19- MAIG cinefòrum «Rebel Dykes»

L’Orgull Crític torna amb Cinefòrum❗🎥🔥

📆 Divendres 19 de maig
🕖 19h
📍Escola Meme (C/Poeta Ricard Sanmartí 17)

Esta vegada projectarem «Rebel Dykes»⬇️

«REBEL DYKES arriba amb tota la seva glòria de bolleres rebels punkis vestides de cuir. La pel·lícula segueix un grup d’amiguis molt unides que es van conèixer al camp de pau de Greenham Common i es van convertir en artistes, intèrprets, músics i activistes a Londres.
Una combinació embriagadora d’animació, imatges d’arxiu i entrevistes explica la història d’una escena radical: okupes, discoteques BDSM, manifestacions contra Thatcher, protestes que demanen accions contra la sida i els llaços ferotges de la família escollida. Aquesta és una visió extraordinàriament privilegiada d’un món passat per part d’aquells que no només van viure la seva política amb sincera convicció, sinó que van viure per explicar la història»

Dirigit per Harri Shanahan i Siân Williams
Duració: 92 minuts
Any: 2021
Idioma: anglès subtitulat al castellà

Recordeu que tenim guia d’accessibilitat, tant en valencià com en castellà. No dubteu en demanar-nos-la per xarxes o entrar ací Guia- accessibilitat- 19-maig

Vos esperem amb molta il·lusió!!! 🔥🔥🔥

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en 19- MAIG cinefòrum «Rebel Dykes»

13-MAIG Guia d’accessibilitat

Ja tenim la guia d’accessibilitat per a la vesprada de Pole dance! Tant en valencià com en castellà.

Podeu accedir punxant a este enllaç:  Guia accessibilitat 13-Maig

Publicado en Protocol de cures | Comentarios desactivados en 13-MAIG Guia d’accessibilitat

13-MAIG Vesprà de pole dance

❤️‍🔥 Atenció transmariputibibollis: L’Orgull Crític torna amb totes les ganes de fer les mamarraxes juntis! Prompte eixirà el cartell amb totes les activitats per a què aneu apuntant 💅 Però de moment, vos anunciem la primera: una vesprà de Pole dance a l’aire lliure!!

El pròxim dissabte 13 de maig, a les 17:30h, estarem en el Parc de la Canaleta (Mislata) per a aprendre i experimentar amb la barra. 💌

On exactament?: En les coordenades 39°28’49.5″N 0°24’51.6″W . (Si les copieu al buscador, vos dirigirà a la zona de barres de calistènia on estarem fent el taller. També està el link en la guia)

Què farem?: Primer contextualitzarem el pole dance: on sorgeix, qui l’ha estat practicant històricament i com ha evolucionat degut a la influència del feminisme cis, blanc i abolo. Després calfarem i ens posarem a practicar! No vos preocupeu, seran cosetes bàsiques d’iniciació 💫

Què serà necessari portar?: Aigua, roba còmoda, pantalons curts, camiseta de tirants o màniga curta. No és necessari tindre nocions, ni una forma física determinada, ni un cos en especial.

La intenció és provar, divertir-se i compartir. Deixar fora la exigència i la competitivitat. Okupar l’espai públic. I per suposat cuidar-nos 💖🐞

Recordeu que tenim guia d’accessibilitat, tant en valencià com en castellà. No dubteu en demanar-nos-la per xarxes o entrar ací Guia accessibilitat 13-Maig ❤️‍🩹

Vos esperem amb molta il·lusió!!! 🔥🔥🔥

Publicado en Activitats | Etiquetado , , | Comentarios desactivados en 13-MAIG Vesprà de pole dance

25-MARÇ Projecció del documental ‘4 cuerpos’

El dissabte 25 de març
A les 17:30h
Escola Meme (C/Poeta Ricard Sanmartí 17)

“4 CUERPOS”

¿Què passa quan els cossos desafien la norma de manera quotidiana; quan existir, respirar o mostrar-se es convertix en un acte de rebelió? 4 cossos reflexionen sobre les marques»que el masclisme, la heteronorma, la transfòbia, el racisme, el capacitisme i la gordofòbia han deixat en la seua història i les estratègies que han desanvolupat per a resistir.

