Ruta transmaricabibollo per Russafa 6 de Juliol

Un any més tancarem la programació de l’Orgull Crític amb una ruta històrica transmarikabibollo…. en aquesta ocasió a Russafa! 🫢💕✨

Estem molt il·lusionadis amb aquesta ruta, on coneixerem més sobre les diferents dissidències que van habitar aquest barri al llarg del temps, per a continuar mantenint viu el seu record. Russafa ha estat molt més que un barri on llogar bicicletes turístiques en massa i prendre desdejunis mediocres a preus exorbitants!!!

📆 Dissabte 6 de juliol de 2024
🕐 Quedada, 2 punts i 2 horaris:
📍1a part: 19h. C/General Sanmartín, 17 (nordoeste del barri).
📍2a part: 20h. C/Centelles, 29 (sud-est del barri).
🧢💧 Porteu aigua, gorra i ulleres de sol.

⚠️ Preguem puntualitat per respecte a qui organitza i porta la ruta, i també perquè ja fa molta calor. Recordem de nou que és important portar aigua i protecció!

Ací tenia la guia d’accesibilitat.

Hi ha un DOSSIER D’ACOMPANYAMENT a la ruta que servirà per a poder vore amb imatges el que s’explique durant la ruta.

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Ruta transmaricabibollo per Russafa 6 de Juliol

La realidad que la ejecutiva de Lambda quiere silenciar: numerosas bajas por cuestiones de salud mental

A les que no se nos nombra:

La ejecutiva de Lambda sigue centrando su argumentario en les extrebajadoris sancionades y despedides y en la falsa afirmación de que nunca se les ha denunciado, pero no menciona en ningún momento a todes les que hemos tenido que recurrir a bajas médicas por cuestiones de salud mental.

Conociendo su argumentario sobre esta cuestión adelantamos que, aunque en el informe de baja médica que recibían no aparece el motivo de la misma, la ejecutiva y les compañeres estaban al tanto de los problemas de salud mental derivados del contexto laboral y de que estos eran el motivo de las bajas (se verbalizó e incluso se les mostró informes).

Invitamos a la ejecutiva a proteger su honorabilidad y la de la entidad de forma coherente y responsable haciéndose cargo de las consecuencias de sus actos mediante la dimisión y la asunción de responsabilidades de la actual ejecutiva, así como a detener la violencia que sigue generando al negar los hechos con el único argumento de que no les denunciamos.

Denunciar es una ELECCIÓN, y depende de innumerables factores, entre
ellos el miedo.

Descargable en pdf

 

 

 

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en La realidad que la ejecutiva de Lambda quiere silenciar: numerosas bajas por cuestiones de salud mental

Aturem el genocidi a Palestina

L’orgull encara no ha acabat: demà ens queda tornar a manifestar-nos contra el genocidi a Palestina des de les nostres identitats dissidents.

🇵🇸 PROPERA MANIFESTACIÓ per Palestina a la ciutat de València convocada per @alyudur_pal i BDS País Valencià!!
🍉🩷🌈 En aquesta sisena mobilització estatal coordinada des de la @rescop.1 , en honor al mes de l’Orgull, reivindicarem a les palestines del col·lectiu LGTBIQ+, que són també massacrades per l’Estat sionista, que instrumentalitza els drets del col·lectiu per amagar els seus crims i desmoralitzar encara més a la població palestina.
Aturem
✊🏽 D’altra banda, com sempre, seguirem demanant: fi de les relacions i de la compra-venda d’armes amb Israel, com a mesures bàsiques per aturar el genocidi actual.
Publicado en Manifestacions | Comentarios desactivados en Aturem el genocidi a Palestina

Declaraciones de una ex-treballadora de LAMBDA

Publicado en Manifestacions | Comentarios desactivados en Declaraciones de una ex-treballadora de LAMBDA

COMUNICAT DE LIS EXTREBALLADORIS DE LAMBDA

COMUNICAT DE LIS EXTREBALLADORIS DE LAMBDA. COL·LECTIU PER LA DIVERSITAT SEXUAL, DE GÈNERE I FAMILIAR

 

[val]

Som extreballadoris de Lambda, col·lectiu per la diversitat sexual, de gènere i familiar, i vam treballar en aquesta entitat, o com insistia a cridar-la l’actual executiva «empresa», entre 2021 i principis de 2024. Durant aquest període, marcat per l’arribada de la nova executiva, vam ser testimonis i víctimes d’una alarmant deterioració del clima laboral, on l’ús de pràctiques abusives, d’autoritarisme i d’assetjament per part de les figures directives de l’entitat ha afavorit els seus interessos personals en detriment dels nostres drets laborals i la nostra salut mental.

Aquest comunicat naix de la necessitat de visibilitzar, denunciar i, esperem, detindre, la violència a la qual s’ha vist exposat el personal contractat. Cap amenaça ni manipulació de la realitat que puga emetre Lambda en resposta des d’un comunicat de premsa o un escrit «en nom de les treballadores actuals», va a detindre’ns en la nostra cerca de reparació.

Ja coneixem les seues formes, sempre opten per la intimidació, la fustigació o l’acovardiment, i sempre amb la mateixa fi: dividir-nos, aïllar-nos les unes de les altres i fer-nos xicotetes, tot per a que aquellis que qüestionen les seues formes no suposen un perill per als seus interessos.

