Orgull Crític València

castellano más abajo

[val]

Hui, 16 d’octubre, s’inaugurava una exposició sobre l’activista i artista Rampova, sota l’empara de l’Armari de la Memòria, el servei valencià de memòria històrica LGTBI. Però la Generalitat Valenciana va decidir cancel·lar-la sense una explicació pública. D’haver-se realitzat, probablement s’hauria donat un escenari de conflicte dins de la comunitat LGTBIAQ+ valenciana, ja que la indignació ha anat creixent en aquests mesos, especialment dins de l’activisme trans.

L’Armari de la Memòria és un servei públic de la Generalitat Valenciana gestionat pel Col·lectiu Lambda. El seu director està posat a dit per la seua junta directiva, Lambda pren les decisions sobre la base dels seus propis interessos i utilitza l’Armari com una rentada de cara per a fer front a l’enorme desprestigi que viu, a causa del maltractament laboral que porta anys exercint contra lis seuis treballadoris, i a la denúncia que ens va interposar fa quasi un any i mig per fer-ho públic en la ràdio.

L’Armari porta des de la seua creació vulnerant reiteradament drets laborals. Volem remarcar-ho perquè hi ha qui diu que Lambda com a entitat és qui ha exercit el maltractament laboral i no l’Armari, quan gran part d’eixe maltractament s’ha donat en els serveis públics que gestiona Lambda. Que les persones violentades no hagen parlat en específic encara del maltractament patit per part de la direcció de l’Armari o no hagen recorregut als jutjats no invalida aquest fet. Per aquesta regla de tres, les agressions LGTBIfòbiques que no es denuncien serien menys vàlides o no haurien de comptar-se.

Rampova mereix el reconeixement que ja ha tingut i molt més. I ens encantaria veure una exposició-homenatge sobre la seua vida i la seua obra. Però no amb la presència de L’Armari i de Lambda. Rampova és un referent importantíssim per a tot l’activisme transmaricabibollo anticapitalista de València. A més, la deriva institucional que va prendre Lambda mai va ser plat de bon gust per a ella, i són ben conegudes les seues crítiques -per dir-ho amb suavitat- cap a Lambda en els seus últims anys de vida.

Més enllà d’aquest dissens polític, Lambda i l’Armari manquen de legitimitat ara mateix per a preparar una exposició sobre Rampova. Les persones denunciades som activistes afins al pensament polític de Rampova i ella es declarava afí als nostres col·lectius. TOFÚria!, el programa denunciat, segueix el camí i té com a referent La Pinteta Rebel, el programa radiofònic que va co-fundar Rampova en els vuitanta. Una de les persones denunciades, que va tindre una relació molt pròxima amb ella en els seus últims anys de vida, va ser qui va editar les seues memòries Kabaret Ploma-2. Socialicemos las lentejuelas. Aquest llibre és un dels elements clau en la visibilitat de Rampova en els últims anys i en l’interés per reivindicar la seua figura. La ràdio denunciada, Ràdio Malva, va tindre en els seus inicis a Rampova entre lis seuis integrants en el programa Antitrenimiento al costat de més activistes queer. Va participar de convidada en altres programes i actuant per al finançament de la ràdio. Moltes amistats de Rampova han passat per Ràdio Malva en els seus 26 anys d’història, i alguna encara segueix avui en dia afrontant al costat de la resta del col·lectiu la denúncia de Lambda.

Aquest juliol es van complir quatre anys de la defunció de Rampova. Per tot el que exposem ací, tenim seriosos dubtes sobre si Rampova voldria ser homenatjada en aquestes condicions. Del que no tenim dubte és del total suport que hauria donat a les persones violentades per Lambda.