Documental protagonitzat per Zuriñe Baztan, Lucrecia Masson, Soledad Arnau i Tzara.
Dirigit per Irene Navascués Cobo.
Durada: 42 min.
Any: 2019

_________________________________________

El día sábado 25 de marzo
A les 17:30
Escuela Meme (C/Poeta Ricard Sanmartí 17)

“4 CUERPOS”

¿Qué pasa cuando los cuerpos desafían la norma de manera cotidiana; cuando existir, respirar o mostrase, se convierte en un acto de rebelión? 4 cuerpos reflexionan sobre las huellas que el machismo, la heteronorma, la transfobia, el racismo, el capacitismo y la gordofobia han dejado en su historia y las estrategias que han desarrollado para resistir.

Documental protagonizado por Zuriñe Baztan, Lucrecia Masson, Soledad Arnau y Tzara.
Dirigido por Irene Navascués Cobo.
Duración: 42 min.
Año: 2019

Guia d’accessibilitat.

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en 25-MARÇ Projecció del documental ‘4 cuerpos’

22 i 23-OCT Guia d’accessibilitat

Ja tenim la guia d’accessibilitat per a l’Octubre Trans! Tant en valencià com en castellà 👅

Escanejant el QR tindreu accés i la podreu descarregar. També accedireu punxant a aquest link, on la podreu llegir directament:

En valencià

En castellà

Publicado en Protocol de cures | Etiquetado , | Comentarios desactivados en 22 i 23-OCT Guia d’accessibilitat

22 i 23-OCT Jornades Octubre trans ❤️‍🔥⚧️🎊

💙💖🤍🤍💖💙

Orgull Crític València presentem un capde meravellós per aprendre i gaudir-nos amb molta tendresa radical!!💖

Davant unes polítiques insuficients, que continuen sent racistes i trànsfobes, davant uns partits que es renten la cara amb les nostres identitats i unes institucions que, sembla, es riuen de nosaltris mentre aplaudeixen a la Policia GAY👮🤢🤮, volem generar espais on poder ser. Reivindiquem reapropiar-nos dels nostres espais, crear espais segurs, mostrar-nos vulnerables. Afectar-nos entre nosaltris i cremar el ra-cis-tema. Si. Amb les institucions de torn, incloses, perquè hi formen part i perquè el legitimen i legitimen tota la violència que el ra-cis-tema implica.

Busquem alternatives fora del ra-cis-tema per autogestionar-nos.

En aquestes jornades no es toleraran agressions, actituts ni accions transodiants, mariodiants, bolliodiants, biodiants, aceodiants, racistes, capacitistes, boigodiants, putiodiants, gordodiants, ni cap altre tipus d’odi que no siga cap a l’estat! 🔥

 

💙💖🤍 PROGRAMACIÓ🤍💖💙

DISSABTE 22/10:

💞 16:00h. Conversatori i reflexions sobre el no binarisme i taller de fanzine col·lectiu.

~Espai no mixte per a persones no binàries~

 

💞 18:30h. Taller de desig.

Taller per a 20 persones màxim. Serà un espai íntim i sense interrupcions.

~Espai sense tios cis heteros~

 

💞 21:00h. Sopar vegà i sense gluten

 

💞 21:30h. DJ Artemix: selecció de cançons punk rock trans i combatives.

 

💞 22:00h. DJ KL: punxada mamarraxa

 

DIUMENGE 23/10:

💞 16:00h. Autogestió i gestió col·lectiva de l’hormonació: busquem alternatives comunitàries a la dependència administrativa

~Espai per a persones en procés d’hormonació o amb intenció de començar-hi~

 

💞 18:30h. Xerrada: Recorregut històric de l’activisme transmaribibollo a València (2000-2020)

~Espai d’escolta mixte, intervencions reservades a persones kuir~

 

💞20:30h. Micro entornat

~Assistència mixta~

~Participació al micro cis-excloent~

 

📍On serà? A l’Escola Meme Benimaclet, C/ del Poeta Ricard Sanmartí, 17, Benimaclet, València.

 

⚠️ Recordeu que tenim guia d’accessibilitat de la jornada. Amb aquest enllaç podreu accedir a la guia d’accessibilitat de les jornades: Guia d’accessibilitat 22 i 23 OCT

Vos esperem en ganetes 💙💖🤍🤍💖💙

Publicado en Activitats | Etiquetado , , | Comentarios desactivados en 22 i 23-OCT Jornades Octubre trans ❤️‍🔥⚧️🎊

22 i 23-OCT Jornades Octubre Trans

💙 💖🤍  22 i 23/10 JORNADES OCTUBRE TRANS 🤍💖 💙

– Se vienen cositrans –

Guardeu-se la data, compañis!!!