Com a resultat, més d’un terç de la plantilla ha hagut de ser rellevat després d’acomiadaments injustificats, baixes per ansietat i/o depressió o baixes voluntàries. No estem parlant de casos aïllats o de diferents maneres de percebre la realitat, sinó d’una violència estructural on els càrrecs de responsabilitat utilitzen la seua autoritat per a atemptar contra els drets bàsics de les treballadores i el seu benestar. Aquests càrrecs estan en la direcció d’una entitat finançada públicament i la labor de la qual és la protecció dels drets humans bàsics de les persones LGTBI+.

Moltis de nosaltris continuem bregant amb les conseqüències d’haver treballat en Lambda sota la direcció d’aquesta executiva, on les pèrdues han sigut múltiples i significatives, anant des de la pèrdua de la nostra seguretat econòmica i desenvolupament professional fins a la pèrdua de la nostra salut física i mental. És per això que, en la cerca de reparació, hem pres la decisió de fer-nos oir i compartir algunes de les violències que hem viscut com a trabajadoris de Lambda:

REUNIONS DE PERSONAL O REUNIONS DEL “TERROR”.

Les reunions de personal es van transformar en escenaris d’amenaces i coaccions públiques. Aquestes trobades, que haurien d’haver sigut oportunitats per al diàleg i la millora, es van utilitzar com a eines per a intimidar i mantindre el control mitjançant el terror.

TREBALLS D’OBRA I PINTURA OBLIGATORIS.

Vam ser obligadis a fer treballs d’obra i pintura durant la mudança de la seu antiga a la nova. Aquestes tasques, que no corresponien a les nostres funcions i per a les quals no estàvem capacitades ni contractades, es van dur a terme en la nova seu. Les imposicions, malgrat els problemes de salut física d’algunes companyes, van augmentar la nostra càrrega de treball i estrés, reflectint el menyspreu de la nova executiva cap a les nostres condicions laborals. Tot això es va dur a terme mentre que les treballadores havien de treballar en l’organització de l’orgull d’eixe any i que, a més, sent ple estiu, la nova seu no tenia cap mena de ventilació.

SANCIONS, ACOMIADAMENTS, BAIXES VOLUNTÀRIES I EXCEDÈNCIES.

En 2023 i principis de 2024, la repressió va assolir nivells alarmants amb 5 acomiadaments, 6 baixes voluntàries i 3 excedències. A més, quan uni treballadori era acomiadadi o prenia una baixa, se’ns ordenava no parlar d’elli, com si mai haguera existit. Aquesta deshumanització i silenciament van ser tàctiques deliberades per a esborrar qualsevol rastre de resistència i dissens, intentant aniquilar qualsevol oposició i mantindre’ns sota un règim de terror.

AVALUACIONS DE PERSONAL.

El que havien d’haver sigut processos d’avaluació professional es van convertir en una despietada «caça de bruixes». Ens feien entrar a sales solis on es trobaven tres persones de l’executiva. Van utilitzar la manipulació, extorsió i la divisió intencionada de lis traballadoris mitjançant la por com les seues principals tàctiques. Van arribar a l’extrem de responsabilitzar a companyis del mal ambient laboral simplement per haver tingut relacions personals amb altris companyis fora de l’entitat, i fins i tot acusar-lis de voler boicotejar l’entitat des de dins, sembrant un clima de desconfiança i hostilitat insuportable.

INVISIBILITZACIÓ I INVALIDACIÓ DELS NOSTRES PROBLEMES DE SALUT MENTAL DERIVATS DE LA VIOLÈNCIA EXERCIDA PER L’EXECUTIVA.

La precarietat de la nostra salut mental no és un fet desconegut per a l’executiva, moltis hem parlat explícitament del tema, i si la verbalització no és un fet constatable a hores d’ara, sí que ho és el nombre de baixes per qüestions de salut mental que s’han donat en aquests dos últims anys. Amb això volem recalcar que l’executiva tenia coneixement de les conseqüències que estaven tenint sobre la plantilla les seues pràctiques i les maneres de dur-les a terme. Lluny de protegir lis seuis treballadoris, ens intentaven manipular, reduint el seu argumentari al fet que, primer, era la percepció personal i errònia d’unes poques persones i segon, al fet que les persones del col·lectiu LGTBI+ som més vulnerables als problemes de salut mental. És extremadament alarmant que aquest tipus de dinàmiques tinguen cabuda en una entitat social.

EXIGÈNCIES.

  • Exigim l’expulsió immediata i l’assumpció de responsabilitats per part dels responsables d’aquestes pràctiques abusives: Fran Fernández, Marina Valent, Julia Talavera i Albert Cañizares.

  • A més, requerim que els partits polítics Compromís, PSPV i Podem, que s’han recolzat en Lambda durant les seues campanyes electorals, es posicionen públicament i denuncien aquests actes. Específicament, exigim explicacions de José de Lamo, anterior Director General d’Igualtat en la Diversitat, qui, malgrat estar informat de la situació, va respondre amb indiferència dient “això és problema de l’empresa contractant”.

CRIDA A SOCIES I VOLUNTÀRIES.

Fem una crida urgent a totis lis socies i voluntèries de Lambda: és hora de prendre partit. Hem de denunciar aquestes injustícies i pressionar per un canvi real i necessari dins de l’organització. Amb aquestes pràctiques abusives, la nova executiva de Lambda està fent precisament el joc a l’extrema dreta, convertint a l’entitat en una autèntica guingueta d’amigots. Només amb la vostra implicació i acció col·lectiva podrem recuperar una Lambda justa i transparent.

L’hora de l’acció és ara!

BOICOT A LAMBDA!!

