediment.

La raó principal de totes aquestes coses és que durant aquest any Lambda no només pot perdre el monopoli d’organitzar l’Orgull oficial, sinó que el passat març Lambda, AVEGAL i algunes organitzacions esportives van quedar definitivament fora del comité organitzador que gestiona la Fundació València Diversitat, que portarà endavant els Gay Games. Es tracta d’un macroesdeveniment esportiu previst per al 2026 que ha comptat amb elevadíssimes subvencions institucionals i donacions d’empreses. Ara Lambda no només no podrà disposar de tots aquestos diners, si no que només estarà sota la gestió del PP des de l’Ajuntament. El passat 27 de maig totes aquestes associacions van anunciar la seua retirada de l’organització dels Gay Games.

Però el que ens ha deixat estupefactes ha estat l’acusació al PP i a les institucions que estan sota el seu control de practicar el pinkwashing. I amb això no volem dir que el PP valencià no estiga incloent ara mateix el pinkwashing com a part de la seua estratègia: amb el que acabem de contar, no en tenim cap dubte. Però la FELGTBI, on hi ha hagut i hi ha actualment antics alts càrrecs de Lambda, porta anys rentant la cara al PP madrileny amb l’organització de l’Orgull oficial, i que sapiguem, encara ningú de la FELGTBI els ha acusat de pinkwashing. Serà potser que la FELGTBI i l’empresariat rosa madrileny estan contentes amb tots els diners que els arriben d’aquesta relació?

Ens sembla irònic que Lambda estiga fent servir el terme pinkwashing, que significa en anglès “rentat de cara de color rosa”, ja que aquest terme és originari de la lluita contra l’Estat il·legítim d’Israel, i va sorgir fa poc més de 20 anys quan es va detectar com Israel justificava les seues polítiques genocides contra la població palestina assegurant que el territori sota el seu control és un oasi per a les persones LGTBI. En general, aquesta estratègia es fa servir per tapar polítiques racistes, classistes, ecocides, etc., emfatitzant polítiques en favor de la comunitat LGTBI. De fet, aquestes polítiques sovint amaguen un altre tipus de LGTBIfòbia menys visible, com menysprear a altres sectors de la comunitat (com persones trans no normatives), o fer mal doblement a les persones LGTBI de les comunitats atacades per aquelles que realitzen el pinkwashing. Per exemple, negant la capacitat d’organització de les persones LGTBI palestines i atiant altres sectors de la societat palestina a que els culpen del racisme que sofreixen a mans d’Israel.

És irònic perquè ja hem dit que Lambda és un dels col·lectius promotors dels Gay Games, i una de les empreses finançadores dels Gay Games és la General Electric, la qual ven turbines per a fabricar míssils que des de fa dècades utilitza Israel per a bombardejar Palestina i més concretament Gaza. Tenim proves documentals i estudis acadèmics que avalen aquesta afirmació. Això ja va ser denunciat per l’Orgull Crític en el nostre manifest de l’any passat, i actualment Lambda segueix sense haver respost públicament davant això. Lambda denuncia al PP de pinkwashing quan Lambda està contribuint al pinkwashing israelià permetent la rentada de cara d’una empresa que ven peces d’armes a Israel, i just quan aquests mateixos míssils que prepara la General Electric estan acabant amb milers de vides palestines a Gaza.

D’altra banda, des d’Orgull Crític hem denunciat al govern local anterior per realitzar precisament polítiques de pinkwashing, i no vam veure a Lambda preocupant-se per això. Serà perquè les quantioses subvencions que van rebre li ho impedien? Mentre Lambda assistia feliçment a actes oficials amb representants de l’Ajuntament i es feia la foto, la policia local assetjava a la població gitana del Cabanyal, militaritzava Orriols baix discursos d’odi contra les persones àrabs i musulmanes, expulsava a persones dels seus habitatges, propinava pallisses a persones negres com la que va rebre una integrant de Casa Camerun -en la qual l’Ajuntament va defensar en el judici i davant la premsa als policies racistes-, morien persones al Centre d’Internament per a Estrangers sense que l’Ajuntament intentés tancar-lo com es va demanar des de moviments antiracistes… al mateix temps que se li obria les portes de bat a bat a l’onada turística i d’insofribles augments en el preu de l’habitatge que hem sofert aquests anys. Contràriament, Lambda va permetre que des de 2016 desfilara un autobús de la Policia Local en la marxa de l’Orgull i va deixar durant diversos anys desfilar a l’autobús de Ciudadanos, fins i tot el mateix any en què els pactes entre Ciudananos, PP i Vox van permetre fortes retallades de drets LGTBI en diverses comunitats autònomes. Des d’aquest any, l’Orgull Crític deixà de fer bloc en la marxa de Lambda, ja que ens va semblar que s’havien sobrepassat massa línies roges.