Des d’orgull crític, preparem unes jornades que duraran dos vespradetes per celebrar l’octubre trans, per celebrar-nos. Per fer memòria.

Tindrem diferents espais i diferents mixticitats i no-mixticitats que explicarem mes endavant.

Hi haurà tallers, espais de reflexió, col·loquis, xerrades, micro entornat* (ara ho expliquem), punxadeta mamarratxa i picoteo vegà i sense gluten.

Creem espais segurs on afectar-nos i conèixer-nos. Fem xarxes segures. Gaudim-nos.

*MICRO ENTORNAT: Per poder quadrar bé els temps i que totis lis que vulguen puguen participar, proposem un micro entornat. Aquest és com un micro obert i qualsevol hi pot participar, però requerim que abans ens escrigueu amb la vostra proposta, per tal de tindre una aproximació de la duració i que no colapse tot jejeje. (Info a la 2ª diapositiva)

Ens veiem d’ací no res, compañis. Pròximament pujarem el cartell detallat amb tota la informació.

Vos esperem.💙💙💙💙💙💙💙

Publicado en Activitats | Etiquetado , | Comentarios desactivados en 22 i 23-OCT Jornades Octubre Trans

8-JUL Guia d’accessibilitat

Ja tenim la guia d’accessibilitat per a la Ruta històrica, amb el QR tindreu accés i la podreu descarregar.

Recordeu que també ens la podeu demanar per xarxes!!

 

Publicado en Protocol de cures | Comentarios desactivados en 8-JUL Guia d’accessibilitat

28-JUNY Manifest Orgull Crític 2022

(valencià)

Volem recuperar la revolta!! Ens apropiem de l’espai públic, l’okupem i busquem retornar el dia de l’Orgull a la seua data original, el 28 de Juny. El “Pride” o “Orgull Gai” és la mercantilització i colonització de les nostres identitats. El PRIDE tracta de moldejar les nostres lluites a les dinàmiques de consum.

Stonewall fou una insurrecció de putes, traves, marikes, marimatxes, racialitzades i pobris que s’enfrontaren DURANT TRES DIES a rajolaes i botellaes al carrer amb la policia. Hui en dia, a Gales, directament es cobra entrada al Pride. A València hem vist les banderes de l’orgull a les lleteres (camions que utilitza la poli per portar-nos preses) i les institucions LGTBIQA+ com Lambda, enguany, feien públic l’agraïment al col·lectiu LGTBPOL, «pol» de policia. Són més benvinguts a la marxa de l’orgull els polítics racistes com el PSOE (partit abolicionista i criminalitzador de lis treballadoris sexuals que, a més, donava un discurs fa dos dies en suport a les forces de repressió de l’Estat, i agraïnt-lis per la massacre a les tanques de Melilla el darrer dia 24 de juny) que lis propies marikes migrants amb ploma.

El Pride o Orgull Gai convertit en festa ha obert la veda al lucre de les empreses privades i la casta política, i s’insereix perfectament dins dels plans de turistificació. Estem fartis de què la inclusió només es done mitjançant el consum. Nostres barris són arrasats per la gentrificació, determinats cossos són expulsats perquè uns altres puguen vindre a consumir. Dia a dia, policia i multipropietaris efectuen desallotjaments il·legals deixant companyis al carrer, no podem pagar els lloguers, cada dia més cars, mentre veiem com barris com el Carme, el Cabanyal i Russafa es plenen d’Immobiliàries i pisos turístics de Airbnb. Rebutjem la propietat privada. Reivindiquem l’okupació, tant per viure, com des de la necessitat política de Centres Socials on vincular-nos i crear espais segurs i interseccionals.

Volem festa, sí, però no la festa del capitalisme, no els seus referents musicals de la indústria mainstream, no els seus codis estètics, ni els seus desitjos normatius. Les pràctiques sexeafectives construïdes des del capitalisme, l’heterosexualitat, la monogàmia i la família nuclear estan invisibilitzant la nostra àmplia diversitat a nivells com l’organització política, la jerarquització dels nostres afectes i la legitimitat dels nostres sentirs. Rebutgem adaptar el nostre món sexeafectiu a les dinàmiques del mercat. La instrumentalització de les revindicacions LGTB és un exemple perfecte de com el mercat vol integrar aquest col·lectiu en la seua concepció de progrés capitalista.