Instem un boicot total a Lambda fins que els responsables d’aquests abusos siguen remogudis dels seus càrrecs i s’assumisquen les degudes responsabilitats. Exigim que aquestes persones abandonen, com a mínim, els òrgans de representació i presa de decisions de l’entitat. Només mitjançant una acció ferma i decidida aconseguirem que Lambda torne a ser una entitat que realment defense i protegisca els drets de la comunitat LGTBI.

DONEN SUPORT:

Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Assemblea Feminista de València.
Orgull Crític València.
Mujeres, Voces y Resistencias.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans UV.
Casal Obrer i Popular (COP).
Euka! Antiespecista.
Assemblea de Barri de l’Olivereta.
Menjadors en Lluita.
Sambango Batucada.
Associació Cultural Gastronòmica Vegana La Mandrágora.
Escuela Meme Benimaclet.
BSOA La Caixeta.
CSOA Centro Social Nuevo.
CSOA L’Horta.
Dones i Prou.
Radio Malva.
Ateneu Llibertari del Cabanyal.
CSB Terra

________________________________________________________________________________

COMUNICADO DE LES EXTRABAJADORIS DE LAMBDA COL·LECTIU PER LA DIVERSITAT SEXUAL, DE GÈNERE I FAMILIAR

[cast]

omos extrabajadoris de Lambda, col·lectiu per la diversitat sexual, de gènere i familiar, y trabajamos en esta entidad, o como insistía en llamarla la actual ejecutiva «empresa», entre 2021 y principios de 2024. Durante este periodo, marcado por la llegada de la nueva ejecutiva, fuimos testigos y víctimas de un alarmante deterioro del clima laboral, donde el uso de prácticas abusivas, de autoritarismo y del acoso por parte de las figuras directivas de la entidad ha favorecido sus intereses personales en detrimento de nuestros derechos laborales y nuestra salud mental.

Este comunicado nace de la necesidad de visibilizar, denunciar y, esperamos, detener, la violencia a la que se ha visto expuesto el personal contratado. Ninguna amenaza ni manipulacion de la realidad que pueda emitir Lambda en respuesta desde un comunicado de prensa o un escrito «en nombre de las trabajadoras actuales», va a deternernos en nuestra búsqueda de reparación.

Ya conocemos sus formas, siempre optan por la intimidación, el hostigamiento o el amedrentamiento, y siempre con el mismo fin: dividirnos, aislarnos unas de otras y empequeñecernos, todo para que aquelles que cuestionaban sus formas no supongan un peligro para sus intereses.

Como resultado, más de un tercio de la plantilla ha tenido que ser relevado tras despidos injustificados, bajas por ansiedad y/o depresión o bajas voluntarias. No estamos hablando de casos aislados o de distintas formas de percibir la realidad, sino de una violencia estructural donde los cargos de responsabilidad utilizan su autoridad para atentar contra los derechos básicos de las trabajadoras y su bienestar. Estos cargos están en la dirección de una entidad financiada públicamente y cuya labor es la protección de los derechos humanos básicos de las personas LGTBI+.

Muches de nosotres seguimos lidiando con las consecuencias de haber trabajado en Lambda bajo la dirección de esta ejecutiva, donde las pérdidas han sido múltiples y significativas, yendo desde la pérdida de nuestra seguridad económica y desarrollo profesional hasta la pérdida de nuestra salud física y mental. Es por ello que, en la búsqueda de reparación, hemos tomado la decisión de hacernos oir y compartir algunas de las violencias que hemos vivido como trabajadoris de Lambda:

REUNIONES DE PERSONAL O REUNIONES DEL “TERROR”.

Las reuniones de personal se transformaron en escenarios de amenazas y coacciones públicas. Estos encuentros, que deberían haber sido oportunidades para el diálogo y la mejora, se utilizaron como herramientas para intimidar y mantener el control mediante el terror.

TRABAJOS DE OBRA Y PINTURA OBLIGATORIOS.

Fuimos obligades a realizar trabajos de obra y pintura durante la mudanza de la sede antigua a la nueva. Estas tareas, que no correspondían a nuestras funciones y para las que no estábamos capacitadas ni contratadas, se llevaron a cabo en la nueva sede. Las imposiciones, a pesar de los problemas de salud física de algunas compañeras, aumentaron nuestra carga de trabajo y estrés, reflejando el desprecio de la nueva ejecutiva hacia nuestras condiciones laborales. Todo esto se llevó a cabo mientras que las trabajadoras tenían que trabajar en la organización del orgullo de ese año y que, además, siendo pleno verano, la nueva sede no tenía ningún tipo de ventilación.

SANCIONES, DESPIDOS, BAJAS VOLUNTARIAS Y EXCEDENCIAS.

En 2023 y principios de 2024, la represión alcanzó niveles alarmantes con 5 despidos, 6 bajas voluntarias y 3 excedencias. Además, cuando une trabajadore era despedide o tomaba una baja, se nos ordenaba no hablar de elle, como si nunca hubiera existido. Esta deshumanización y silenciamiento fueron tácticas deliberadas para borrar cualquier rastro de resistencia y disenso, intentando aniquilar cualquier oposición y mantenernos bajo un régimen de terror.

EVALUACIONES DE PERSONAL.
Lo que debían haber sido procesos de evaluación profesional se convirtieron en una despiadada «caza de brujas». Nos hacían entrar a salas soles donde se encontraban tres personas de la ejecutiva. Utilizaron la manipulación, extorsión y la división intencionada de les trabajadoris mediante el miedo como sus principales tácticas. Llegaron al extremo de responsabilizar a compañeres del mal ambiente laboral simplemente por haber tenido relaciones personales con otres compañeres fuera de la entidad, e incluso acusarlas de querer boicotear la entidad desde dentro, sembrando un clima de desconfianza y hostilidad insoportable.