També qüestionem els motius que porten a Lambda i a l’Armari a impulsar aquesta exposició. És cert que porta preparant-se des d’abans de fer-se públic el maltractament laboral, i que molts materials de Rampova existeixen gràcies a que l’Armari va acceptar custodiar-los. L’Armari crida a persones amb postures anticapitalistes per a que donen xarrades -davant un públic sovint reduït, quan no directament hostil-, per a donar una aparença diversa allunyada de la realitat i apel·lar també a eixe públic. Moltes d’aquestes persones s’han negat a participar per saber de la violència laboral i judicial. Mentrestant, Lambda ens cataloga en la seua denúncia a la Fiscalia (arxivada) i en la seua querella (en procés) com a “persones radicalitzades”. Es tracta d’una estratègia de criminalització perillosament semblant a la de l’extrema dreta, apel·lant a un poder judicial que pressuposa contrari políticament a eixe «radicalisme».

Al novembre caduca el contracte de Lambda amb la Generalitat per a gestionar Orienta i l’Armari de la Memòria, el qual des de 2021 li ha estat donant més d’un milió d’euros anuals de diners públics. Amb aquests diners es van crear els llocs de treball que han anat copant familiars, amistats i membres de la junta directiva de Lambda, que van augmentar els seus ingressos mentre creixia el maltractament laboral, els acomiadaments i les denúncies. Podem suposar que el PP no renovarà el contracte, per la qual cosa la gent de Lambda perdrà les seues feines. Veiem un escenari en què l’Armari i Lambda instrumentalitzen a Rampova -com ja ha fet l’Armari en la seua memòria anual del 2024, dedicant-li una secció a la expo- per a atacar a la Generalitat acusant-la d’anar contra els drets LGTBI. La realitat és que el PP li llevaria les atribucions a Lambda pel seu vincle amb l’esquerra parlamentària, i l’enuig de Lambda vindrà per perdre poder i enriquiment personal. La resta és decoratiu, i la LGTBI-fòbia s’està exercint ara mateix des de tots dos llocs.

L’Armari de la Memòria és una molt bona idea i molt necessària per al País Valencià i la seua comunitat LGTBIAQ+, però la seua gestió no pot ser a càrrec d’una entitat que exerceix violència contra aquesta mateixa comunitat i que preval els seus beneficis personals en perjudici dels col·lectius. L’anterior Direcció General de Diversitat va crear una distopia a assignar-li tant de poder i diners a Lambda, i les conseqüències estan a la vista. Tot això hauria de suscitar un debat molt necessari sobre la relació amb les institucions, allò que poden portar les subvencions, les jerarquies internes en els col·lectius i en la pròpia comunitat, i sobre com s’interioritzen l’autoritarisme i el capitalisme quan s’accedeix a algunes cotes de poder sense haver treballat abans uns mínims d’honestedat, horitzontalitat i d’intersecció amb altres lluites i realitats.

En els següents mesos es renovarà la junta directiva de Lambda i, llevat que torne a canviar els estatuts per a seguir dos anys més, el nostre denunciant Fran Fernández deixarà de ser el coordinador. Segurament Lambda ja està planejant una estratègia de maquillatge enfront del rebuig i l’aversió que s’ha guanyat en bona part de la ciutat. Això no repararà tot el mal causat, ni acabarà amb totes les tensions, desconfiances i fins i tot enemistats que han sorgit entre qui continua col·laborant de diverses maneres amb Lambda o els seus serveis i entre qui ha trencat vincles. La comunitat LGTBIAQ+ valenciana es troba més fragmentada que mai en un context d’atacs permanents de les extremes dretes. Per a reparar aquest mal, Lambda ha de començar complint l’exigència de les seues extreballadoris: l’expulsió immediata i assumpció de responsabilitats per les seues pràctiques abusives de Fran Fernández, Marina Valiente, Julia Talavera i Albert Cañizares. Si això no es porta a terme, no podrem parlar ni de reparació ni d’una solució al conflicte, encara que els processos judicials s’acaben.

Volem acabar anunciant que el Jutjat ha arxivat també el recurs primer de reforma que Lambda havia interposat al juliol a l’arxivament de la querella, la qual cosa ens dona una victòria judicial més. Estem a l’espera d’una possible apel·lació a l’Audiència Provincial.

Volem reiterar una vegada més el nostre agraïment a lis qui esteu sostenint-nos i donant-nos suport. Ens veiem aquests dies en les mobilitzacions.