L’homofòbia, la serofòbia i el transtortamarikabipanodi venen històricament junt amb l’occidentalització. És una pràctica colonialista considerar que en altres comunitats del món, les persones no hetero-cis són violentades en un major grau que al “primer món”. També és reforçar la supremacia blanca assumir que solament les formes de lluita occidentals són vàlides.

La lluita antirracista i la lluita migrant estan totalment excloses del Pride, mentre que és una necessitat de moltis de nosaltris, que vivim a cossos racialitzats i també sofrim el transtortamarikabipanodi. Lis migres només els interessem per a ser asistidis i ajudadis, se’ns vol sumisis, correctis i calladis. «Davant l’odi, dret i orgull» , però ja hi ha prou. Estem fartis de què siguen ellis lis que apliquen el seu odi i de què siguem nosaltris qui exercim els nostres drets amb orgull, per a què immediatament se’ns invalide. No hem vingut a agradar als opressors, que també ondegen la bandera LGTBQIA , aquellis a qui, per cert, la nostra manera de parlar, d’alçar la nostra pròpia veu i de parlar per nosaltris mateixes els incomoda. Fa 500 anys ens van violentar, ens van expulsar. Hui dia nostres cossos continuen vivint les seues mateixes pràctiques colones i racistes. Però d’herència ens van quedar i es van enquistar la ràbia i la ploma de lis nostris ancestris, que emprarem, sense dubtar-ho, per aconseguir justícia i reparació.

Tenim el privil·legi d’okupar l’espai públic, però no podem fer-ho sense portar amb nosaltris a lis companyes privadis de la seua “llibertat” o restringidis en la seua mobilitat. Busquem fugar-nos dels espais de tancament. L’“homosexualitat”, la “transexualitat”, l’”hermafroditisme” foren creades com a patologies, enfermetats, malalties diagnosticades i tractades per la clínica. Des d’ací, volem traçar pont amb col·lectives com l’Orgull Boig, lis compis disques, tullides, neurodiversis, bogis. Som lis bogis, som també lis disques. Històricament els espais de tancament estan destinats a contindre i castigar aquestes poblacions, tot grup que, d’alguna manera, no genere consum i/o no siga productive en la dinàmica capitalista. Volem l’abolició del sistema carcelari, junt amb el tancament de tots els altres espais que ens priven de la llibertat, començant pels CIEs i els psiquiàtrics. L’exercici de la violència en alguns d’aquests llocs arriba a extrems com el de realitzar mutil·lacions genitals a persones intersexuals només nàixer o aplicar electroshocks a persones que els habiten, per mencionar només un parell d’exemples.

No té cap sentit la lluita dels nostres propis drets com a persones capaces d’alçar la veu i lluitar gràcies a la lluita d’altres, sense pensar en lis éssers no humanis, completament explotadis pel capitalisme en benefici de les elits i corporacions mitjançant productes de procedència animal i la destrucció de la terra.

Denunciem el corrent del feminisme punitivista que s’ha apropiat del terme “abolicionisme”. L’únic que s’ha d’abolir és la tortura sistemàtica, les fronteres, la Llei d’Estrangeria. Les nostres identitats i formes de treball existeixen, encara que a d’algunes no els hi vinga bé. Nosaltres estem amb les putes i som les putes. No tolerem que feministes pertanyents a diversos partits polítics, com el PSOE, de clara corrent neoliberal, s’autoproclamen abolicionistes i, al mateix temps, diguen: “el meu cos és meu”. Ja sabem el que vol dir això per a elles: “el meu cos és meu, sempre que les meues pràctiques siguen les de la família burgesa”. No tolerem el no-posicionament de certs grups feministes ni de les institucions LGTBQIA. No posicionar-se també és posicionar-se. És mirar a una altra banda, és deixar-nos solis. És violència.

Volem establir una alternativa a l’homonormativitat hegemònica. Estem cansadis de què allò masculí siga el desitjable, estem cansadis de que allò masculí siga considerat “neutre”. Les persones no binàries existim; i vivim i ens mostrem de diverses maneres.

Ens vinculem entre nosaltris perquè som “l’altre”, allò estrany, deforme. Hi volem traure el glamour del fem. Si l’home blanc, cis, erguit i sa de classe mitjana capitalista és l’Un (igual que l’hetero), nosaltres seguim sent l’Altre.

Cremem el racisheteropsistema!!!!!!!!!!!!!!!!