INVISIBILIZACIÓN E INVALIDACIÓN DE NUESTROS PROBLEMAS DE SALUD MENTAL DERIVADOS DE LA VIOLENCIA EJERCIDA POR LA EJECUTIVA.

La precariedad de nuestra salud mental no es un hecho desconocido para la ejecutiva, muches hemos hablado explícitamente del tema, y si la verbalización no es un hecho constatable a estas alturas, sí lo es el número de bajas por cuestiones de salud mental que se han dado en estos dos últimos años. Con esto queremos recalcar que la ejecutiva tenía conocimiento de las consecuencias que estaban teniendo sobre la plantilla sus prácticas y las formas de llevarlas a cabo. Lejos de proteger a sus trabajadoris, nos intentaban manipular, reduciendo su argumentario a que, primero, era la percepción personal y errónea de unas pocas personas y segundo, a que las personas del colectivo LGTBI+ somos más vulnerables a los problemas de salud mental. Es extremadamente alarmante que este tipo de dinámicas tengan cabida en una entidad social.

EXIGENCIAS.

  • Exigimos la expulsión inmediata y la asunción de responsabilidades por parte de los responsables de estas prácticas abusivas: Fran Fernández, Marina Valiente, Julia Talavera y Albert Cañizares.

  • Además, requerimos que los partidos políticos Compromís, PSPV y Podem, que se han apoyado en Lambda durante sus campañas electorales, se posicionen públicamente y denuncien estos actos. Específicamente, exigimos explicaciones de José de Lamo, anterior Director General de Igualdad en la Diversidad, quien, a pesar de estar informado de la situación, respondió con indiferencia diciendo “eso es problema de la empresa contratante”.

LLAMAMIENTO A SOCIES Y VOLUNTARIES.

Hacemos un llamamiento urgente a todes les socies y voluntaries de Lambda: es hora de tomar partido. Debemos denunciar estas injusticias y presionar por un cambio real y necesario dentro de la organización. Con estas prácticas abusivas, la nueva ejecutiva de Lambda está haciendo precisamente el juego a la extrema derecha, convirtiendo a la entidad en un auténtico chiringuito de amigotes. Solo con vuestra implicación y acción colectiva podremos recuperar una Lambda justa y transparente.

¡La hora de la acción es ahora!

¡¡BOICOT A LAMBDA!!

Instamos a un boicot total a Lambda hasta que les responsables de estos abusos sean removides de sus cargos y se asuman las debidas responsabilidades. Exigimos que estas personas abandonen, como mínimo, los órganos de representación y toma de decisiones de la entidad. Solo mediante una acción firme y decidida lograremos que Lambda vuelva a ser una entidad que realmente defienda y proteja los derechos de la comunidad LGTBI.

APOYAN:
Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Assemblea Feminista de València.
Orgull Crític València.
Mujeres, Voces y Resistencias.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans UV.
Casal Obrer i Popular (COP).
Euka! Antiespecista.
Assemblea de Barri de l’Olivereta.
Menjadors en Lluita.
Sambango Batucada.
Associació Cultural Gastronòmica Vegana La Mandrágora.
Escuela Meme Benimaclet.
BSOA La Caixeta.
CSOA Centro Social Nuevo.
CSOA L’Horta.
Dones i Prou.
Radio Malva.
Ateneu Llibertari del Cabanyal.
CSB Terra

________________________________________________________________________________

[val]

________________________________________________________________________________

[cast]

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en COMUNICAT DE LIS EXTREBALLADORIS DE LAMBDA

Manifestació de l’Orgull Crític 2024

Ens veiem aquest divendres 28 de juny a les 19h al CIE de Sapadors (Av. Dr. Waksman, 48) com portem fent des de 2018 💪🏻

Recordem que enguany un tram de la manifestació serà silenciosa, és a dir, sense cantics, megàfons, altaveus ni batucades. Denunciem així la falta d’espais segurs i accessibles per a totis. El tram silenciós serà des de CIE de Sapadors fins arribar a la Plaça de Bous. 🤫

Finalitzarà la manifestació a la Plaça de la Verge on llegirem diferents manifestos 🤓

Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.

Ni marikes sense cases; ni cases sense marikes. ✊🏼

Podeu consultar ací el Manifest de l’Orgull Crític d’enguany.

Publicado en Manifestacions | Comentarios desactivados en Manifestació de l’Orgull Crític 2024

Manifest de l’Orgull Crític 2024

[val]

El passat 1 de Juny  a l’Orgull Crític vam publicar un manifest denunciant com la directiva de Lambda, l’organització que convoca la manifestació multitudinària que ix de l’Alameda cada any, s’aprofita de la lluita LGTBI per fer negocis i  aconseguir favoritismes institucionals. No donem suport a un moviment transmaricabibollo que no siga interseccional i que es ven per tan poc.

Enguany més que mai hem de denunciar el genocidi que pateix la població de Gaza des d’octubre. És el nostre deure com a transmaricabibollos anticapitalistes rebutjar que s’instrumentalitzen les nostres identitats per a justificar l’assassinat de milers de persones pel fet de ser palestines, com a part del projecte «civilitzador» occidental de catalogar LGTBIfòbics a tots els pobles que s’oposen als seus interessos colonials, dels quals l’estat d’Israel n’és la mà executora a l’Orient Mitjà.