Grup de Suport a les persones denunciades pel Col·lectiu Lambda

_______________________________________________________________________________

[cast]

Hoy, 16 de octubre, se inauguraba una exposición sobre la activista y artista Rampova bajo el amparo de l’Armari de la Memòria, el servicio valenciano de memoria histórica LGTBI. Pero la Generalitat Valenciana decidió cancelarla sin una explicación pública. De haberse realizado, probablemente se hubiera dado un escenario de conflicto dentro de la comunidad LGTBIAQ+ valenciana, ya que la indignación ha ido creciendo en estos meses, en especial dentro del activismo trans.

L’Armari de la Memòria es un servicio público de la Generalitat Valenciana gestionado por el Col·lectiu Lambda. Su director está puesto a dedo por su junta directiva, Lambda toma las decisiones en base a sus propios intereses y lo utiliza como lavado de cara para hacer frente al enorme desprestigio que vive debido al maltrato laboral que lleva estos años ejerciendo contra sus trabajadoris, y a la denuncia que nos interpuso hace casi un año y medio por hacerlo público en la radio.

L’Armari lleva desde su creación vulnerando reiteradamente derechos laborales. Queremos remarcarlo porque hay quien dice que Lambda como entidad es quien ha ejercido el maltrato laboral y no l’Armari, cuando gran parte de ese maltrato se ha dado en los servicios públicos que gestiona Lambda. Que las personas violentadas no hayan hablado en específico aún del maltrato sufrido por parte de la dirección de l’Armari o no hayan recurrido a los juzgados no invalida este hecho. Por esta regla de tres, las agresiones LGTBIfóbicas que no se denuncian serían menos válidas o no deberían contarse.

Rampova merece el reconocimiento que ya ha tenido y mucho más. Y nos encantaría ver una exposición-homenaje sobre su vida y su obra. Pero no con la presencia de L’Armari y de Lambda. Rampova es un referente importantísimo para todo el activismo transmaricabibollo anticapitalista de Valencia. Además, la deriva institucional que tomó Lambda nunca fue plato de buen gusto para ella, y son bien conocidas sus críticas -por decirlo con suavidad- hacia Lambda en sus últimos años de vida.

Más allá de este disenso político, Lambda y l’Armari carecen de legitimidad ahora mismo para preparar una exposición sobre Rampova. Las personas denunciadas somos activistas afines al pensamiento político de Rampova y ella a su vez se declaraba afín a nuestros colectivos. TOFUria!, el programa denunciado, sigue la estela y tiene como referente a La Pinteta Rebel, el programa radiofónico que co-fundó Rampova en los ochenta. Una de las personas denunciadas, que tuvo una relación muy cercana con ella en sus últimos años de vida, fue quien editó sus memorias Kabaret Ploma-2. Socialicemos las lentejuelas. Este libro es uno de los elementos clave en la visibilidad de Rampova en los últimos años y en el interés por reivindicar su figura. La radio denunciada, Radio Malva, tuvo en sus inicios a Rampova entre sus integrantes en el programa Antitrenimiento junto a más activistas queer. Prosiguió participando de invitada en otros tantos programas y actuando para financiar la radio. Muchas amistades de Rampova han pasado por Radio Malva en sus 26 años de historia, y alguna  todavía prosigue a día de hoy afrontando junto al resto del colectivo la denuncia de Lambda.

Este julio se cumplieron cuatro años del fallecimiento de Rampova. Por todo lo aquí expuesto, tenemos serias dudas sobre si Rampova querría ser homenajeada en estas condiciones. De lo que no tenemos duda es del total apoyo que habría dado a las personas violentadas por Lambda.