(castellà)

Queremos recuperar la revuelta!! Nos apropiamos del espacio público, lo okupamos y buscamos devolver el día del Orgullo a su fecha original, el 28 de Junio. El «Pride» u «Orgullo Gay» es la mercantilización y colonización de nuestras identidades. El PRIDE trata de amoldar nuestras luchas a las dinámicas de consumo.

Stonewall fue una insurrección de putes, travas, marikas, marimachos, racializades y pobres que se enfrentaron DURANTE TRES DÍAS a ladrillazos y botellazos en la calle contra la policía. Hoy en día, en Gales, directamente se cobra entrada al Pride. En Valencia hemos visto las banderas del orgullo en las lecheras (camiones que utiliza la poli para llevarnos preses) y las instituciones LGTBQIA+ como Lambda, este año, hacían público el agradecimiento al colectivo LGTBPOL, «pol» de policía. Son más bienvenidos a la manifestación del orgullo los políticos racistas como el PSOE (partido abolicionista y criminalizador de les trabajadores sexuales que, además, daba un discurso hace dos días en apoyo a las fuerzas de represión del Estado y les agradecía por la masacre en las fronteras de Melilla del pasado día 24 de junio) que les propies marikas migrantes con pluma.

El Pride u Orgullo Gay convertido en fiesta ha abierto la veda al lucro de las empresas privadas y la casta política, y se adhiere perfectamente dentro de los planes de turistificación. Estamos hartes de que la inclusión se dé solamente mediante el consumo. Nuestros barrios son arrasados por la gentrificación, determinados cuerpos son expulsados para que otros puedan venir a consumir. Día a día, policía y multipropietarios efectúan desalojos ilegales, dejando a compas en la calle. No podemos pagar los alquileres, cada vez más caros, mientras vemos cómo barrios como el Carmen, Cabanyal y Ruzafa se llenan de inmobiliarias y pisos turísticos de Airbnb. Rechazamos la propiedad privada. Reivindicamos la okupación, tanto para vivir, como desde la necesidad política de Centros Sociales donde vincularnos y crear espacios seguros e interseccionales.

Queremos fiesta, sí, pero no la fiesta del capitalismo, no sus referentes musicales de la industria mainstream, no sus códigos estéticos, ni sus deseos normativos. Las prácticas sexoafectivas construidas desde el capitalismo, la heterosexualidad, la monogamia y la familia nuclear están invisibilizando nuestra amplia diversidad a niveles como la organización política, la jerarquización de nuestros afectos y la legitimidad de nuestros sentires. Rechazamos adaptar nuestro mundo sexoafectivo a las dinámicas del mercado. La instrumentalización de las reivindicaciones LGTBQIA+ es un ejemplo perfecto de cómo el mercado quiere integrar este colectivo en su concepción de progreso capitalista.

La homofobia, la serofobia, el transtortamarikabipanodio vienen históricamente junto con la occidentalización. Es una práctica colonialista considerar que en otras comunidades del mundo, las personas no hetero-cis son violentadas en un mayor grado que en el «primer mundo». También es reforzar la supremacía blanca asumir que solamente las formas de lucha occidentales son válidas.

La lucha antirracista y la lucha migrante están totalmente excluidas del Pride, mientras que es una necesidad de muches de nosotres, que vivimos en cuerpos racializados y también sufrimos el transtortamarikabipanodio. Les migres sólo interesamos para ser asistides y ayudades, se nos quiere sumises, correctes y callades. «Frente al odio, derecho y orgullo», pero ya basta. Estamos hartes de que sean elles quienes aplican su odio y de que seamos nosotres quienes ejercemos nuestros derechos con orgullo, para que inmediatamente se nos invalide. No hemos venido a gustar a los opresores, que también ondean la bandera LGTBQIA, aquelles a quienes, por cierto, nuestra forma de hablar, de alzar nuestra propia voz y de hablar por nosotres mismes les incomoda. Hace 500 años nos violentaron, nos expulsaron. Hoy en día nuestros cuerpos siguen viviendo sus mismas prácticas colonas y racistas. Pero como herencia nos quedaron y se enquistaron la rabia y la pluma de nuestres ancestres, que usaremos, sin dudarlo, para conseguir justicia y reparación.