Per tant, ens oposem al discurs d’associar el món àrab i l’islam amb la LGTBIfòbia, que invisibilitza i perjudica la lluita de lis nostris companyis de Palestina i altres territoris de la zona, i que homogeneïtza eixes societats per a evitar la nostra solidaritat. A més, ens intenten vendre aquest discurs mentre al «gayfriendly» Occident l’odi contra la nostra comunitat creix perillosament cada dia i es materialitza en mesures legals i atacs físics.

També denunciem la complicitat d’institucions, partits i de col·lectius LGTBI valencians en relació amb el genocidi a Palestina, proposant i recolzant durant anys la candidatura dels Gay Games a València. A banda de ser un esdeveniment esportiu que fomenta la turistificació i la normativitat gai masculina, compta amb el finançament de l’empresa estatunidenca General Electric, que fabrica components per als míssils que el govern israelià llança contra Gaza. Ara que el PP a l’Ajuntament ha fet fora algunes d’aquestes entitats de la gestió dels Gay Games, hem sentit la crítica d’aquestes associacions LGTBI, les quals abans no tenien cap problema a ser còmplices del pinkwashing de General Electric i de reforçar així l’aparell sionista d’extermini.

Per totes aquestes raons, a l’Orgull Crític un any més ens distanciem de l’activisme LGTBI oficial, ja que volem un orgull lliure de tota opressió. Un Orgull que faça front al capitalisme, el turisme i l’especulació immobiliària, encara que es pinten de rosa. I, sobretot, un Orgull oposat a prendre part contra el colonialisme, i que recolze al poble palestí en la lluita per la seua llibertat. Un Orgull obertament posicionat contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.

Per altra banda, ací, al nostre territori, ens estan fent fora dels nostres barris. D’acord amb l’Informe de Turisme Municipal, els habitatges turístics han augmentat més del 33% respecte a l’any passat a València. Volen convertir la ciutat en un balneari on l’única dissidència sexual que es permet és aquella que atrau més turistes. Als especuladors només els interessa que la cultura valenciana es puga representar i vendre com si fora un souvenir. Els especuladors volen immigrants, sí, però prefereixen lis que arriben amb les butxaques plenes de diners y blanques. Als especuladors només els interessa les expressions dissidents amb el gènere que no plantegen incomoditats en les vacances familiars. Als especuladors només els interessa les persones pobres que puguen explotar a l’hoteleria.

Des de l’Orgull Crític lluitem contra la turistificació, perquè és la que fomenta un estil de vida on les dissidències no cabem. Denunciem tant als fons voltor com Promontoria Coliseum com a l’Ajuntament. Aquest últim ha implementat recentment algunes restriccions a les llicències d’apartaments turístics, però de res serveix això si no es posen mesures a les pujades de lloguers, o a les alternatives al comerç de l’habitatge com l’okupació se les persegueix amb antiavalots o amb els nazis de Desokupa, com els que han atacat fa poc a lis nostris companyis del CSN. Un any més, ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

Un any més hem de reivindicar que el treball sexual és treball. Contra el punitivisme, la violència institucional, la putofòbia i el feminisme neoliberal que, lluny de donar-nos suport, ens castiga i ens vol arrossegar, cada vegada més, a la clandestinitat. Un any més estem amb lis nostris companyis putis i també som lis putis.

El punitivisme de les institucions contra el treball sexual no s’acaba. Aquest any, a les Corts Valencianes, el debat sobre la Llei d’espectacles públics y la Llei de carreteres han comptat amb veus provinents d’entitats amb marcat caràcter punitivista, com el Front Abolicionista, on estan Rosa Cobos i Amelia Tiganus. Però, i les nostres veus? On queden les veus de lis putis a l’hora de poder defensar els nostres drets? Una vegada més lis putis ens quedem al marge i continuem veient-nos abocades a la clandestinitat, i li sumem la inseguretat de moltis companyis en situació administrativa irregular. La persecució del treball sexual i de lis nostris companyis per part, tant de l’antic govern com del nou, deixa clar que nosaltris lluitem contra el seu cistema putofòbic.

Les institucions valencianes volen que la legislació autonòmica siga precedent per fer una llei estatal abolicionista. La legislació espanyola i els discursos abolicionistes ens converteixen en víctimes, en persones sense agència i contemplen el treball sexual com una relació heterosexual i cisnormativa, esborrant les nostres dissidències sexuals i de gènere una vegada més.

Les identitats trans seguim enfrontar-nos en el dia a dia a una societat que nega la nostra identitat. Una societat que, emparant-se en les institucions mèdica i jurídica, es veu amb la potestat de decidir sobre les nostres vides i cossos.

Un any després de l’aprovació de la llei trans estatal, continuem sent una moneda de canvi per a les institucions, posant les nostres identitats al debat públic i mediàtic i el que se’ns exposa a múltiples violències. I a pesar de tot el soroll mediàtic, aquesta és una llei insuficient. Deixa darrere les infàncies trans, les persones no binàries i les persones trans migrants, a les quals no se’ls dona la condició d’asil polític.

Per altra banda, ací al País Valencià la llei trans aprovada el 2017 continua sense complir-se respecte a l’atenció sanitària. Encara se’ns obliga a acudir a sexologia per poder accedir a endocrinologia. En les consultes del sexòleg Felipe Hurtado, responsable de la creació de la Unitat d’Identitat de Genère, sistemàticament les persones trans hem rebut violència mèdica, especialment les persones no-binàries. Sembla que aquest sexòleg el que pretén és diagnosticar-nos, però les persones trans no estem malaltis.

Un any més eixim des del CIE de Sapadors com espai de la memòria viva migrant, i com a reconeixement de la doble criminalització sobre les persones cuirs migrants.