También cuestionamos los motivos que llevan a Lambda y a l’Armari a impulsar esta exposición. Es cierto que lleva fraguándose desde antes de hacerse público el maltrato laboral, y que muchos materiales de Rampova existen gracias a que l’Armari aceptó custodiarlos. L’Armari llama a personas con posturas anticapitalistas para que den charlas -ante un público a menudo reducido, cuando no directamente hostil-, para dar una apariencia diversa alejada de la realidad y apelar también a ese público. Muchas de estas personas se han negado a participar por saber de la violencia laboral y judicial. Mientras, Lambda nos cataloga en su denuncia a la Fiscalia (archivada) y en su Querella (en proceso) como “personas radicalizadas”. Se trata de una estrategia de criminalización peligrosamente parecida a la de la extrema derecha, apelando a un poder judicial que presupone contrario políticamente a ese ‘radicalismo’.

En noviembre caduca el contrato de Lambda con la Generalitat para gestionar Orienta y l’Armari de la Memòria, el cual desde 2021 le ha estado dando más de un millón de euros anuales de dinero público. Con este dinero se crearon los puestos de trabajo que han ido copando familiares, amistades y miembros de la junta directiva de Lambda, que aumentaron sus ingresos mientras crecía el maltrato laboral, los despidos y las denuncias. Podemos suponer que el PP no va a renovar el contrato, por lo que la gente de Lambda perderá sus puestos de trabajo. Vemos un escenario en que l’Armari y Lambda instrumentalicen a Rampova -como ya ha hecho l’Armari en su memoria anual de 2024, dedicándole una sección a la expo- para atacar a la Generalitat acusándola de ir contra los derechos LGTBI. La realidad es que el PP le quitaría las atribuciones a Lambda por su vínculo con la izquierda parlamentaria, y el enfado de Lambda vendrá por perder poder y enriquecimiento personal. Lo demás es decorativo, y la LGTBIfobia se está ejerciendo ahora mismo desde ambos lugares.

L’Armari de la Memòria es una muy buena idea y muy necesaria para el País Valencià y su comunidad LGTBIAQ+, pero su gestión no puede correr a cargo de una entidad que ejerce violencia contra esta misma comunidad y que prima sus beneficios personales en perjuicio de los colectivos. La anterior Dirección General de Diversidad creó una distopía a asignarle tanto poder y dinero a Lambda, y las consecuencias están a la vista. Todo esto debería suscitar un debate muy necesario sobre la relación con las instituciones, lo que pueden traer las subvenciones, las jerarquías internas en los colectivos y en la propia comunidad, y sobre cómo se interiorizan el autoritarismo y el capitalismo cuando se accede a algunas cotas de poder sin haber trabajado antes unos mínimos de honestidad, horizontalidad y de intersección con otras luchas y realidades.

En los siguientes meses se renovará la junta directiva de Lambda y, salvo que vuelva a cambiar los estatutos para seguir dos años más, nuestro denunciante Fran Fernández dejará de ser el coordinador. Seguramente Lambda ya esté planeando una estrategia de maquillaje frente al rechazo y aversión que se ha ganado en buena parte de la ciudad. Esto no reparará todo el daño causado, ni acabará con todas las tensiones, desconfianzas e incluso enemistades que han surgido entre quienes siguen colaborando de diversas maneras con Lambda o sus servicios y entre quienes han roto vínculos. La comunidad LGTBIAQ+ valenciana se halla más fragmentada que nunca en un contexto de ataques permanentes de las extremas derechas. Para reparar este daño, Lambda debe empezar cumpliendo la exigencia de sus extrabajadoris: la expulsión inmediata y asunción de responsabilidades por sus prácticas abusivas de Fran Fernández, Marina Valiente, Julia Talavera y Albert Cañizares. Si esto no se lleva a cabo, no podremos hablar ni de reparación ni de una solución al conflicto, aunque los procesos judiciales se terminen.

Queremos terminar anunciando que el Juzgado ha archivado también el recurso primero de Reforma que Lambda había interpuesto en julio al archivo de la querella, lo cual nos da una victoria judicial más. Estamos a la espera de una posible apelación a la Audiencia Provincial.

Queremos reiterar una vez más nuestro agradecimiento a quienes estáis sosteniéndonos y apoyándonos. Nos vemos estos días en las movilizaciones.

Grupo de Apoyo a las personas denunciadas por el Col·lectiu Lambda