Per últim, la directiva de Lambda està ara alçant la bandera de la lluita LGTBI quan en els últims dos anys bona part de la seua plantilla ha sofert una situació infernal dins del seu lloc de treball. Cinc acomiadaments -tres improcedents amb sentència judicial, u d’ells per vulneració de drets fonamentals; dos a l’espera de judici-, vuit baixes mèdiques per motius de salut mental, sis baixes voluntàries, tres excedències, pressió, assetjament, diverses baixes laborals per depressió, persecució per sindicalitzar-se, fins i tot comentaris LGTBIfòbics, han estat la realitat de persones que han estat treballant en Lambda. El relat de la directiva, amb Fran Fernández al capdavant, ha estat culpar a aquestes persones de tot i negar l’assetjament laboral, arribant a emetre relats completament falsejats que inclouen mentides molt fortes entre la documentació que envien a lis seuis associadis. I una dinàmica habitual ha estat col·locar a amiguets de Fran Fernández en diversos llocs de treball distribuïts entre la directiva i afins, alguns amb remuneració econòmica pagada per la Generalitat, repartint-se tot el pastís de l’organització i els seus recursos. El seu propi marit ha estat contractat com a personal de suport d’Orienta, oficina d’atenció integral a persones LGTBI i servei de la Generalitat Valenciana, però amb un sou més alt que la resta del personal.

Sabem que hi haurà qui opine que aquest comunicat afavoreix a la dreta. En l’assemblea de l’Orgull Crític creiem que hi ha actes que són intolerables, independentment d’on vinguen. Contar mentides i exagerar dades per a manipular són estratègies polítiques i identitàries de la ultradreta; i adoptar aquesta classe de comportaments no ajuda a ningú excepte al feixisme. Continuar funcionant així i no com a col·lectius veritablement compromesos amb la comunitat LGTBI només servirà per a donar-li més força al discurs neofeixista del «Lobby Gai» i per a perjudicar -una vegada més- a les persones més vulnerables del col·lectiu. Les úniques (i poques) persones que es beneficiaran d’aquestes polítiques playeras seran els qui formen part dels espais que es beneficien d’elles.

Per tot això, l’assemblea de l’Orgull Crític d’enguany hem decidit que farem la nostra manifestació el 28 de juny un any més, i no canviarem de data perquè Lambda ens pretenga imposar una agenda política que beneficia a partits polítics, a associacions empresarials i a ellis mateixis, que són còmplices amb el genocidi a Gaza, que maltracten laboralment a lis seuis treballadoris i que donen l’esquena a gran part de la comunitat LGTBI per no tenir diners o per no donar vots. Enguany per primera vegada en història LGTBI de València cal triar entre anar a la convocatòria de l’Orgull Crític o a la institucional.

Assemblea de l’Orgull Crític de València

1 de juny de 2024.

DESCARREGAR PDF

 

______________________________________________

 

[cast]

Por qué este año habrá dos manifestaciones el 28 de junio

El pasado 15 de mayo el Col·lectiu Lambda anunció que este año su manifestación por el Día del Orgullo no contará con fiesta final, y que terminará con una concentración para reivindicar la pérdida de derechos del colectivo LGTBI. Por primera vez no ha convocado la manifestación el sábado (salvo durante el Covid-19), si no que será el viernes 28 de junio.

(aquí es salto de línea y no de párrafo) Desde Orgull Crític llevamos desde 2018 organizando anualmente una manifestación el día 28 de junio. Como todo el mundo, también nos enteramos de la convocatoria de Lambda por sus redes sociales.