Aquest any farà 55 anys de la revolta de Stonewall, una insurrecció de putes, travestis, marikes, marimatxes, racialitzades i pobres que s’enfrontaren durant cinc dies amb la policia. La mateixa policia i polítics que avui en dia donen suport obertament a polítiques de fronteres i racisme institucional. Recordem també la massacre de Melilla, quatre dies abans de la nostra data fa ara dos anys, que va intentar ser tapada i que no ha tingut conseqüències malgrat la provada participació d’efectius policials espanyols. Continuem veient com el racisme campa lliurement pels nostres carrers de la mà de les institucions.

L’homofòbia, la serofòbia i el transtortamarikabipanodi venen històricament de la mà de l’occidentalització. Cal considerar que al sud global les persones no hetero-cis són violentades en un major grau que a Europa és una pràctica colonialista. Així, es reforça la supremacia blanca en assumir que solament les formes de lluita occidentals són vàlides.

Aquest any també hem decidit que una part de la nostra manifestació serà silenciosa, és a dir, sense càntics, megàfons, batucades ni música alta. Denunciem així la falta d’espais segurs per a les persones neurodivergents, i la invisibilització sistemàtica que patim totis aquellis que no podem ocupar els espais com ens demanda el capitalisme neoliberal. La sensibilitat als sorolls forts, la incomoditat en les aglomeracions i en espais on hi ha massa estímuls converteixen les manifestacions en llocs on no podem estar. Necessitem espais accessibles per a totis: lis diskas, lis autistes, lis neurodivergents, lis malaltis cròniquis. Necessitem cuidar-nos entre nosaltres. I per això vos incitem a portar pancartes, rètols, banderes, pintura de pell, roba i altres formes d’expressió que no necessiten fer soroll per fer del tram silenciós igual de reivindicatiu que la resta de la manifestació.

Ens veiem el divendres 28 de juny davant del CIE de Sapadors a les 19h.

Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià.

Ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

______________________________________________

______________________________________________

[cast]

El pasado 1 de junio en Orgull Crític publicamos un manifiesto denunciando como la directiva de Lambda, la organización que convoca la manifestación multitudinaria que sale desde Alameda todos los años, se aprovecha de la lucha LGTBI para hacer negocio y conseguir favoritismos institucionales. No damos nuestro apoyo a un movimiento transmaricabibollo que no sea interseccional y que se vende por tan poco.  ​​​​​​​

Este año más que nunca hay que denunciar el genocidio continuo que sufre la población de Gaza desde octubre. Es nuestro deber como transmaricabibollos anticapitalistas repudiar que se instrumentalicen nuestras identidades para justificar el asesinato de miles de personas por solo ser palestinas. Es parte del proyecto «civilizador» occidental de catalogar LGTBIfóbicos a todos los pueblos que se opongan a sus intereses coloniales, de los cuales el estado de Israel es la mano ejecutora en Oriente Medio.

Por tanto, nos oponemos al discurso de asociar el mundo árabe y el islam con la LGTBIfóbia, que invisibiliza y perjudica la lucha de nuestres compañeres en Palestina y otros territorios de la zona, y que homogeniza estas sociedades para evitar nuestra solidaridad. Es más, nos intentan vender este discurso mientras que en el Occidente «gayfriendly»  el odio contra nuestras comunidades crecen peligrosamente cada día que se materializa en medidas legales y ataques físicos.

También denunciamos la complicidad de instituciones, partidos y de colectivos LGTBI valencianos en relación con el genocidio en Palestina, proponiendo y apoyando durante años la candidatura de los Gay Games en Valencia. Aparte de ser un evento deportivo que fomenta la turistificación y la normatividad gay masculina, cuenta con el financiamiento de la empresa estadounidense General Electric, que fabrica componentes para los misiles que el gobierno israelí lanza contra Gaza. Ahora que el PP está en el Ayuntamiento y ha retirado a algunas de estas entidades de la gestión de los Gay Games, hemos escuchado la crítica de estas asociaciones LGTBI, las cuales antes no tenían ningún problema en ser cómplices del pinkwashing de General Electric y de reforzar así el aparato sionista de exterminio.

Por todas estas razones, Orgull Crític un año más nos distanciamos del activismo LGTBI oficial, ya que queremos un orgullo libre de toda opresión. Un Orgull que haga frente al capitalismo, el turismo y a la especulación inmobiliaria. Y, sobre todo, un Orgull en contra de formar parte del colonialismo, y que apoye al pueblo palestino en la lucha por su libertad. Un Orgull abiertamente posicionado contra el pinkwashing y el apartheid israelí.

Además, aquí, en nuestro territorio, nos están echando de nuestros barrios. Según el Informe de Turismo Municipal, las viviendas turísticas han aumentado más del 33% respecto al año pasado en Valencia. Quieren convertir la ciudad en un balneario donde la única disidéncia sexual que se permita es aquella que atraiga más turistas. A los especuladores les interesa la cultura valenciana que se pueda representar y vender como un souvenir. A los especuladores les interesan los inmigrantes, sí,pero prefieren aquellos que lleguen con los bolsillos llenos de dinero y sin son blanques mejor. A los especuladores les interesa las expresiones disidentes con el género que no planteen incomodidades en las vacaciones familiares. A los especuladores les interesa la gente pobre que puedan explotar en la hostelería.

Desde Orgull Crític luchamos contra la turistificación, porque es la que fomenta un estilo de vida donde las disidencias no tenemos lugar. Denunciamos tanto a los fondos buitre como Promontoria Coliseum como al Ayuntamiento. Este último ha implementado recientemente algunas restricciones a las licencias para construir nuevos apartamentos turísticos, pero de nada sirve si no se ponen medidas a las subidas de alquileres, o si a las alternativas al comercio de la vivienda como la okupación se les persigue con antidisturbios o con los nazis de Desokupa, como los que han atacado hace poco a nuestres compañeres del CSN. Un año más, ni marikas sin casas; ni casas sin marikas.