Tenemos el privilegio de okupar el espacio público y no podemos hacerlo sin traer con nosotres a quienes están privades de su «libertad» o restringides en su movilidad. Buscamos fugarnos de los espacios de encierro. La «homosexualidad», la «transexualidad» y el «hermafroditismo» fueron creadas como patologías, enfermedades, diagnosticadas y tratadas por la clínica. Desde aquí hacemos puente con colectivos como el «Orgullo loco», les discas, tullides, neurodiverses, lokes. Somos les lokes, somos les discas. Históricamente los espacios de encierro están destinados a contener y castigar estas poblaciones, a todo grupo que de alguna manera no genere consumo y/o no sea productivo en una dinámica capitalista. Queremos la abolición del sistema carcelario junto con el cierre de todos los demás espacios que nos privan de la libertad empezando por los CIEs y los psiquiátricos. El ejercicio de la violencia en algunos de estos lugares llega a los extremos de realizar mutilaciones genitales en personas intersexuales recién nacidas y aplicar electroshocks en personas que los habitan, por mencionar sólo un par de ejemplos.

No tiene sentido la lucha de nuestros derechos propios como personas que somos capaces de alzar la voz y luchar gracias a la lucha de otres, sin pensar en los seres no humanos completamente explotades por el capitalismo en beneficio de las elites y corporaciones a través de productos de procedencia animal, y la destrucción de la tierra.

Denunciamos la corriente del feminismo punitivista que se ha apropiado del término «abolicionismo». Lo único que hay por abolir es la tortura sistemática. Nuestras identidades y formas de trabajo existen aunque a algunes no les venga bien. Nosotres estamos con les putes y somos les putes. No toleramos que feministas pertenecientes a diferentes partidos políticos como el PSOE, de clara corriente neoliberal, se llamen a sí mismes abolicionistas y a la vez digan ‘mi cuerpo es mío’. Ya sabemos lo que significa esto para ellas: «mi cuerpo es mío siempre que mis prácticas sean las de la familia burguesa». No toleramos el no-posicionamiento de ciertos grupos feministas, ni de las instituciones LGTBQIA. No posicionarse también es posicionarse. Es mirar hacia otro lado, es dejarnos soles. Es violencia.

Queremos establecer una alternativa a la homonormatividad hegemónica. Estamos cansades de que lo masculino sea lo deseable, estamos cansades de que lo masculino sea lo considerado «neutro». Las personas no binarias existimos; y vivimos y nos mostramos de diferentes maneras.

Nos vinculamos entre nosotres porque somos «lo otro», lo raro, lo deforme. Vamos a sacar el glamour de la basura. Si el hombre blanco gay cis erguido y sano de clase media capitalista es lo Uno (igual que el hetero), nosotres seguimos siendo lo otro.

Quememos el racisheteropsistema!!!!!!!!!!!

Publicado en Manifest | Comentarios desactivados en 28-JUNY Manifest Orgull Crític 2022

8-JUL Ruta històrica transmariputibollo per Ciutat Vella

[Degut a les concentracions convocades el divendres 1 de juliol en rebuig a la massacre perpretada pels cossos policials a Melilla contra les persones migrants, hem ajornat la Ruta històrica transmariputibibollo al divendres 8 de julio al mateix lloc i a la mateixa hora. Vos esperem!]

Divendres 8 de juliol a les 18:30 al Carrer Hospital amb l’Avinguda de l’Oest

Durada estimada: 2 hores.

Farem un recorregut per diversos punts de la Ciutat Vella que han tingut un paper fonamental en les dissidències sexuals i de gènere a la ciutat de València. Passarem per la seu de Ràdio Klara, la Societat de Sexologia del País Valencià, el bar De Pas, la llibreria EL Cobertizo, La Mandràgora, la placa d’homenatge a Margarida Borràs, recorreguts de manifestacions i punts de manifestacions de l’orgull…

Després hi haurà sopar vegà a l’Espai de Lliure Aprenentatge El Punt (C/ Garcilaso 11, El Carme)

Cartell en pdf.

Pots descarregar un dossier d’acompanyament per a la ruta, no obstant això tindrem disponible el mateix material imprès. Els materials audiovisuals citats al dossier són el video 1, el video 2 i el video 3.

Emporta’t aïgua, bon calçat i la teua millor roba i més divina.

T’esperem!

📝 Amb aquest enllaç podreu accedir a la guia d’accessibilitat de la ruta: 8-JUL GUIA ACCESSIBILITAT

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en 8-JUL Ruta històrica transmariputibollo per Ciutat Vella