Normalmente Lambda prioriza que el acto sea en sábado y no el día que corresponde. Esto es debido a los intereses económicos, empresariales y políticos que implica cada año la marcha del Orgullo. Tras la llegada a los gobiernos local y autonómico de Compromís y PSPV, aumentaron las facilidades y subvenciones que permitieron a Lambda organizar una fiesta grande en la Plaça de l’Ajuntament, contar con una subvención específica de gestión del Orgullo por parte de l’Ajuntament, ampliar el tamaño de su entidad y de su plantilla laboral.

Lambda está utilizando un discurso de unidad LGTBI frente a la derecha y la ultraderecha para imponerse como la única opción viable para defender los derechos de las personas del colectivo. Su estrategia puede resumirse en “viene el fascismo, así que vota/sigue a la opción menos mala”. Entendemos que algunas asociaciones compren este discurso, pero con nosotres no cuela. Los recortes en derechos son motivo para movilizarse y hay que estar luchando contra ellos, pero en esta ocasión las razones de Lambda para actuar así no son tanto defender derechos, sino defender los privilegios que pueden perder después de ocho años en que han gobernado sus amistades políticas de PSPV y Compromís. Y todo esto con unas elecciones europeas inminentes.

Esto es lo que hay detrás de este giro de guion y lo que Lambda no está contando: (salto de línea y no de párrafo)

Hace unos meses Stephane Soriano, ex-concejal del PP y actual Director General de Diversidad de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, convocó en una reunión a asociaciones LGTBI de València. Se les propuso organizar el Orgullo en València con varias fiestas, contando con entidades empresariales implicadas, y realizar la manifestación convocada entre todas las asociaciones y no únicamente por Lambda. Todo ello acompañado de subvenciones institucionales y facilidades en los permisos, que beneficiarían tanto a asociaciones como al empresariado gay. Es decir, instaurar un modelo muy parecido al instalado en la Comunidad de Madrid desde hace dos décadas por el PP, un modelo que intercambia derechos por negocios.

Aquí se generó un conflicto de intereses: Lambda es la única entidad que convoca la marcha del Orgullo en València desde hace 25 años, lo cual da mucho poder a la entidad. Lambda decide quién participa y quién no (en el pasado ha excluido a carrozas por rivalidades de diverso tipo), y con ello recibe cuantiosas retribuciones políticas y económicas. Por ejemplo, Lambda exige un donativo económico a todas aquellas asociaciones, partidos, pubs y discotecas que quieran llevar carroza en el Orgullo institucional. Esto provoca una situación de vasallaje y autoritarismo desde Lambda hacia el resto de tejido asociativo valenciano que evidentemente genera controversia e incomodidad, y aquí es donde Stephane Soriano vio un filón. La Conselleria, en manos del PP, tiene un claro interés en arrebatar a Lambda el monopolio de la organización del Orgullo oficial, ya que percibe a Lambda como una sucursal de la izquierda institucional, lo cual en la práctica es totalmente cierto. Y así de paso el PP valenciano se distancia de Vox y no parece tan de ultraderecha, dentro de la estrategia del PP de acoger bajo su seno gente “moderada” y gente neofascista para conseguir el mayor número de votos posible. Que sea un cargo del PP, partido considerado por una sentencia judicial como “organización criminal” fruto de toda su corrupción endémica, quien haya intentado terminar con esta situación en los últimos años nos muestra el nivel de clientelismo y putrefacción del oficialismo LGTBI valenciano. Los modelos unitarios de convocar el Orgullo mediante coordinadoras de colectivos o «Comisiones Unitarias 28 de Junio» llevan años existiendo en varias de las grandes ciudades del estado, pero aquí Lambda jamás se ha ofrecido a trabajar bajo un modelo similar. Cuando Lambda pide unidad, busca una unidad sólo bajo su tutela. Sólo para algunes.

Lambda y AVEGAL (la principal asociación empresarial LGTBI valenciana) llevan años colaborando conjuntamente, como en la organización de la fiesta por parte de AVEGAL posterior a la manifestación de Lambda. A través de un convenio, Lambda obtiene de AVEGAL un porcentaje de los beneficios en las barras de la fiesta posterior a la manifestación. El año pasado Lambda exigió a AVEGAL la creación de una zona VIP delante del escenario para la directiva de Lambda.