Un año más tenemos que reivindicar que el trabajo sexual es trabajo. Contra el punitivismo, la violencia institucional, la putofobia y el feminismo neoliberal que, lejos de darnos apoyo, nos castiga y nos quiere arrinconar, cada vez más, en la clandestinidad. Un año más estamos con nuestres compañes putes y también somos les putes.

El punitivismo de las instituciones contra el trabajo sexual no termina. Este año, en Les Corts Valencianes, el debate sobre la Ley de espectáculos públicos y la Ley de carreteras ha contado con voces provinientes de entidades con un marcado carácter punitivista, como el Frente Abolicionista, donde están Rosa Cobos y Amelia Tiganus. Pero, ¿y nuestras voces? ¿Dónde quedan las voces de les putes en el momento de poder defender nuestros derechos? Una vez más les putes nos quedamos al margen y continuamos viéndonos arrojadas a la clandestinidad, que se le suma la inseguridad de nuestres compañeres en situación administrativa irregular. La persecución del trabajo sexual, tanto del anterior gobierno como del nuevo, deja claro que nosotres luchamos contra su sistema putofóbico.

Las instituciones valencianas quieren que la legislación autonómica sea precedente para una ley estatal abolicionista. La legislación española y los discursos abolicionistas nos convierten en víctimas, en personas sin agencia y contemplan el trabajo sexual como una relación heterosexual y cisnormativa, borrando otra vez nuestras disidencias sexuales y de género.

Las identidades trans seguimos enfrentándonos en el día a día a una sociedad que niega nuestra identidad. Una sociedad que, amparándose en las instituciones médicas y jurídicas, se ve con la potestad de decidir sobre nuestras vidas y cuerpos.

Un año después de la aprobación de la Ley Trans estatal, continuamos siendo una moneda de cambio para las instituciones, poniendo nuestras identidades al debate público y mediático y en el que se nos expone a múltiples violéncias. Y a pesar de todo el ruido mediático, es una Ley insuficiente. Deja atrás las infancias trans, las personas no binaries y las personas trans migrantes, a las cuáles no se les da la condición de asilo político.

Por otro lado, al País Valencià la Ley Trans aprobada en el 2017 continúa sin cumplirse respecto a la atención sanitaria. Aún se nos obliga a acudir a sexología para poder acceder a endocrinología. En las consultas del sexólogo Felipe Hurtado, responsable de la creación de la Unidad de Identidad de Género, sistemáticamente hemos recibido violencia médica, especialmente las personas no bináries. Pero que este sexólogo lo que pretende es diagnosticarnos, pero las personas trans no estamos enfermas.

Un año más salimos desde el CIE de Sapadors como espacio de la memoria viva inmigrante, y como reconocimiento de la doble criminalización de las personas cuirs migrantes.

Este año hará 55 años de las revueltas de Stonewall, una insurrección de putes, travestis, marikes, marimaches, racializades y pobres que se enfrentaron durante cinco días con la policía. La misma policía y políticos que a día de hoy dan su apoyo abierto a políticas de fronteras y racismo institucional. Recordamos la masacre de Melilla, cuatro días antes de esta fecha ya hace dos años, que intentó ser tapada y que no ha tenido consecuencias a pesar de la ya probada participación de efectivos policiales españoles. Continuamos viendo como el racismo campa libremente por nuestras calles de la mano de las instituciones.

La homofobia, la serofobia y el transtortamarikabipanodio vienen históricamente de la mano de la occidentalización. Considerar que en el sur global las personas no hetero-cis son violentadas en un mayor grado que en Europa es una práctica colonialista. Así, se refuerza la supremacía blanca en asumir que únicamente las formas de lucha occidentales son válidas.

Este año también hemos decidido que una parte de nuestra manifestación será silenciosa, es decir: sin cánticos, megáfonos, batucadas ni música alta. Denunciamos así la falta de espacios seguros para las personas neurodivergentes, y la invisibilización sistemática que sufrimos todes aquelles que no podemos ocupar los espacios como nos demanda el capitalismo neoliberal. La sensibilidad a los ruidos fuertes, la incomodidad en las aglomeraciones y en espacios donde hay demasiados estímulos convierten las manifestaciones en lugares donde no podemos estar. Necesitamos espacios accesibles para todes: les diskes, les autistes, les neurodivergentes, les enfermes cróniques. Necesitamos cuidarnos entre nosotres y por eso os incitamos a llevar pancartas, rótulos, banderas, ropa y otras formas de expresión que no necesitan hacer ruido para que el tramo silencioso sea igual de reivindicativo que el resto de la manifestación.

Nos vemos el viernes 28 de junio ante el CIE de Sapadors a las 19 h.

Contra el pinkwashing y  el apartheid israelí.

Ni marikes sense cases; ni cases sense marikes.

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en Manifest de l’Orgull Crític 2024

Pinkwashing israelià i claus històriques i actuals de les resistències LGTBIQ a Palestina i a l’Estat espanyol + taller de pancartes i formació de cordó de seguretat

✨🪷Amoooooorchis🪷✨

Ja s’acosta el nostre dia! (parlem del 28, no de la mort) I com ens agrada fer-ho tot entre amiguis, perquè ens sembla la millor manera de fer les coses, vos proposem un taller de pancartes col·lectiu el dia anterior.

🍉 Aquest any anem a tractar de donar visibilitat i pes en la nostra mani a la lluita del poble palestí. Ens oposem també a l’instrumentalitazció que fa Israel de les nostres lluites per al blanquejament dels seus interessos polítics. Aquestes reivindicacions es sumen a l’altre eix que travessa la programació d’enguany: les problemàtiques al voltant de la vivenda i l’habitatge. Allò queer és i sempre serà interseccional i anticapitalista, i si no, no és el nostre orgull. 🔥🔥

Així, els eslògans d’enguany seran: “ni mariques sense casa, ni cases sense mariques”, i “contra el pinkwashing i l’apartheid israelià”.

Vos proposem per tant una vesprada de compartir rotuladors, chismorreos i militància.

👉🏼Després del taller de pancartes farem una petita formació per a qui vulgui participar al nostre grup de protocols per a la mani, en el que portem treballant des de l’any passat i que creiem molt necessari. Si no vas a poder vindre i t’interessa participar-hi, dis-nos-ho i vos ficarem en contacte!

🍉 La jornada finalitzarà amb una xerrada del BDS: “Pinkwashing israelià, claus històriques i catuals de les resistències LGTBIQ+ a Palestina i a l’Estat Espanyol”

📆 Dijous 27 de Juny
🕐17H taller
//Formació de protocols//
🕐19:30 xerrada
CSN (Carrer Cadirers, 2)
🍌Hi haurà llimonada, sucs i picoteo

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Pinkwashing israelià i claus històriques i actuals de les resistències LGTBIQ a Palestina i a l’Estat espanyol + taller de pancartes i formació de cordó de seguretat

Presentació: Cuir Zine II. Imaginario Cuir + Sopador a càrrec de Tofuria

Estàs a Tofuuuuuuuuria!! 🧨✨

Som el programa de ràdio més mamarratxo i travestí de la ciutat de València. Si no heu escoltat cap dels nostres programes on divaguem, parlem de transfeminisme, alliberament animal, posem música xuli i disociem, feu-ho JA! Però sobre tot veniu a vore’ns els dia  25 (por el c*lo hehehe) al meravellós sopador on podreu donar suport al nostre projecte i ajudar-nos a pagar el que costa mantenir-nos a Ràdio Malva, la millor ràdio lliure dels Poblats Marítims.

A més, recordeu que en la Mandra també hi ha una llibreria? 🙈 Doncs preneu nota perquè abans del sopador a les 19h vindrà @la.erreria a presentar el seu nou Cuir Zine II: Imaginaris Queer a la @lamandragora 📚🔥 Si no vens a les dues coses, has perdut el joc i eres cishetero 🫢

És possible que portem una gravadora i vos preguntem què opineu de… bé, ja ho voreu!!

Menjarem:

🥙  Transpenade d’olives i tàperes.

🥦  Sopeta freda de llençolada.

💞 Chili de Carmx amb arròs.

🦄 Sensual sensacional macedònia audiència nacional.

Com sempre, dos torns (21h i 22.30). Les reserves al 685771991 ✨ Ja sabeu, allista’t en la marica 🫡 👠

 

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en Presentació: Cuir Zine II. Imaginario Cuir + Sopador a càrrec de Tofuria

JORNADES ANTI-TURISTIFICACIÓ

 

🏠 Enguany, hem tractat de ficar el focus en els problemes relacionats amb la vivenda, l’habitatge, i les diferents lluites que s’estan desenvolupant al voltant d’aquestes qüestions. Gentrificació,
turistificació, desallotjaments, desokupacions… Tractarem de donar
compte de totes aquestes realitats i de trobar solucions de manera
col·lectiva 🫂.

Però no només això! També hi hauran tallers d’ungles, teatre, menjar, música… ✨

Les jornades seran divendres i dissabte al Centre Social Okupat CSN (Carrer Cadirers n.2), el nou espai alliberat a Ciutat Vella. Recentment el centre es va veure assetjat pel grup Desokupa 😡(una colla de nazis que sovint actuen amb el vist i plau de la policia), i creiem necessari informar a tothom pel que pogués passar si aquesta gentola es tornés a presentar. A l’última imatge del carrusel d’aquest post, podeu trobar més info al respecte 🤔.

*Divendres 21:*

– 17H Presentació de les jornades
– 17:30-19H Conversatori: Mataobras, Seguirem Okupant i EntreBarris
– 19:30-21H Xerrada: “El derecho a la vivienda y las necesidades de las
trabajadoras sexuales.”
– 21:30 “CASA” Una representació del Teatre de los possibles

*Dissabte 22:*

– 12H Xarrada: “Locura y vivienda: les loques también tenemos derecho a
un hogar seguro”, Orgullo Loco
– 13:30 Dinar + sesta
– 15H Taller d’ungles de gel 💅🏼
– 16:30 Documental sobre estructures de convivència dissidents “Dónde
están les gates”
– 18H Xarrada “Más allà de los límites establecidos: la queerificación
de lo cotidiano como herramienta para poner patas arriba todo lo
conocido” Andrew Gartzea i Rosa María García
– 19:30H Gala de premis “Cinco” 🏆
– 21H Sopar
– Punxades: 🎵
Kanno (hardcore techno)

❗ Si podeu, dugueu-se gots de plàstic de casa, i així ens estalvieu feina!!
❗ No fer fotos! Espai okupat
📖 Podreu trobar tota la info necessària a la guia d’accessibilitat, i si
teniu cap dubte, pregunteu-nos!!
✨✨✨✨✨

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en JORNADES ANTI-TURISTIFICACIÓ