Lambda y AVEGAL llegaron a algunos acuerdos con Stephane Soriano, como que las asociaciones –Lambda incluida- organizaran su manifestación el sábado 22 de junio y AVEGAL se encargara también de la fiesta de la Plaça de l’Ajuntament. Nos ha llegado que Lambda está ahora negando este hecho, pero varias asociaciones fueron testigo de ello y así nos lo han hecho llegar.

Días después del acuerdo, Lambda y AVEGAL deciden desdecirse y convocar “un orgull més reivindicatiu si fos possible” en formato manifestación el día 28, y a concentrarse a su final en protesta delante del Ajuntament por los recortes en derechos LGTBI. La Generalitat ha empezado ya a retirar apoyo institucional a actos LGTBI que antes lo tenían y ha nombrado a dedo a políticos del PP en cargos que afectan a la comunidad LGTBI, tal y como multitud de asociaciones del País Valencià han denunciado. Pero hace escasas semanas Lambda y AVEGAL acordaban el Orgullo de este año con el PP sin que estos recortes y nombramientos les fueran un impedimento.

La razón principal de todo esto es que en lo que va de año Lambda no sólo puede perder el monopolio de organizar el Orgullo oficial, sino que el pasado marzo Lambda, AVEGAL y varias organizaciones deportivas quedaron definitivamente fuera del comité organizador que gestiona la Fundación València Diversitat, que llevará adelante los Gay Games. Éstos son un macroevento deportivo previsto para 2026 que ha contado con elevadísimas subveciones institucionales y donaciones de empresas. Ahora Lambda no sólo no podrá disponer de todo este dinero, sino que sólo estará bajo la gestión del PP desde el Ajuntament. El pasado 27 de mayo todas estas organizaciones anunciaron su retirada de la organización de los Gay Games.

Pero lo nos ha dejado estupefactes ha sido la acusación al PP y a las instituciones bajo su control de practicar el pinkwashing. Y con esto no queremos decir que el PP valenciano no esté incluyendo ahora mismo el pinkwashing como parte de su estrategia: con lo que hemos contado antes no nos cabe ninguna duda. Pero la FELGTBI, donde ha habido y hay actualmente antiguos altos cargos de Lambda, lleva años lavándole la cara al PP madrileño con la organización del Orgullo Oficial, y que sepamos todavía nadie de la FELGTBI lo ha acusado de pinkwashing. ¿Será quizás porque la FELGTBI y el empresariado rosa madrileño están contentas con todo el dinero que les llega de esta relación?

Nos parece irónico que Lambda esté utilizando el término pinkwashing, que significa en inglés “lavado de cara de color rosa”, porque este término es originario de la lucha contra el Estado Ilegítimo de Israel, surgido hace algo más de 20 años cuando se detectó cómo Israel justificaba sus políticas genocidas contra la población palestina asegurando que el territorio bajo su control es un oasis para las personas LGTBI. En general, esta estrategia se usa para tapar políticas racistas, clasistas, ecocidas, etc., enfatizando políticas en favor de la comunidad LGTBI. De hecho, estas políticas a menudo esconden otro tipo de LGTBIfobia menos visible, como menospreciar a otros sectores de la comunidad (como personas trans no normativas) o dañar doblemente a las personas LGTBI de las comunidades atacadas por quienes realizan el pinkwashing. Por ejemplo, negando la capacidad de organización de la gente LGTBI palestina y azuzando a otros sectores de la sociedad palestina de que les culpen del racismo que sufren a manos de Israel.

Es irónico porque ya hemos dicho que Lambda era uno de los colectivos promotores de los Gay Games, y una de las empresas financiadoras de los Gay Games es la General Electric, la cual vende turbinas para fabricar misiles que desde hace décadas utiliza Israel para bombardear Palestina y, más concretamente, Gaza. Tenemos pruebas documentales y estudios académicos que avalan esta afirmación. Esto ya fue denunciado por el Orgull Crític en nuestro manifiesto del año pasado, y a día de hoy Lambda sigue sin haber respondido públicamente ante esto. Lambda denuncia al PP de pinkwashing cuando Lambda está contribuyendo al pinkwashing israelí permitiendo el lavado de cara de una empresa que vende piezas de armas a Israel, y justo cuando esos mismos misiles que prepara la General Electric están acabando con miles de vidas palestinas en Gaza.

Por otro lado, desde Orgull Crític hemos denunciado al gobierno local anterior por realizar precisamente políticas de pinkwashing, y no vimos a Lambda preocupándose por esto. ¿Será porque las cuantiosas subvenciones que recibieron se lo impedían? Mientras Lambda asistía felizmente a actos oficiales con representantes de l’Ajuntament y se hacía la foto, la policía local acosaba a la población gitana del Cabanyal, militarizaba Orriols bajo discursos de odio contra las personas árabes y musulmanas, expulsaba a personas de sus viviendas, propinaba palizas a personas negras como la que recibió una integrante de Casa Camerún -en la que el Ajuntament defendió en el juicio y ante la prensa a los policías racistas-, morían personas en el Centro de Internamiento para Extranjeros sin que el Ajuntament intentara cerrarlo como se pidió desde movimientos antirracistas… A la vez que se le abría las puertas de par en par a la oleada turística y de insufribles aumentos en el precio de la vivienda que hemos sufrido estos años. Por el contrario, Lambda permitió que desde 2016 desfile un autobús de la Policía Local en la marcha del Orgullo y dejó durante varios años desfilar al autobús de Ciudadanos, incluso el mismo año en que los pactos entre Ciudananos, PP y Vox permitieron fuertes recortes de derechos LGTBI en varias comunidades autónomas. Desde ese año, el Orgull Crític dejamos de hacer bloque en la marcha de Lambda, ya que nos pareció que se habían sobrepasado demasiadas líneas rojas.

Por último, la directiva de Lambda está ahora alzando la bandera de la lucha LGTBI cuando en los últimos dos años buena parte de su plantilla ha sufrido una situación infernal dentro de su puesto de trabajo. Cinco despidos -tres improcedentes con sentencia judicial, uno de ellos por vulneración de derechos fundamentales; dos a la espera de juicio-, ocho bajas médicas por motivos de salud mental, seis bajas voluntarias, tres excedencias, presión, acoso, diversas bajas laborales por depresión, persecución por sindicalizarse, incluso comentarios LGTBIfóbicos han sido la realidad de personas que han estado trabajando en Lambda. El relato de la directiva, con Fran Fernández a la cabeza, ha sido culpar a estas personas de todo y negar el acoso laboral, llegando a emitir relatos completamente falseados que incluyen mentiras muy burdas entre la documentación que envían a sus asociades. Y una dinámica habitual ha sido colocar a amiguetes de Fran Fernández en diversos puestos distribuidos entre la directiva y afines, varios con remuneración económica pagada por la Generalitat, repartiéndose todo el pastel de la organización y sus recursos. Su propio marido ha sido contratado como personal de apoyo en Orienta, oficina de atención integral a personas LGTBI y servicio de la Generalitat Valenciana, pero con un sueldo mayor que el resto del personal.

Sabemos que habrá quien opine que este comunicado favorece a la derecha. En la asamblea del Orgull Crític creemos que hay actos intolerables independientemente de donde vengan. Contar mentiras y exagerar datos para manipular son estrategias políticas e identitarías de la ultraderecha; y adoptar esta clase de comportamientos no ayuda a nadie salvo al fascismo. Seguir funcionando así y no como colectivos verdaderamente comprometidos con la comunidad LGTBI sólo va a servir para darle más fuerza al discurso neofascista del «Lobby Gay» y para perjudicar -una vez más- a las personas más vulnerables del colectivo. Las únicas (y pocas) personas que se van a beneficiar de estas políticas playeras van a ser quienes formen parte de los espacios que se benefician de ellas.

Por todo esto, la asamblea de l’Orgull Crític de este año hemos decidido que vamos a hacer nuestra manifestación el 28 de junio un año más, y no vamos a cambiar de fecha porque Lambda nos pretenda imponer una agenda política que beneficia a partidos políticos, a asociaciones empresariales y a elles mismes, que es cómplice con el genocidio en Gaza, que maltrata laboralmente a sus empleades y que da la espalda a gran parte de la comunidad LGTBI por no tener dinero o por no dar votos. Este año por primera vez en historia LGTBI de Valencia hay que elegir entre ir a la convocatoria del Orgull Crític o a la institucional.

Assemblea Orgull Crític de València

1 de junio de 2024.

DESCARGAR PDF

 

 

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en “SOLO SE QUEJA LAMBDA”?